Les 10 claus del primer títol de l’Era Jasikevicius
Exposem els 10 aspectes decisius que van donar al Barça la Copa del Rei 2021
Jasikevicius
El Barça va aconseguir, el passat diumenge, la Copa del Rei de Madrid 2021, el primer títol de l’Era Jasikevicius. Fem un recull dels deu aspectes claus que van portar a Oriola a aixecar el títol.
ENCERT EXTERIOR
Un 40% en tirs de 3 punts (8/20 en total) va ser crucial i un bon recurs davant la intimidació a la zona de Tavares. Aprofitant sobretot sistemes de sortida d’indirectes amb Kuric des de la mitja distància i Abrines des del triple –qui ha fet un 8/8 en tirs de 3 punts en aquesta edició de la Copa del Rei, infal·lible des de la línia de 6,75-, els culers van castigar la defensa agressiva del Reial Madrid, entre d’altres.
LA FEINA BRUTA D’ABRINES
L’aler del Barça va protagonitzar una defensa sobre Jaycee Carroll d’escàndol, evitant que el franctirador entrés en el partit. Recordem que Carroll és un dels jugadors revulsius que utilitza Pablo Laso per remuntar partits mitjançant els seus triples a través de sistemes de bloquejos indirectes per alliberar-lo. No obstant això, l’Àlex va fer una feina impecable defensivament, sobretot quan Carroll va sortir a pista, passant molt bé tots els indirectes i evitant que rebés fàcilment.
Quan l’escorta del Madrid tenia la bola a les mans, l’ex dels Thunder l’estossegava amb una defensa asfixiant, portant-lo sempre cap a la seva mà no dominant, i molt ben recolzat pels seus companys en les ajudes i cobertures defensives. Amb aquest treball brut, Abrines va anul·lar, o si més no minimitzar, qualsevol intent de remuntada per la via dels triples de Carroll, qui va acabar amb 0 punts (0/8 en tirs de camp).
LA REIVINDICACIÓ DE HIGGINS
Sens dubte l’home del partit, guanyador d’un MVP més que merescut. Tot i que ja venia demostrant últimament que és i serà un dels homes més importants del Barça, el partit contra el Madrid (o la Copa del Rei en general) ha culminat la seva reivindicació com a jugador TOP a Europa. Amb 20 punts en 28 minuts (12/21 en tirs de camp), una tranquil·litat i confiança superba amb la bola a les mans, un físic privilegiat i una defensa més que notable, Higgins va ser tot un maldecap per al conjunt blanc.
Cap jugador de l’equip madrileny va ser capaç d’anul·lar-lo mínimament, i va suplir el rol d’anotador principal de Mirotic. Va ser un error greu de Laso centrar més atenció amb en Niko que amb Cory.
“GENERAL” CALATHES
“Oh capitán, mi capitán”. La brúixola grega va demostrar, altre cop, la seva facilitat per controlar el joc i posar la pilota allà on vol. Va controlar el partit en tot moment, fins i tot quan Laso va posar a Garuba a defensar-lo, per pressionar-lo o provocar alguna pèrdua o la desconcentració de Calathes. Es va quedar en l’intent, ja que l’ex de Panathinaikos va repartir 9 assistències, a més d’anotar 12 punts. Es va quedar a una assistència del doble-doble.
Això sí, tot i que el grecoamericà ha millorat una mica el seu tir exterior, encara ha d’acabar de polir el seu tir de 3 (2/7 en triples). Tanmateix, la seva funció de base, com a director i generador de joc, és impecable. 18 de valoració per al base, xifra millor que la de l’MVP Cory Higgins.
FACTOR SMITS
Rolands segueix progressant a passos agegantats. El dorsal 10 va adjudicar-se un 14 de valoració, amb 13 punts i una efectivitat d’escàndol en atac (3/5 en triples i 2/3 en tirs de 2). El letó ha millorat molt el seu tir exterior, ha ampliat els seus recursos ofensius –és notòria la seva gran capacitat per jugar d’esquena a prop de cistella, molt millor que a inici de temporada o d’aquell 4 obert que gairebé no jugava amb Pesic-. S’ha guanyat els minuts i la confiança de Jasikevicius, essent una peça clau en la segona unitat, sortint des de la banqueta.
L’absència de Mirotic a pista es substitueix força bé amb Smits, també rocós en defensa. En alguns instants i per circumstàncies diverses va haver d’emparellar-se amb Tavares, i el seu físic i la seva intensitat defensiva –fins i tot intimidatòria- és crucial per aquest Barça de Jasikevicius que creix des d’una defensa que exigeix molta concentració (en les ajudes i rotacions defensives) i cames, dos aspectes que Smits té molt ben interioritzats.
L’ “OMNIPRESÈNCIA SECUNDÀRIA” DE “THREEKOLA”
Semblava que gairebé havia jugat –probablement a l’ombra de l’espectacular actuació d’Higgins-, però l’hispà-montenegrí va culminar la seva actuació amb 12 punts i 5 rebots per un 15 de valoració, i una envejable efectivitat ofensiva (5/7 en tirs de 2 punts, no va llançar de 3 punts). Probablement per intencions defensives, va disputar més minuts Smits que ell. Niko va acabar amb només 2 faltes personals i és probable que Saras també se’l vulgues reservar per un hipotètic final ajustat.
Malgrat això, únicament amb la seva presència a pista és un jugador que et facilita la feina en atac, la defensa està molt pendent d’ell pel seu potencial ofensiu i permet atacar amb més espais i més facilitats a altres jugadors. Només col·locant-se a la cantonada, per exemple, anul·la l’ajuda del seu defensor davant una possible penetració, ja que la indicació de la majoria dels entrenadors és no deixar pràcticament espai a Mirotic, tingui o no la pilota, per recrear-se.
DEFENSA IMPERIAL
La defensa del Barça ja s’ha consolidat, als darrers partits, com un autèntic mur. El sistema de rotacions, canvis i ajudes defensives ja està molt ben interioritzat pels integrants de l’equip. I, a això, hem de sumar les condicions i qualitats (físiques i tècniques) de cada jugador, perquè pràcticament podem afirmar que, en aquests moments, qualsevol jugador de la plantilla –potser exceptuant Pustoyvi, tou en alguns moments- és un gran defensor. I això neix de la responsabilitat individual de cada jugador, de la creença en el bé comú i de la necessitat d’assolir els objectius partint de la bona defensa de cadascun.
L’equip de Jasikevicius, després de la petita crisi institucional i de resultats durant el conflicte amb Heurtel, ha anat creixent pel que fa al joc i als resultats des de la defensa. Una defensa que exigeix molt, provinent del mateix entrenador
L’EXIGÈNCIA DE SARAS
Si no al 100%, pràcticament en totes les imatges durant el partit on les càmeres enfoquen a Jasikevicius veiem al tècnic lituà esbroncant i corregint els seus jugadors. Unes esbroncades que són individualitzades, les grupals o dirigides a tot l’equip en general les deixa pels temps morts. I, pel que podem veure, són correccions en defensa. Aquell que pensa que és un tècnic que genera mal ambient dins l’equip està molt equivocat. Són esbroncs que parteixen de la confiança entre tots els membres de l’equip i d’una ambició pactada d’inici.
No són crits ni injúries per problemes personals o manies amb certs jugadors, sinó que són correccions exigents amb l’objecte de millorar, de fer millor al jugador i a l’equip. És una exigència sana, imprescindible de moment per a l’èxit de l’equip.
ROTACIÓ ÀMPLIA
La inclusió de la majoria dels membres inscrits a l’acta del partit en la rotació facilita que jugadors com Mirotic o Higgins, decisius en atac, arribin frescs als minuts finals del matx, en plenes condicions per jugar bons 1×1 i encertar tirs. Aquesta repartició del minutatge també fa possible una major implicació individual per part de cada jugador, traduïda sobretot en els esforços que exigeix la defensa de Saras.
De rebot, la confiança de cada jugador és més alta en atac: com podem veure a les estadístiques, la majoria dels jugadors tenen bons percentatges de llançament. De fet, els blaugranes van fer un 48/85 en tirs de camp –van encertar més de la meitat dels tirs que van intentar-.
EQUIP UNIT
Una imatge val més que mil paraules. Des del televisor, podem escoltar i veure com els jugadors de la banqueta celebren les cistelles o una bona defensa com si fossin les últimes del partit. També vam poder veure a Saras celebrant una falta en atac forçada per Mirotic com si haguessin guanyat l’Eurolliga. Durant la celebració, només acabar el partit tota la plantilla es va reunir per celebrar la victòria. Abans i després de la nominació d’Higgins, els jugadors van celebrar l’MVP com si fos un premi per a tot l’equip. Bolmaro, que va jugar només 40 segons, va celebrar la victòria com el que més.
Oriola, amb una participació més aviat secundària, és qui celebra amb més energia, durant el partit com en l’aixecament del títol. El bon rotllo entre els propis jugadors i amb l’staff tècnic va quedar evident amb les abraçades i salutacions entre ambdues parts. És un equip unit que creu en les idees del seu líder, Saras Jasikevicius, amb uns jugadors que se sacrifiquen pel bé conjunt. Aconseguir la Copa del Rei ha generat il·lusió en l’aficionat culer i és un senyal que el Barça va pel bon camí.
Porto 13 anys jugant a básquet i ja fa 3 anys que sóc entrenador (tinc el nivell 1). La meva passió pel bàsquet es malaltissa i s'ha convertit en una cosa imprescindible en la meva vida. El fet de ser jugador i entrenador a la vegada em permet veure i gaudir el bàsquet des de diferents punts de vista i fa aquesta experiència més enriquidora encara. Aquesta passió es un dels principals motius pels quals em vaig llançar a estudiar periodisme, que contempla una branca esportiva a la qual m'agradaria dedicar-m'hi. Sempre que pugui, m'hi mantindre lligat a aquest esport
