ALEX BARRERA: “L’AFICIÓ DE BURGOS ES MEREIXIA PODER CELEBRAR EL TÍTOL DE LA CHAMPIONS LEAGUE”
Alex Barrera (Esplugues de Llobregat,1992) està vivint un idil·li amb el bàsquet a la ciutat de Burgos. El seu viatge pel món del bàsquet el va portar a debutar amb la Penya, a jugar a Manresa i a madurar al conjunt burgalès, equip on s’ha trobat amb el seu millor joc.
Benvingut a l’Últim Quart, Alex. Quatre temporades al Joventut de Badalona, una al CB Prat, una al Bàsquet Manresa i cinquena temporada a Burgos. Què recordes de cada etapa?
Cada etapa és un procés de la meva carrera en el que he après moltes coses de cada equip on he estat. Potser recordo una mica millor l’etapa al Joventut, on he estat més temps, d’ençà que vaig arribar de ben petit fins al primer equip. I després a Burgos, que és on més he estat. Aquesta ja és la meva cinquena temporada. El pas pel Manresa va ser més tranquil, però molt content amb cada etapa.
Arribes a Burgos l’any 2016 a un club que disputava la LEB OR. En cinc anys vius la transformació d’un equip que actualment, s’ha instaurat a l’elit del bàsquet espanyol; com han estat aquests anys?
“Estem en el millor moment del club”
La veritat és que ha estat una passada. El club ha evolucionat moltíssim d’ençà que vaig arribar. Imagina’t, Leb Or, i cada any fèiem un pas endavant. Complíem objectiu i ens consolidàvem a una categoria superior. Des de l’arribada a l’ACB igual, perquè el primer any l’objectiu era mantenir la categoria, després estar a mitja taula i el tercer any Copa del Rei i Playoffs. Crec que ara estem en el millor moment del club, sense cap mena de dubte.
Què significa Burgos per Alex Barrera?
És una ciutat que m’ha acollit amb els braços oberts des de la meva arribar. Tota la gent m’ha tractat molt bé, és una ciutat entregada pel bàsquet, són molt propers. Sempre estant al costat de l’equip de manera positiva i això és d’agrair.
Les vegades que hem parlat m’has destacat la simbiosi entre Burgos i el bàsquet. Perquè és especial la seva afició?
“A Burgos domina el bàsquet”
Perquè els hi agrada moltíssim el bàsquet. Quan arriba el cap de setmana, anar al Coliseum a veure jugar al Burgos és la seva predilecció, és on ells gaudeixen. Tot i que hi ha futbol, no hi va tanta gent. Aquí domina el bàsquet.
Jugueu el 10 de març contra Sassari, certifiqueu la classificació a casa per la Final a 8 de la Champions League i a partir d’allà, confinament i suspensió de les competicions. Com has viscut aquest 2020?
El 2020 ha estat una mica caòtic. El partit del Sassari mateix, estàvem al migdia i no sabíem si jugaríem a porta tancada, a porta oberta. Des d’aquell moment tot va canviar, quarantena, final a València. Ha sigut una mica caòtic tot l’any.
Què vas fer durant els tres mesos de confinament? El vas passar a Burgos?
No. Nosaltres vam estar a Burgos al principi, però en veure la situació vam tenir una reunió amb el club, que ens deia que podíem tornar a casa. No teníem les mateixes condicions els de Barcelona que els d’Estats Units, és clar. El vaig passar a Barcelona perquè estava a prop, en cas d’haver de tornar podia estar a Burgos en 5 hores.
Què feies durant el confinament?
Teníem el preparador físic cada dia enviant-nos PDF per fer el treball físic diari, es va fer dur. El més dur era que no sabíem quan tornaríem, no hi havia una data. Era el dia a dia, i mentalment era complicat aguantar sense saber quan es tornaria a jugar.
Al tornar, com recordes el primer dia a la pista?
Ho vaig trobar a faltar molt. Agafar la pilota, tornar a tirar. Semblava que havia passat moltíssim temps des de l’última vegada que vaig jugar. Tots estàvem contents de tornar, després comencen els entrenaments, arriba el cansament i canvia, però els primers moments molt bé.
I arriba, segurament, un dels millors moments de l’any per Burgos, la fase final i us toca un grup amb València Basket, Madrid, Gran Canària, Andorra i Saragossa.
De la fase final hem de destacar que vam anar sense pressió. A acabar la temporada, a agrair que podíem anar a jugar bàsquet i la veritat es que va sortir tot molt bé. Jo no vaig poder jugar, estava amb mal a l’esquena però amb l’equip les sensacions van ser increïbles.
Al segon partit tothom va veure de què era capaç̧ aquest San Pablo Burgos: Victòria contra Madrid per 87-83 amb una exhibició coral de joc.
“Érem una pinya. Volíem gaudir de l’últim moment junts de la temprada”
Sí. Érem una pinya. Sabíem que volíem gaudir l’últim moment junts de la temporada, ho volíem fer bé i va sortir tot perfecte. Sense pressió, a gaudir.
Acabeu classificant-vos a semifinals per primera vegada a la història del club amb una victòria vs Andorra. Com ho veu viure?
Va ser el top per aquell moment. El màxim objectiu que havíem aconseguit amb el club en aquell moment van ser les semifinals. Ara que hem guanyat la Champions League, ho ha superat.
A semifinals us toca el Barça, que acaba guanyant-vos per 98-84, però San Pablo Burgos ja estava a la boca de tothom i amb un entrenador que en aquell moment, semblava que se’l rifaven: Com és Joan Peñarroya?
“Entén com penses, entén les teves sensacions”
És un entrenador molt proper. Estem molt contents amb ell. Vol treure’t el millor que tinguis dins. Aquesta connexió, a l’haver sigut jugador de jove fa que t’entenguis. Entén com penses, entén les teves sensacions. Això fora de la pista. Després, tàcticament, analitza molt bé els punts febles de l’altre equip i com hem d’atacar-los. És molt bon entrenador, s’està veient amb els resultats dels equips on ha estat.
Segurament la fita més gran de Burgos ha sigut guanyar la Champions League a Atenes. Com us va preparar Joan Peñarroya psicològicament per una competició tan curta però amb tant en joc en la que pràcticament, la veu guanyar sense patir.
Crec que va ser una combinació perquè vam estar molt bé mentalment i físicament. Físicament vam arribar molt bé, i mentalment estàvem amb moltes ganes. Era històric pel club. Ho havíem de deixar tot perquè teníem la ciutat darrera. Encara que no hi havia públic es feien sentir des de casa seva a través de les xarxes socials. Han estat sempre donant-nos suport.
No celebrar el títol amb l’afició, és l’espina clavada que us quedarà d’aquest 2020?
“L’afició es merexia poder celebrar el títol tots junts“
La veritat és que sí. Ho mereixen perquè han estat darrere des del principi i era la forma d’estar amb ells, de celebrar-ho tots junts. Es van apropar, però poca gent. És l’únic que canvia d’haver aconseguit un títol amb la ciutat, que hagués estat una passada.
Ara parlem de com és l’Alex Barrera com a jugador. Tens alguna mania abans d’entrar a pista?
Tinc bastants. Al final ja no sé si són manies o rutines. Abans del partit sempre em poso les sabatilles al peu dret primer, la manera de canviar-te… Són rutines que agafes amb els anys i les mantens. Quan va alguna malament, la canvio. Nosaltres per exemple a Burgos sempre ens col·loquem igual per estirar. Fa cinc anys que em col·loco a la mateixa posició.
Sabem que t’agrada bastant ser perruquer. Qui porta a Burgos la tradició de tallar el cabell als joves que debuten? Perquè a Manresa ja ho realitzaves…
Vaig començar amb l’Álex Lopez a Manresa. Ens tallàvem el cabell nosaltres mateixos i res, ho vam fer el primer cop per fer broma i després aquí a Burgos m’ho van demanar. Ara ja cada debutant que juga l’ACB a Burgos se li talla el cabell.
No, i a més a més, hi ha cada tall que s’hauria de veure.
Sí (Riu). Recordo amb el Vlanco Cancar que feia cada tall…
Teniu alguna tradició com equip abans d’entrar a pista?
Sí. Nosaltres fem un cercle i l’Omar Cook fa el soroll de LeBron. Acabem amb el crit i sortim a pista.
Acabes contracte aquesta temporada, t’agradaria quedar-te a Burgos molt més temps?
“M’agradaria quedar-me a Burgos”
La veritat és que sí. Estic molt content aquí. El club està creixent cada any i jo com a jugador també. Sí que m’agradaria.
Un propòsit per 2021?
Més general és que acabi tot el tema del coronavirus. A veure si tenim un any més tranquil, que ho dubto, ja que no té pinta que se solucioni en un parell de mesos. A Burgos com equip, ens agradaria estar a la Copa del Rei i als playoffs i acabar fent una bona temporada.
També podeu veure l’entrevista a YouTube:
O escoltar-la a través de l’Últim Qast, els nostres podcasts disponibles a:
Pingback: Catalans a la Copa del Rei: Primers quarts de final - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català