Temps de Lectura: 8 minuts

APOSTA PER LES LLIGUES FEB, PERÒ AMB UN PROBLEMA D’ARREL

La Federació Espanyola de Bàsquet s’exposa a diverses crítiques dels jugadors per les seves condicions salarials



Emoció, sacrifici, satisfacció o decepció. Aquestes són algunes de les sensacions que s’experimenten en un partit de bàsquet. A Espanya, cada vegada hi ha més nens i nenes que queden atrapats per la màgia d’aquest esport. Un al·licient han estat els grans jugadors que han fet el salt a l’NBA, com els germans Gasol, Ricky Rubio, José Manuel Calderón… sense oblidar-nos de les jugadores que les nenes tenen com a referents com la catalana Laia Palau o les que regnen en la màxima competició continental com Alba Torrens o Maria Conde.

Per arribar a les màximes competicions nacionals molts d’ells es lliuren una trajectòria començant des de les categories més humils d’àmbit nacional com Lliga EBA o Lliga Femenina 2, un camí que recorren per arribar al màxim nivell, però dels que molt jugadors i jugadores s’han queixat per la seva precarització.


La Lliga Femenina és la gran aposta

A l’inici de la nova legislatura de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) l’any 2016, el vicepresident executiu José Antonio Montero defensava “un compromís per fer créixer aquest esport” i per això, “volem que les nostres lligues tinguin més visibilitat, és el gran objectiu per les lligues FEB”, explicava. Per fer-ho, es du a terme un “esforç per incrementar la visibilitat de les competicions, convertint en més digital i audiovisual les seves comunicacions”, tal com exposava el president Jorge Garbajosa en el seu programa electoral.

Un dels responsables de materialitzar-ho és Víctor Charneco, director de comunicacions de la FEB. “La idea és seguir en una posició destacada amb els mitjans de comunicació tradicionals, al mateix temps que treballem en una xarxa de comunicació directa amb els aficionats a través de les noves tecnologies de la informació, que ens permeten establir un vincle directe sense dependre dels mitjans tradicionals”, afirma.

“20.000 persones que mai havien consumit bàsquet femení ho fan des que han arribat a Twitch”

Una de les grans apostes ha estat Twitch. Fins al moment, des de la plataforma s’han retransmès onze partits de la Lliga Femenina (9 de lliga i 2 de la Copa de la Reina) amb uns números excel·lents. Quasi 200.000 espectadors únics, amb una mitja de 18.000 persones i més de 247.000 visites acumulades, amb una mitja de 22.500 per partit en tan sols dos mesos des de l’estrena de la plataforma. “Estem generant nous aficionats, gent que arriba i es queda. Aquestes dades volen dir que 20.000 persones que mai havien consumit bàsquet femení ho fan des que han arribat a Twitch”, confessa Charneco.

Amb aquests números, sembla que l’aposta per la Lliga Femenina és definitiva, ja que Óscar Graefenhain, director general de la FEB, en una entrevista amb 2Playbook informava que “estem treballant sense pressa, però sense pausa per a establir un marc en el qual treballar, i ja estem parlant amb les autoritats públiques i buscant el seu suport per a impulsar la professionalització en la lliga”. Una proposta que pot tindre alguns inconvenients a causa de la precarietat amb la qual es competeix en aquesta lliga, però que des de la Federació s’estan buscant alternatives per pal·liar.

És obvi que la principal competició de les lligues de la Federació Espanyola de Bàsquet és la Lliga Femenina, però el director de comunicació Víctor Charneco manifesta una gran evolució en la LEB Or des que va començar la nova legislatura. “Vam començar fent un seguiment de partits per Facebook Live, fet que ha comportat que la Lliga Sports TV comprés els drets per cinc temporades”.

A l’actual, la penúltima de l’acord entre la FEB i la Lliga Sports TV, la plataforma ha decidit emetre els partits per un model de subscripció, cosa que no ha estat un inconvenient perquè es doni a terme “un bon seguiment de la competició”. Bé és cert que hi ha hagut dos al·licients que sense ells poder haguessin trontollat els números: aquesta ha estat la primera vegada que Estudiantes disputava la competició i l’arribada de tot un campió del món i l’NBA com Marc Gasol.

D’altra banda, la temporada actual ha estat la primera vegada a la història que s’ha disputat la Lliga Challenge, una lliga entre la Lliga Femenina Endesa i la Lliga Femenina 2. Una primera experiència que Charnego valora com “tot un èxit”, ja que “s’han retransmès tots els partits”.


Jugadors i entrenadors denuncien la “precarització de les Lligues FEB”

Tanmateix, la percepció dels jugadors i entrenadors no és la mateixa. Alguns d’ells no creuen que la gestió d’aquestes lligues sigui la millor.

Una de les queixes que manifesta en Lluís Riera, entrenador dels Avis Rapla Korvpallimeeskond a lliga estoniana, és l’absència de comptes oficials de les diverses lligues, ja que totes s’agrupen al compte de Competicions FEB. “No hi ha perfils oficials a les xarxes socials. Estic ficat al Sindicat Professional d’Entrenadors de Bàsquet (SINEB) i és una de les reclamacions que hem de dur a terme. Hem d’intentar que la LEB Or i Plata siguin el més professional possible“, relata.

Un fet que segons Víctor Charneco té una explicació clara. “Creiem que tot el que divideix ens fa més dèbils. Si creéssim un perfil de cada una, renunciaríem al volum que teníem als altres comtes. D’aquesta manera estaríem condemnant que aquell perfil només ho veies qui està molt interessat en aquella competició. Tenim un perfil de totes les competicions que les tracta per igual“, defensa.

Tot i els diferents punts de vistes sobre la visibilitat a les xarxes socials, aquest no és el problema principal. Molts jugadors es queixen constantment dels salaris. Un d’ells és en Màxim Esteban, qui es va veure obligat a marxar a Suècia a competir. “El motiu més important i no només pel que jo vaig decidir anar a Suècia, sinó que hi ha molts jugadors espanyols que també fan aquest pas de marxar a l’estranger, és la precarietat en les lligues LEB. Són lligues on els salaris i les condicions que rebem els jugadors són molt baixes. Això et força a marxar”, explica.

“Hi ha molts sous de LEB pels quals no val la pena jugar, són ridículs”

En la mateixa línia, Sergi Pino, actual jugador de la selecció espanyola de 3×3 i qui ha competit a les lligues LEB durant setze temporades denuncia el seu deteriorament, ja que “anys enrere, quan jo començava, la LEB Or era la tercera o quarta millor lliga del món. Era increïble; el que es pagava, els jugadors que hi havia… es cuidava molt més. Ho han anat deixant i hi ha molts sous de LEB pels quals no val la pena jugar, són ridículs“.

I és que a les lligues FEB, a diferència que la Lliga Endesa no hi ha un sou mínim establert per la federació. Un fet inconsiderable pel veterà entrenador, Lluís Riera, ja que “no es pot considerar a esportistes i entrenadors d’elit que no estan pagats professionalment. Hi ha molta precarietat, no tant pels clubs, sinó per la federació“.

“No existeix un salari mínim pactat del jugador, perquè aquesta competició no té aquesta regularització”

Una acusació que Charneco desvia. “El que paguen als jugadors és responsabilitat del club. No existeix un salari mínim pactat del jugador, perquè aquesta competició no té aquesta regularització. Si tu acceptes que et paguin 1000 al mes, més casa és cosa del jugador. Nosaltres el que ens preocupem és que tothom tingui un contracte de treball, tothom estigui al dia de la seguretat social, la competició estigui professionalitzada i tot estigui ajustat a la realitat”, defensa.

“Quan estàs dedicant una vida professional com entrenador no pots estar pagat per sota el sou mínim, no compensa l’esforç que estàs fent, tot i que no era el meu cas”, contesta Riera. Tanmateix, la Federació mai s’ha plantejat establir un sou mínim interprofessional. Charneco confessa que “ni tan sols sé si seria legal“.

Un problema que cada vegada va a més. Els jugadors volen competir en les primeres lligues espanyoles per fer-se un camí cap a l’ACB, però es troben en una situació on han d’acceptar una proposta molt inferior respecte altres lligues, ja que no hi ha cap obligació des de la federació cap als clubs per pagar-los un sou mínim interprofessional. Una qüestió que, tot i l’arribada de nous patrocinadors i nous formes de promocionar les competicions, es troba a l’arrel.

Website | + posts

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *