BENTORNATS A L’OLÍMPIC
De Miralles fins a Vives, són un grapat els jugadors del planter verd-i-negre que han tornat a casa després d’anys lluny de Badalona
Ja fa uns quants anys que molts jugadors sorgits al bressol del bàsquet català reprenen el camí de tornada per gaudir dels seus últims anys a l’elit al lloc on es van formar. Després d’una llarga trajectòria, tornen a Badalona, la ciutat que els va veure créixer i debutar a l’ACB. L’últim cas va ser Guillem Vives, qui va tornar aquest passat estiu.
LA PARELLA MIRALLES-VIDAll, els primers en fer-ho
El primer exemple és el pivot Albert Miralles, qui va tornar a l’estiu del 2013. L’arribada semblava impossible, després de la polèmica sortida del club verd-i-negre l’any 2001. Miralles va estar al Joventut fins al 2017, fins a la seva retirada. Tot i això, no s’ha allunyat massa del món del bàsquet, ja que actualment pertany a una empresa de representants de jugadors.
Si el retorn de Miralles a l’Olímpic ja va ser estrany, més ho va ser el fitxatge de Sergi Vidal l’any següent. Vidal no va deixar bons records a Badalona després d’una altra polèmica sortida, però està vist que anys després, tant el club com l’afició van fer les paus amb el badaloní. L’aler va oferir uns grans anys de bàsquet a l’Olímpic, i malgrat que va marxar l’any 2018, encara li quedaria corda per jugar al Breogán, Fuenlabrada i Manresa.
Així doncs, Miralles i Vidal, grans amics, es van retrobar a Badalona, el lloc on van formar-se i créixer. Anteriorment ja havien jugat junts al Gipuzkoa Basket, on van ser partícips de la millor temporada de la història dels bascs.
DESPRÉS D’ANYS DE SEQUerA, BASSAS I RIBAS
D’ençà del retorn de Vidal l’estiu del 2014, van passar sis anys fins que tornés algú més del planter verd-i-negre. Entre l’afició badalonina hi havia el somni de Rudy Fernández, però no va ser ell qui arribaria l’estiu del 2020, sinó Pau Ribas (curiosament, integrant de la triple R amb Rudy i Ricky) i Ferran Bassas.
El primer a fer-ho seria Bassas, sent un secret a veus que es va anunciar de manera oficial un cop es va acabar la Fase Final Excepcional de la Lliga ACB disputada a València. El base va debutar a l’ACB de la mà de la Penya, però va marxar a la LEB Or. Anys després, el Tenerife li va donar l’oportunitat de jugar a l’elit i des de llavors ha anat pujant esglaons.
Ara mateix, Bassas està lesionat i no tornarà a les pistes com a mínim fins al mes de desembre. Així doncs, l’Olímpic haurà d’esperar per donar la benvinguda al base (encara no ha jugat a l’Olímpic ple de gom a gom).
El fitxatge de Pau Ribas va ser encara més sorprenent. La Penya va convèncer al jugador del planter i ambdues parts van signar per tres anys. L’aler aporta aquest grau d’experiència i veterania que cal als equips, a més a més, és ADN verd-i-negre, ni quan estava al Barça se n’amagava. L’experiència a Europa de Ribas va ser clau la temporada passada i ho està sent aquest any.
GUILLEM VIVEs, l’últim en arribar
L’últim jugador del planter verd-i-negre recuperat va ser Guillem Vives, qui tornava a Badalona aquest passat estiu després de set anys a València. Amb els taronges, el base ha guanyat molta experiència, convertint-se en un dels millors directors de joc de la lliga. A més a més, igual que Pau Ribas, compta amb experiència europea, una cosa de les coses que li va mancar a la Penya les dues anteriors temporades a l’Eurocup.
Els retorns a la banqueta
Aquesta pràctica de tornar a la Penya també s’aplica a la banqueta; el primer a fer-ho va ser Salva Maldonado l’any 2011 i més tard Carles Duran, el 2018.
Maldonado fitxava per la Penya l’estiu del 2011, a causa del fracàs de Pepu Hernández a la banqueta verd-i-negra. El tècnic de Sant Adrià arribava a la Penya després de realitzar dues brillants temporades amb el Fuenlabrada: a la primera (arribant a la jornada 16) va salvar a l’equip del descens i en el seu segon any va classificar a l’equip madrileny pels playoff.
El tècnic català va dirigir durant cinc temporades la banqueta del Joventut i va aconseguir fites que feia anys que no es veien a Badalona: classificar a l’equip per la Copa ACB i pels playoff al títol. Salva Maldonado es va convertir en el tercer entrenador amb més partits dirigits (172) a la Penya, per darrere d’Aíto i Alfred Julbe.
LA TORNADA DE DURAN
Maldonado marxaria l’estiu del 2016 per dirigir al Movistar Estudiantes, i a Badalona aterraria Diego Ocampo, a qui les coses no li van anar massa bé. En el segon any del tècnic gallec, l’equip sumava un balanç de 4-15 i el club va decidir acomiadar-lo. Al febrer, Carles Duran va fer-se càrrec de l’equip per evitar el descens.
Duran va aconseguir el que semblava missió impossible: mantenir al Joventut a l’ACB i evitar així una més que possible dissolució de l’entitat. La recta final de temporada amb el tècnic de Vilassar a la banqueta va ser per emmarcar, a l’alçada dels millors equips de la lliga. Dels últims deu partits, els verds-i-negres van guanyar-ne vuit -només van perdre contra el Madrid i a Sant Sebastià, un cop l’equip ja estava salvat-.
En la seva primera temporada completa dirigint a l’equip verd-i-negre, Duran va aconseguir la classificació per la Copa (arribant a les semifinals) i pels playoff. A més a més, va tornar a la Penya a les competicions europees, jugant l’Eurocup -enguany per tercer any consecutiu-. Aquesta és la quarta temporada de Carles Duran a la banqueta de la Penya, i any rere any ha anat pujant el llistó. Veurem de què seran capaços els verds-i-negres aquest any.
EL PROPER EN TORNAR… RICKY RUBIO?
Un dels jugadors amb qui més somia l’afició verd-i-negre és Ricky Rubio. En més d’una ocasió, el base format al Joventut ha declarat que li agradaria tornar a jugar a l’Olímpic de Badalona amb la Penya. Això si, els drets del jugador a Europa els té el Barça, després del traspàs de la Penya al club culer a l’estiu del 2009.
El conegut periodista Antoni Daimiel va comentar fa uns dies que podríem estar davant l’últim any de Ricky a l’NBA, i arran d’aquestes declaracions van sorgir els rumors que el col·locaven al Barça la temporada vinent. Tot sembla indicar que Ricky podria tornar a Europa, primer per jugar amb el Barça i després, possiblement, per retirar-se a la Penya.
