Ser entrenadora de bàsquet en un món masculinitzat
La història de Carme Lluveras
Carme Lluveras i Puig és, posant molt d’èmfasi en cadascuna de les lletres d’aquesta professió: una entrenadora de bàsquet.
Va començar com a jugadora a la seva escola a Lloret de Mar i va anar pujant de categoria fins a guanyar el Campionat d’Espanya en la categoria Júnior. Durant la temporada 1979-80 va jugar al CB Peter Pan Cibes, però va ser aleshores quan va decidir deixar-ho. No obstant això, el seu amor pel bàsquet, el seu entusiasme i, segons explica al reportatge de BTV el 2001, “les seves ganes de manar”, la van portar a exercir d’entrenadora de bàsquet.
Els inicis com a entrenadora
Va començar a les categories inferiors del CB l’Hospitalet, fins que el 1984 debuta a la primera divisió femenina amb el Natural Cusí del Masnou, on hi passa quatre temporades, i amb qui guanya la Copa de la Reina del curs 84/85.
Posteriorment, Lluveras entrena el RC Celta de Vigo, Dorna Godella, CB Xerox Vigo, CD Reus Ploms i Bàsquet Draft Gramenet. Equips femenins d’alt nivell, ja que, com explica en l’entrevista, en l’etapa final dels 80 i principis del 90, arribaven a Espanya estrangeres de nivell olímpic. Aquest fet, segons comenta, va produir un salt qualitatiu en el bàsquet femení.
Un salt als equips masculins
L’any 1995 passa a entrenar equips masculins. Tot i que la primera oferta que va rebre va ser d’un equip que competia en una de les pitjors categories, va incorporar-se al CB Aracena, casa seva durant quatre temporades. Lluveras va fer créixer el seu conjunt, tant, que va aconseguir portar l’equip a lliga EBA.
El 1999, quan el CB Aracena no aspirava ja a més, va decidir marxar. Assegura que no va rebre males ofertes, però les condicions eren pèssimes. “En aquell moment vaig entendre de què anava la cosa. Pel fet de ser una dona, tothom pensava que jo estava disposada a entrenar a homes a qualsevol preu. I no parlo de cèntims, sinó de condicions”, expressava. I Carme Lluveras no va estar-hi d’acord. “Vaig dir que no. O se’m considerava com a entrenadora de bàsquet, independentment del meu sexe, o jo no tenia l’obligació d’estar demostrant, any rere any, que era una entrenadora de bàsquet”.
“Pel fet de ser una dona, tothom pensava que jo estava disposada a entrenar a homes a qualsevol preu. I no parlo de cèntims, sinó de condicions”
Declaracions de Carme Lluveras en el reportatge de BTV
El retorn al bàsquet femení
Un any després de ser nomenada millor entrenadora amateur per l’ACEB, la temporada 2000/2001 li ofereixen el projecte CB Universitat de Barcelona i l’accepta. S’hi passa, de nou, quatre anys, i assoleix un títol de Lliga femenina el 2003. L’entrenadora confessa que, malgrat estar satisfeta amb els resultats que obtenia, no ho estava gens amb la mentalitat general que tenia la gent del bàsquet femení, fins i tot les mateixes jugadores. “El bàsquet de les dones és considerat poc professional”.
En aquest sentit, la de l’Hospitalet del Llobregat assegura que entrenar bàsquet femení és el mateix que entrenar bàsquet masculí. “Tot és aplicable al bàsquet femení. L’única cosa que no ho és, és el físic. Però tècnicament i tàctica, tot és aplicable”.
“Tècnicament i tàctica, tot és aplicable al bàsquet femení”
Declaracions de Carme Lluveras en el reportatge de BTV
Tornem-hi: de nou, als conjunts masculins
A finals del 2004, Lluveras s’uneix a l’equip tècnic de Sergio Scariolo amb l’Unicaja de Màlaga, però en qualitat d’assistent voluntària. La catalana s’ha convertit en la primera dona a formar part del cos tècnic d’un equip d’elit. “Quan començava, em van fer sentit com un bitxo estrany. Em feien sentir que ser dona era un hàndicap”, confessa. “L’esport està massa masculinitzat, obsolet. El seu somni abans, quan era més innocent, era arribar a entrenar a l’ACB i després a l’NBA. Molta gent encara no està preparada per comprendre que puc ser entrenadora en un equip masculí”, assegurava en una entrevista amb l’AS.
“L’esport està massa masculinitzat, obsolet. Molta gent encara no està preparada per comprendre que puc ser entrenadora de bàsquet en un equip masculí”
Declaracions de Carme Lluveras en una entrevista amb l’AS
El 2006 viatjava de Màlaga a València, i era nomenada mànager general del Ros Casares València i s’hi va estar fins al 2012, any de la desaparició del club. Durant aquesta estada, Lluveras viatjava també als Estats Units, ja que era entrenadora convidada per la WNBA.
Tants anys després, Lluveras no es desentén de l’esport
Avui en dia, “La Carmeta” és comentarista a Catalunya Ràdio. Després de tants anys, l’entrenadora no es cansa de l’esport. Sens dubte, ha estat una figura importantíssima en el bàsquet espanyol, tant masculí com femení. No ha tingut les coses fàcils i ha hagut de fer molts esforços per assolir tots els seus objectius. No obstant això, aquests esforços no han estat en va. Segurament, Lluveras s’ha convertit en un referent per a moltes dones que, cansades de la masculinització del bàsquet, i de l’esport en general, han decidit fer un pas endavant i fer-se el lloc que es mereixen entre tants homes.
Gràcies, Carme.
