Com ha arrencat la temporada el Cadí La Seu?
En la desena jornada, repassem el pas del conjunt urgellenc a la Lliga Femenina Endesa
Cadí La Seu
El conjunt de Bernat Canut no està vivint la seva millor temporada. Tot i gaudir d’una de les plantilles més joves que ha tingut mai el Sedis, de moment s’ha de conformar amb la novena posició.
Si bé és cert que van començar la temporada amb una victòria molt complicada contra un Casademont Zaragoza intens, les sis derrotes que han anat acumulant demostren que queda encara molta feina per fer. Una feina que s’expandeix en totes les àrees de joc. Al Cadí li falta resistència defensiva i rapidesa i organització ofensiva. Hem gaudit de molt bons partits, on les urgellenques han demostrat ser un equip que es mereix estar en la màxima competició del bàsquet femení espanyol. Tanmateix, en molts altres han deixat veure un Cadí La Seu més esgotat que mai.
La millor versió del Cadí La Seu
Tot i no ser el seu millor any, les urgellenques ens han permès gaudir d’un molt bon joc a pista. Una de les seves millors actuacions va ser la de la jornada 7 contra Embutidos Pajariel, un dels equips que, històricament, més els costa vèncer.
Gràcies a la intensitat defensiva i a la transició ràpida, les de Bernat Canut van començar liderant el partit. Tot i que a la mitja part el marcador només les situava dos punts per damunt de les rivals, el Cadí La Seu va demostrar la seva millor versió en el tercer període: un intens treball defensiu, una joc organitzat i un molt bon encert permetia a les urgellenques arribar a l’últim quart amb un partit ja gairebé sentenciat.
En aquest darrer període l’encert no va ser el protagonista, però les catalanes van saber equilibrar-ho amb una de les millors defenses blanc-i-blaves de totes les jornades.
Tot i que fins ara l’actuació i els resultats del conjunt han estat irregulars, estem gairebé a l’equador de la temporada; queden encara molts partits on, de ben segur, el Cadí La Seu aconseguirà demostrar el que ja sabem: que és un dels millors equips de bàsquet femení d’Espanya i que té una plantilla espectacular.
Una plantilla brillant
Els aficionats de La Seu d’Urgell tenen el plaer de gaudir d’un bàsquet de primer nivell gràcies a una plantilla de molta qualitat, que tenen l’objectiu (i la voluntat i ganes) de deixar el club el més amunt possible.
La posició de base l’ocupen Laura Peña, provinent del Femení Sant Adrià i destacada per la intel·ligència del seu joc; Laia Raventós, procedent dels Estats Units i formada al Segle XXI i que, amb només 23 anys, registra una àmplia experiència; i Yurena Díaz, que, malgrat la lesió que va patir la temporada passada, la darrera jornada va demostrar que seguia essent una base potent amb altes capacitats de liderar el conjunt blanc-i-blau. Només hem pogut gaudir del joc de Díaz un partit, però Peña i Raventós, fins al moment, ho han compensat perfectament.
Irati Etxarri, Gala Mestres, i Ariadna Pujol assoleixen el rol d’aler. No cal dir que totes quatre son fonamentals per a l’equip i, de fet, en moltes ocasions han estat les encarregades de tirar del carro. La basca Etxarri ha destacat en moltes ocasions per la seva defensa intensa, que ha estat clau en moments ajustats. Mestres, que va ser la primera incorporació del conjunt de Bernat Canut, també és una peça clau: destaquen la seva polivalència a pista i l’encert des de 6,75. A més, Ariadna Pujol, característica per la seva capacitat física, permet al conjunt de La Seu gaudir d’una tiradora excel·lent, especialment de tres.
Un cas especial és el de Danni Williams. L’exterior de Nou Mèxic va ser una de les incorporacions més especials de la temporada; destacant pel seu tir – tant de dos com de tres –, i les facilitats de trobar superioritats en l’u contra u. Tanmateix, en la novena jornada va anunciar, juntament amb el club, la seva desvinculació del conjunt urgellenc. Williams era una peça fonamental per a l’equip blanc-i-blau; que va aportar, en el seu pas per La Seu d’Urgell, 6,3 punts de mitjana i 19 minuts jugats per partit.
Maria Jespersen es troba a la posició d’aler pivot. No es la primera vegada que la danesa debuta a la Lliga Femenina Endesa; de fet, fa dues temporades formava part del conjunt lila del Sant Adrià, i la passada temporada al Quesos El pastor, amb 7,5 punts i 5,8 rebots de mitja. L’acomapnya en aquesta posició la capitana Georgina Bahí, famosa pel seu compromís amb el club urgellenc, a més de per la seva habilitat en tirs des de qualsevol punt de pista, i la seva facilitat per agafar rebots.
Finalment, en la posició de pivot, l’equip blanc-i-blau compta amb dues figures molt importants: Serena-Lynn Geldof i Quinn Dornstauder. La primera, d’ 1,97 cm, tot i que sovint actua com a pivot suplent, sap utilitzar molt bé el seu cos, especialment en rebots. Dornstauder està sent una de les peces més brillants del conjunt, tant en defensa com en atac, i en més d’una ocasió ha tirat del carro del conjunt de La Seu.
Pingback: Resum de la jornada 12: Lliga Femenina Endesa - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català