EL JOC INTERIOR VERD-I-NEGRE MANA SOTA LA CISTELLA
Una de les claus del formidable inici dels badalonins ha estat el gran rendiment a la pintura
El Joventut de Badalona ha començat amb bon peu la nova temporada, una cosa que feia anys que no es veia a l’Olímpic. En part, aquest excel·lent començament es deu a la bona confecció de la plantilla sumat a l’aportació de tots els jugadors.
El joc interior és un dels punts forts d’aquesta Penya 2020-21, fet que es demostra gairebé a tots els duels. Veníem d’una temporada en la qual la referència interior era Alen Omic, un pivot set peus, però que li faltava alguna cosa més. Tot i això, l’eslovè va ser el jugador que més rebots va capturar durant la lliga regular (8 per partit), fins a l’aturada del març.
MOVIMENTS AL VESTIDOR
Es presentava un estiu mogut a Badalona, doncs Omic no seguiria al conjunt verd-i-negre i es buscaria un nou referent al joc interior. A més a més del seu substitut, la Penya també necessitaria un reforç extra a la posició de quatre, doncs Luke Harangody va rescindir el contracte amb els badalonins el passat mes de maig.
El primer de juliol el Joventut anunciava de forma oficial el primer fitxatge de la temporada 2020-21, era l’eslovac Vladimir Brodziansky. La Penya va pagar la clàusula al seu club d’origen, l’Obradoiro. Amb els gallecs, Brodziansky s’havia convertit en uns dels millors quatres de la lliga; i feia el salt al Joventut, on tindria l’oportunitat de jugar competició europea.
Un cop firmat l’eslovac, començava un dels serials de l’estiu a Badalona, -juntament amb el cas Ribas-, el fitxatge d’Ante Tomic. El nou entrenador del FC Barcelona, Sarunas Jasikevicius, no comptava amb el croat, que tenia ofertes suculentes sobre la taula, com va ser la del Zenit, d’Eurolliga. La Penya es va assabentar de la situació de Tomic i li va presentar una oferta.
Tomic va posar per davant la situació familiar i el fet de no canviar d’aires respecte als diners que estaven oferint els russos. Finalment, el 19 de juliol el Joventut anunciava el fitxatge de la estrella croata, que signava dos anys més un d’opcional. Tomic continuava vivint a Barcelona, però canviava d’equip, es convertia en verd-i-negre.
Així doncs, Brodziansky i Tomic eren els escollits per la direcció esportiva del Joventut per apuntalar el joc interior verd-i-negre i sumar-se a Conor Morgan i Simon Birgander. Aquest últim es podria considerar també com a una nova incorporació, ja que es va passar tota la campanya passada lesionat.
BIRGANDER, EL CINQUÈ FITXATGE
El suec Birgander va tornar d’una manera excepcional i no semblava que hagués estat tot un any aturat. L’exjugador del Clavijo recordava quan va treure-li el protagonisme al jamaicà Jerome Jordan, al tram final de la temporada 2017-18 amb Carles Duran també com a director d’orquestra. Aquell any, els verd-i-negres van mantenir la categoria miraculosament.
En els dos primers jocs d’ACB d’aquesta temporada, el gegant suec va ser un dels millors del partit. En el primer davant l’Unicaja va sumar 13 punts sense cap errada en el llançament de dos -6 de 6 tirs- a més a més de sumar un total de 7 rebots i 24 punts de valoració. Va tornar a sumar 13 punts a la segona jornada d’ACB, en la visita al Real Betis.
TOMIC, AMO I SENYOR DE LA PINTURA
La gran estrella del Joventut és Ante Tomic, un dels candidats a MVP de la temporada. El croat és el líder del equip dirigit per Duran i aporta veterania per aconsellar als més joves. Tomic és el líder en quant a punts, rebots i valoració es refereix. A l’ACB està amitjanant 13,2 punts, 5,8 rebots i 15,8 de valoració. Fins i tot anota triples -1/1 triples- i matxaca!
A l’Eurocup també és el màxim rebotejador de l’equip amb una mitjana de 6,5 per partit. Però Pau Ribas està més encertat de cara a l’atac i el català és el màxim anotador de l’equip. Tot i això, Tomic és el segon que més encistella de l’equip, amb 14 punts per partit, tres menys que Ribas. En quant a valoració, el croat té una mitja de 18,5 -dos punts menys que Pau Ribas-.
UN JOC INTERIOR DE GARANTIES
No ens hem d’oblidar dels ala-pívots del Joventut: Brodziansky i Morgan. L’ex d’Obradoiro és un 4 molt obert, amb amenaça exterior i molts punts a les mans. L’eslovac té un 41,7% d’encert des de la línia de 6,75 passades les cinc primeres jornades.
Sota les cistelles Brodziansky també és un jugador que domina i intimida gràcies als seus 2,10 metres d’alçada. Era un de les peces que li faltava a l’equip; un perfil de jugador que s’adapta al joc proposat per Duran. A l’Eurocup també està rendint notablement, sent el tercer màxim anotador de l’equip amb un bon encert de dos.
D’altra banda, l’altre 4 a la plantilla del Joventut de Badalona és el canadenc Conor Morgan, qui compleix la seva tercera temporada a l’equip català. Morgan és un jugador que cada any està anant a més i s’espera que ja acabi d’explotar aquesta temporada. A l’ACB està fent unes mitjanes de 7 punts, 3 rebots i 7 de valoració per partit; mentre que a l’Eurocup té un rol més important, jugant quasi 20 minuts per partit i anotant 11 punts.
PARRA, UN PLUS D’INTENSITAT
S’ha d’afegir també a un producte de l’inesgotable planter verd-i-negre: Joel Parra. El català pot jugar d’ala-pívot i sempre aporta energia quan l’equip més la necessita. Parra compleix la seva tercera temporada com a membre de la primera plantilla del Joventut, i en cada una d’elles ha anat augmentant el seu protagonisme. De moment, el barceloní està comptant amb força minuts.
Pingback: La millor Penya europea dels últims tretze anys - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català
Pingback: Barça i Penya, a per totes a la copa - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català
Pingback: Albert Ventura, l'ídol verd-i-negre - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català
Pingback: L’actuació dels jugadors catalans a les finestres FIBA - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català
Pingback: Oriol paulí i Nacho Llovet, claus en el MoraBanc Andorra - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català
Pingback: Tres possibles solucions al trencaclosques de Zagars - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català