els equips catalans dins la lluita pels títols europeus
El Barça és líder a l’Eurolliga amb un balanç de 17-7 i la Penya és segon al grup E de l’Eurocup amb tres victòries i una derrota
Podem afirmar que el Barça i el Joventut de Badalona estan fent la feina a les seves respectives competicions europees. Analitzem el camí que han recorregut els dos equips catalans fins al moment i quina és la situació dels dos conjunts actualment a Europa.
BARÇA: líder i els playoffs quasi a la butxaca
Els culers van començar amb bon peu guanyant a casa contra un dels aspirants al títol, el CSKA de Moscou. A la segona jornada, però, van perdre a Sant Petersburg contra el Zenit de Xavi Pascual, també un dels rivals forts, per un ajustat 74-70. Després d’aquesta derrota, el conjunt de Saras Jasikevicius va acumular 6 victòries consecutives. Els blaugranes van assaltar La Fonteta en superar al València (66-71), van guanyar a Panathinaikos (97-89) i Reial Madrid (79-72) al Palau Blaugrana, van treure una victòria importantíssima a Vitòria en un matx molt igualat (71-72) i van abatre sobradament a l’Alba de Berlín d’Aito García Reneses (67-103) i al Fenerbahce (97-55).
L’Olympiacos va trencar la bona ratxa dels barcelonins en vèncer-los a domicili per 88-96. Amb aquesta desfeta comença una petita etapa d’irregularitat, també notòria a Lliga Endesa, on els culers guanyen a l’Estrella Roja (76-65) però perden estrepitosament a domicili (80-68) contra l’Asvel –en aquell moment, últim classificat-. Guanyen 3 enfrontaments consecutius amb Zalgiris (62-73), Milà (87-71) i Khimki (87-74), i seguidament acumulen 3 derrotes successives contra Maccabi (67-68) -després d’encaixar una cistella als darrers instants del matx-, Anadolu Efes (86-79) i Bayern de Munic (90-77). Tanmateix, el Barça surt d’aquesta mala ratxa i obté 6 victòries consecutives de prestigi contra València (89-72), Khimki (75-87), CSKA (75-88), Estrella Roja (60-72), Zenit (85-81) i Olympiacos (74-76).
Tot i que l’equip està actualment en un gran moment de forma, el qual és extrapolable als resultats que està obtenint últimament, tant a la competició domèstica com a l’europea, els de Jasikevicius no van poder aturar la dinamita ofensiva exterior de l’Efes en el matx disputat passat dijous al Palau Blaugrana. El base Vasilije Micic va encarregar-se de dur la batuta del joc ofensiu del conjunt turc, aportant 26 punts, ben secundat per Shane Larkin, amb 19 punts. Des de sistemes amb bloqueigs directes i/o indirectes, els exteriors visitants van fer molt mal a la sempre agressiva defensa del Barça. Els 24 punts de Mirotic no van ser suficients per als locals.
En l’àmbit individual, és constatable que el potencial del Barça és dels millors d’Europa. A dia d’avui, Mirotic registra 16.4 punts per partit (el 5è millor de la competició) i 6.29 rebots (el 4t millor de la competició) i una mitja de 21.88 de valoració per partit (el millor de la competició), Higgins 12.7 i un percentatge de 95.89% en tirs lliures (el millor de la competició), Davies 11.8 punts, Kuric punts 8.5 i un percentatge de 59.70% en triples (el millor de la competició) i Calathes 8.5 i 7.5 assistències per partit (2n millor de la competició).
Amb tot, el Barça és primer classificat, amb una victòria més que el segon classificat (CSKA de Moscou) i dues més que Milà, Madrid i Bayern (tercer, quart i cinquè classificat respectivament). L’exigència de Jasikevicius dóna els seus fruits pel que fa a resultats, i també és notòria en l’aspecte defensiu: el Barcelona és, juntament amb Milà, l’equip que menys punts ha encaixat en el que portem d’Eurolliga (1763). A més, el rigor tàctic imposat pel tècnic lituà ofensivament està sent molt positiu pels blaugranes: els barcelonins són el segon equip amb més punts anotats en el que va de competició.
Evidentment, el Barça ni molt menys té la feina feta. Com hem pogut veure, a cada partit pot passar qualsevol cosa, cap matx està guanyat abans de jugar-lo i tothom pot guanyar o perdre contra qualsevol equip. Resten 10 jornades per finalitzar la fase regular i els culers van pel bon camí, però una mala ratxa pot ser letal tenint en compte que només passen 8 dels 18 equips que competeixen. No es pot fer cap previsió en una competició que es caracteritza per la imprevisibilitat, però tenint en compte la situació actual del conjunt blaugrana i els números tant a nivell col·lectiu com individual, excepte catàstrofe el Barça hauria d’entrar en aquest grup de 8 i acabar entre els 3 primers classificats.
PENYA: a una victòria dels quarts de final
A la Regular Season de l’Eurocup, la Penya va passar com a primer classificat del grup A amb 8 victòries i 2 derrotes, amb 849 punts a favor (5è millor atac) i 783 en contra (9a millor defensa). L’inici en aquesta competició per part dels verd-i-negres va ser espectacular, obtenint un repòquer de victòries a les cinc primeres jornades contra Partizan (85-82), JL Bourg (77-84), Bahcesehir (72-91), Venècia (92-78) i UNICS Kazan (91-93). Els badalonins van registrar la seva primera derrota de la temporada a Eurocup a Belgrad contra el Partizan (78-75), però es van retrobar amb la victòria a l’Olímpic contra el Bourg (90-75), i van encaixar la 2a derrota davant del Bahceseir (77-87). Els de Carles Duran van tancar la primera fase amb dues victòries contra Venècia (75-89) i Unics (84-77).
De moment, la Penya va segona al grup E del top-16 (segona fase). Comparteix liderat amb el Mònaco. Ambdós equips han obtingut 3 victòries i 1 derrota, però els badalonins ocupen actualment la segona posició a causa del “Basket average”. Els verd-i-negres van guanyar a la tercera jornada d’aquesta segona fase al Mònaco per 7 punts de diferència a Badalona, però els blanc-i-vermells van superar als catalans a casa per 15 punts d’avantatge (97-82). Les altres dues victòries badalonines es van produir contra l’Unicaja de Màlaga (86-95) i el Nanterre (95-90). Resten només dues jornades per acabar el top-16 i tot està per decidir. Els propers compromisos de la Penya a Europa seran a casa contra l’Unicaja, el 2 de març, i viatjaran a França una setmana després per enfrontar-se al Nanterre, que tot i anar tercer encara té moltes opcions de poder classificar-se.
Tenint en compte les dues fases, la Penya és el tercer millor equip ofensivament, amb una mitja de 86.50 punts per partit. És destacable que 5 jugadors que superen els 10 punts de mitjana per partit fins al moment. Neno Dimitrijevic és el màxim anotador (14.6 punts) de l’equip, precedit de Tomic (13p) Brodzianski (12.8p), López-Arostegui (12.4p) i Dawson (10.8p). També destaquen en l’apartat ofensiu Conor Morgan (9.7), Pau Ribas (9.6) i Ferran Bassas, quart millor assistent de la competició amb 6 assistències per partit. Però això no és tot, perquè les xifres individuals en la segona fase (top-16) són millors que les dades mitjanes de totes dues fases, i això significa que el rendiment ofensiu individual (almenys, quant a efectivitat anotadora) és encara millor que en la primera fase en alguns casos. Dimitrijevic registra 15.5 punts per partit, Brodzianski 14.3 i Dawson 14.5 –qui ha jugat només 6 partits durant tota la competició per lesions-, números millors que la mitjana global de cada jugador.
La Penya està en una situació similar a la del Barça. Posició a la classificació, resultats favorables i inèrcia molt positiva. No obstant això, encara està per decidir quins dos equips del seu grup passaran. Els dos pròxims enfrontaments són vitals, i la Penya hauria d’aconseguir dues victòries si no vol dependre de resultats aliens. En cas d’obtenir dues victòries, els badalonins passarien a la següent fase de la competició, però una derrota els hi complicaria molt la vida.
Porto 13 anys jugant a básquet i ja fa 3 anys que sóc entrenador (tinc el nivell 1). La meva passió pel bàsquet es malaltissa i s'ha convertit en una cosa imprescindible en la meva vida. El fet de ser jugador i entrenador a la vegada em permet veure i gaudir el bàsquet des de diferents punts de vista i fa aquesta experiència més enriquidora encara. Aquesta passió es un dels principals motius pels quals em vaig llançar a estudiar periodisme, que contempla una branca esportiva a la qual m'agradaria dedicar-m'hi. Sempre que pugui, m'hi mantindre lligat a aquest esport
