Helena Oma: “poder dedicar-me al bàsquet és la meva millor victòria“
L’Helena Oma va néixer el 23 d’octubre de 1996 a Terrassa i començava a fer-se un lloc en el bàsquet professional el 2016, quan Pere Puig, director esportiu de l’Uni Girona, la va cridar per formar part del primer equip. Ella, que venia d’un Copa Catalunya i no havia jugat mai en categories professionals o semi professionals, va aconseguir una lliga espanyola el 2019 i una Supercopa el 2020. Ara, després de gairebé cinc temporades, l’aler terrassenca enuncia la seva desvinculació amb el club gironí per començar un nou camí amb l’Ensino Lugo, de la Lliga Femenina Endesa.
Fa gairebé un mes que vas anunciar la teva desvinculació amb l’Spar Girona i l’aposta per l’Ensino Lugo. Quin n’és el motiu i com va ser el procés de canvi de clubs?
És una cosa que ja em rondava pel cap. Feia molt temps que era a Girona, i després de la lesió de l’any passat vaig considerar que era un molt bon moment per a fer-ho. Em va sorgir una bona oportunitat i vaig decidir marxar, perquè crec que era la millor opció. Potser amb una altra opció hauria preferit acabar la temporada a Girona, però tal com es van donar les coses, vaig decidir prendre la decisió de marxar, i no me’n penedeixo.
Durant uns mesos de la temporada 17-18 vas estar cedida al Cadí La Seu. Quins van ser els motius del canvi, en aquest cas?
En aquest cas, va coincidir que vaig estar unes setmanes de baixa per una petita lesió. A més, formava part d’un equip en què tenir minuts era molt complicat. Va venir a parlar-me el tècnic de l’Uni Girona i em va explicar la possibilitat de marxar cedida al Cadí La Seu. Quan m’ho va transmetre, vaig comentar-li que ja m’ho plantejaria per l’any següent, però em va explicar que era per aquella mateixa temporada. M’ho va comentar un dimecres, i el mateix dijous ja estava al cotxe marxant cap a La Seu. En aquest cas tampoc em penedeixo d’haver marxat: m’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre i, sobretot, vaig agafar més confiança i vaig disputar més minuts a la Lliga Femenina.
És per aquest últim motiu que has apostat per l’Ensino?
Sí, sens dubte. Ja feia molts anys que estava a Girona i compartir pista amb jugadores amb tant talent, tot i que per una part m’ha ajudat a millorar moltíssim, està clar que els minuts que tenia allà no son els mateixos que puc tenir a l’Ensino. Vaig decidir marxar per retrobar-me amb mi mateixa, guanyar més confiança després de la lesió i sentir-me diferent.
“Els minuts que tenia a Girona no son els mateixos que puc tenir amb l’Ensino”
Com comentaves, has passat molt temps a Girona. De fet, en una entrevista amb el Diari de Girona comentaves que vas arribar al club essent una nena, amb les idees poc clares, però que Fontajau s’ha convertit en casa teva i t’has sentit molt estimada. És així? Com descriuries els anys a l’Uni?
Sí, com vaig dir, vaig arribar amb 19 anys d’un equip de Copa Catalunya. Mai havia jugat a cap lliga semi professional ni professional i és clar, plantar-me allà, amb jugadores professionals -perquè tenia companyes que havies estat a la WNBA, que havien jugat unes Olimpíades- em va fer valorar on estava. Vaig arribar amb 19 anys, me’n vaig amb 24 i tots aquests anys m’han servit per aprendre i per a conèixer a grans persones.
L’estima que sents pel club sembla que és recíproca. Pere Puig, el director esportiu de l’Spar Girona va comentar que, tot i la lesió que vas patir, t’has acabat guanyant l’estima de tothom. Com t’has sentit en relació amb l’staff i la direcció del club gironí? T’han acompanyat en la teva decisió de marxar a Lugo? T’ho han posat complicat?
“Quan vaig prendre la decisió vaig rebre molts missatges de suport. Em sento molt estimada pel club i l’afició, i els estic molt agraïda”
Helena Oma sobre la desvinculació amb l’Uni Girona
Des del primer moment ho van entendre. Per una part no volien que marxés, ja que feia molts anys que era al club i el moment era una mica complicat, però vaig rebre molts missatges de suport de l’afició. En tots ells em deien que havia pres una bona decisió, que tingués molta sort i que ens retrobaríem a Fontajau. Em sento molt estimada pel club i l’afició i estic molt agraïda.
A l’Uni, però, també has passat moments complicats. Com comentàvem, vas patir una lesió múltiple al genoll esquerre amb el lligament trencat, que, a més, va afectar altres estructures. Com vas encarar-ho?
La lesió va arribar en una època en què no estava en el meu millor moment. M’ho vaig prendre positivament, perquè soc una persona que sempre intenta trobar el costat positiu de les coses. Sí que és cert que després va arribar el coronavirus i va fer que tot anés una mica més tard, però crec que em vaig lesionar en el millor moment que podria haver-me lesionat en la meva carrera. No estava en un bon moment, mentalment no estava bé. Potser hi ha jugadors que es lesionen en el seu millor i és més dur, però a mi em va agafar en un moment en què mentalment m’ha anat molt bé. He vist el procés de la lesió i he agafat forces. A més, el coronavirus ha permès que no trobés tant a faltar el bàsquet, perquè no n’hi havia.
“Em vaig lesionar en un moment en què mentalment no estava bé i em va servir per agafar forces”
Ets una de les poques persones que crec que pot dir això! Ara, una pregunta més personal: ara que has marxat de Girona, què és el que més trobes a faltar del club?
Del club, tota la gent amb qui he compartit coses i que ara he de deixar. Òbviament la ciutat m’agradava molt, però el que més trobo a faltar és a la gent que deixo allà.
Esportivament parlant, amb l’Ensino esteu fent una bona temporada, tot i que heu perdut els últims dos partits, aneu sisenes en la classificació. Com veus l’equip? Quines sensacions tens?
Personalment estic molt contenta d’estar aquí. Abans de venir ja sabia que era un gran equip, en l’àmbit de talent individual i personalment com a grup. És una de les coses que em va fer venir a Lugo. Sí que és cert que no és un equip com l’Uni Girona, que està sempre en les primeres posicions de la classificació, però pot competir contra qualsevol equip. Els dos partits que hem perdut els hem competit; de fet, en l’últim, contra l’Uni, els vam fer passar una mala estona. Crec que som un equip que pot competir contra tothom i posar contra les cordes a qualsevol equip. Estarem lluitant al màxim per poder entrar a play-off.
I ara, una pregunta una mica més personal: com et va per Lugo? Et va costar el canvi? Et sents còmoda? L’equip t’ha fet una bona rebuda?
M’ho han posat superfàcil. No m’esperava que ho fos tant. Quan canvies d’equip i vas a un lloc nou sempre tens por per saber com anirà, però des del primer moment em van fer sentir molt bé. Ara mateix, mentalment estic en un bon moment: companyes noves, equip nou, em va molt bé. Pel que fa al joc, a poc a poc em vaig trobant la jugadora que jo era abans.
Finalment, per acabar una mica amb aquesta primera part de l’entrevista, parla’ns una mica de la modalitat 3×3. Vas jugar-ne 3 si no m’equivoco: amb les seus a Múrcia, Gijón i Madrid, i en les tres vas emportar-te la victòria. Com recordes l’experiència, com és la modalitat de 3×3 i quins punts forts té la competició?
Fa dos estius vam jugar la lliga d’Herbalife a les tres ciutats i amb final a Barcelona, que també la vam guanyar. Tenia un bon equip i ens coneixíem, fet que va fer-ho tot molt fàcil. A mi aquesta modalitat m’agrada molt des de petita; a infantil a la JET jo ja tenia el meu equip amb qui jugava els 3×3 -de fet, amb la Regina, que la vau entrevistar l’altre dia-. És una modalitat que m’agrada i crec que m’afavoreix, perquè és un joc ràpid i agressiu. A poc a poc creix, aquest any ja serà una modalitat olímpica i crec que d’aquí a uns anys ja estarà totalment consolidada. A qualsevol persona que li agradi el joc freestyle i de carrer li agradarà el 3×3.
Què creus que t’aporta la modalitat 3×3 que no t’aporti el 5×5?
El joc lliure i el fet de poder fer el que vols sense tenir un entrenador que et marqui què has de jugar. Això, sumat amb l’agressivitat que et permeten és una cosa que a mi m’agrada molt: anar dura i saber que si falles una cistella has de canviar ràpidament el xip per defensar.
“La modalitat 3×3 m’afavoreix, perquè requereix un joc ràpid i agressiu. M’agrada molt”
Preguntes dels seguidors i seguidores
En primer lloc, la BERTUTXI pregunta quins son els teus o les teves referents en el món del bàsquet.
Des de ben petita he tingut molt present al meu germà. Quan creixes no t’adones que les noies juguen i no sabia que les noies es podien dedicar al bàsquet. Sempre m’ha agradat molt el Pau Gasol -de fet, el Marc també-. En l’àmbit femení, la Laia Palau. Poder haver compartit pista amb ella és un plaer. També m’agrada molt l’Alba Torrents, amb qui vaig poder compartir moments, també. En el moment de la lesió em va donar uns molt bons consells, a més.
En FREDO_GUIJON pregunta què valores més a l’hora d’unir-te a un projecte esportiu.
Crec que una de les coses que em crida més l’atenció és la part humana, que no tot sigui “fitxo a aquesta jugadora perquè és molt bona”. M’agrada la part humana i saber que tindré bones companyes i que, a més de bones jugadores seran bones persones. Que el club aposti per la gent jove i nacional i que els doni l’oportunitat de jugar. A Lugo ho he trobat.
La MALAURADAMING té curiositat per saber de quina victòria, de totes les que has tingut al llarg de la teva trajectòria, et sents més orgullosa.
No és un partit, és un fet: poder dedicar-me al bàsquet és, sens dubte, la meva millor victòria. Si he d’escollir un partit, em quedo amb el que ens va fer guanyar la vida a Fontajau. Va ser una experiència brutal: guanyar davant de la nostra gent i contra un rival que sempre ens trobàvem… és la millor.
La RUUTY_6 vol saber qui ha estat el teu millor entrenador a escala personal.
Sempre dic que de tots m’emporto alguna cosa. Destaco el Rafa Delgado. Vaig tenir-lo a la JET i des de l’any que em va entrenar fins ara ha estat present al meu dia a dia. Estant a Girona venia a tots els partits, a l’Europeu de Portugal igual… És una persona que m’acompanya sempre, no només dins de pista sinó a nivell personal.
Bé Helena, i ja, finalment i per acabar aquesta entrevista, el CLUB DE FANS DE LA ROSÓ BUCH, a part de preguntar com et va per Lugo i si t’has adaptat bé, ens comenten que et troben molt a faltar a l’Uni. Està clar que en aquests anys t’has guanyat l’afició de Fontajau i seguríssim que et guanyes també la de l’Ensino. Moltes gràcies pel teu temps i moltíssima sort en la recta final de la lliga.
També podeu veure l’entrevista a YouTube:
O escoltar-la a través de l’Últim Qast, els nostres podcasts disponibles a:
