Temps de Lectura: 7 minuts

Il·lusió, sacrifici, somnis i nous reptes

La història de Gisela Sánchez i el seu camí cap a Arizona



L’aler d’ 1,89m. La noia valenta que no es cansa mai de provar coses noves. La jugadora treballadora i constant. La “dels seus”. Tot això és Gisela Sánchez.

La família Sánchez Iznajar ja havia tastat el gust dolç – i addictiu – del bàsquet, i va decidir obrir les portes d’aquest mon a les seves filles, que se’n van enamorar. Amb tan sols cinc anys, Gisela Sánchez botava les primeres pilotes al Club Bàsquet Femení Cerdanyola, localitat on va néixer. Allà va tenir la sort – explica la jugadora – de compartir pista i vestuari amb la Mireia, la seva germana un any més gran, i de ser entrenada per Blanca Garcia.

Després de passar diverses temporades vestint els colors del Cerdanyola, Sánchez va passar del Vallès al Besòs, jugant al Club de Bàsquet Femení Sant Adrià. D’allà s’endú, assegura, la gran competitivitat i l’experiència de viure els Campionats d’Espanya de Clubs, a part de tot el que va aprendre del seu exentrenador Jordi Vizcaíno.


Casa meva: el Segle XXI

Més tard va canviar el lila pel vermell i el blanc, passant a formar part de les files del Segle XXI, la seva “segona casa”. L’aler de Cerdanyola només té paraules boniques per al club que, com comenta, tant li ha aportat a nivell personal i de creixement esportiu. “Ha estat l’equip que més m’ha marcat, sens dubte i m’ha permès créixer en tots els sentits”, explica. Gisela, que és molt de la seva gent, no pot evitar pensar també en totes les amistats que s’emporta dels quatre anys al Segle, que assegura que “son per a tota la vida”. 

“Ha estat l’equip que més m’ha marcat, sens dubte, i m’ha permès créixer en tots els sentits”

Gisela Sánchez

I a part del caliu del club, de la segona casa que va suposar per a ella, de les amistats i de l’experiència, Sánchez s’endú també l’ensenyament d’entrenadors com Ivan Torinos, Javi Torralba, Sílvia Font, Isaac Pujol i Alex Rodríguez, així com el vincle amb Azahara, la preparadora física. Considera que haver compartit moments amb tots ells ha estat una gran sort i que, de la mateixa manera que ho pensa de les seves companyes d’equip, sense ells, ni seria qui és, ni estaria on està.

Estic molt agraïda a companyes i entrenadors que han passat al llarg de la meva formació. Sense elles i ells no hauria aconseguit viure les experiències que he viscut en l’àmbit del bàsquet, i no  estaria on estic

Gisela Sánchez
El talento del Siglo XXI toma Torrelodones - CLUBS - Torneos - Federación  de Baloncesto de Madrid
Equip de Gisela Sánchez al Segle XXI | Font: FEB


Un camí ple d’experiències

Si el Segle XXI és el club que més l’ha marcada, és per diversos motius. Allà ha conviscut amb les seves companyes – que han esdevingut amigues; família – i amb qui, explica, ha viscut molts moments divertits a la residència. Una residència marcada pels bons records, però també per dies complicats: aquelles llargues nits sense dormir, asseguda davant d’un llibre obert i fent colzes per aconseguir superar un dels cursos més complicats: segon de batxillerat.

Tot i això, si Gisela Sánchez s’ha de quedar amb un moment al club, no és ni de bon tros aquesta anècdota d’estudiant. De fet, l’aler de Cerdanyola assegura que es queda amb el – presumpte – ascens a Lliga Challenge del seu últim any al Segle XXI (la temporada passada). Les vermell-i-blanques es jugaven pujar a Lliga Challenge en un partit contra Viladecans, que van guanyar per dos punts en el darrer moment. Per una qüestió que no esperaven, finalment el Segle XXI no va ascendir i està competint a Lliga Femenina 2 aquesta temporada.

Però, al cap i a la fi, aquell era l’últim partit de Sánchez al club que va ser durant quatre temporades casa seva. I ni això ni res van impedir que fos un dels partits més especials de la seva experiència com a jugadora.


Jugadora de selecció

A més del camí per aquests tres clubs (tots tres, dels millors clubs de tot Catalunya), Sánchez ha format part també de les seleccions catalana i espanyola. Amb només dotze anys, el seleccionador català Enric González es va fixar en l’aler i la va convocar. La de Cerdanyola confessa que no s’ho podia creure, i que la il·lusió que li va fer formar part de la selecció catalana – i, posteriorment, espanyola – va ser infinita. Ara, gairebé set anys després, Gisela afirma que continua essent tot un orgull que encara comptin amb ella.

Gisela SANCHEZ IZNAJAR (ESP)'s profile - FIBA U19 Women's Basketball World  Cup 2021 - FIBA.basketball
Sánchez vestint els colors de la selecció espanyola | Font: FIBA

“Que, d’entre tantes jugadores d’alt nivell a Catalunya i a Espanya, es fixin i comptin amb tu, és el somni de qualsevol jugadora”

Gisela Sánchez

Son moltes les vivències que s’endú de les seleccions, però una de les millors experiències, com explica la jugadora, ha estat la de formar part de l’equip del 3×3 de la selecció espanyola, juntament amb les companyes Claudia Contel, Elena Buenavida i Marta Morales, amb qui van quedar segones classificades de tot el món. “El format 3×3 m’agrada molt pel seu joc ràpid i físic, de moltíssima intensitat en tan pocs minuts”, confessa.

Gisela Sánchez (la tercera començant per l’esquerra) amb les seves companyes després de proclamar-se subcampiones del mon de 3×3 | Font: FEB

Emprendre el vol

Però, inevitablement, la nena de cinc anys que va començar jugant al club del seu municipi, es va anar fent gran fins acabar la seva etapa formativa. I, veient que Espanya no li oferia gaire ofertes interessants, la de Cerdanyola va decidir emprendre el vol cap als Estats Units, on la van becar. Ara compagina la seva carrera universitària i basquetbolística a la Universitat d’Arizona, on li adapten els horaris a mida i l’acompanyen i l’ajuden en tot el que li cal, especialment Aida Barnes i Salvo Coppa, els seus entrenadors actuals.

Sánchez competint amb la Universitat d’Arizona | Font: Instagram personal de la jugadora

Per a la Gisela, el canvi més gran és el joc americà; molt diferent de l’espanyol. “Allà li donen molta importància al físic, aquí a Espanya, en canvi, el joc és més tècnic”. L’aler explica que el canvi més fort per a ella és la càrrega d’entrenaments que els posen, i les moltes hores que es passen al gimnàs. En aquest punt, Sánchez aprofita per bromejar i diu que “a ella ja li va bé això d’anar al gimnàs, perquè li cal guanyar múscul i enfortir-se”.

Gisela, però, confessa que, tot i que el canvi és positiu i l’ha agafat amb molta il·lusió, a escala personal és molt complicat marxar tan lluny de casa i deixar-hi allà els amics i la família. Tot i això, està segura que aquesta experiència la farà més forta i l’ajuda a créixer en tots els sentits.


I en el futur? Més bàsquet

La de Cerdanyola sap que vol acabar els estudis universitaris de psicologia i nutrició a Arizona, però després, tornar a Espanya a competir en les màximes categories. Tornar amb els seus. Tornar al lloc d’origen dels seus referents: l’Alba Torrens pel seu joc i en Pau Gasol per la seva intel·ligència. Tornar.

Perquè al final és cert allò que diuen, que tornar és la millor part de l’aventura. Una aventura amb un camí que, encara que tingui diversos destins, sempre segueix la mateixa ruta: el bàsquet.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *