Temps de Lectura: 8 minuts

jaume comas: “Una lliga nacional de 3×3 ja tindria cabuda”


Algunes relacions comencen de manera fortuïta, unes circumstàncies et porten a estar en un lloc concret en el moment exacte. Malgrat jugar vint-i-cinc anys com a jugador professional, jugant uns jocs olímpics, va haver-hi una experiència que va canviar-li la vida. El Mundial d’Atenes 2012 va ser la primera presa de contacte d’en Jaume Comas (Premià de Mar, 1974) amb el 3×3, una disciplina de la qual continuaria vinculat fins al dia d’avui.

Responsable de la Federació Catalana de Bàsquet, seleccionador espanyol  i supervisor dels tornejos de la FIBA, en Jaume Comas és una de les principals figures del món 3×3. Parlem amb ell sobre el càrrec de seleccionador, l’aposta de la Federació Catalana de Bàsquet pel 3×3 i el creixement d’una disciplina que es va proclamar olímpica a Tòquio 2021.


Com neix el teu sentiment cap al 3×3?

Va ser una mica accidental. Estava treballant a la Federació Espanyola de Bàsquet amb el 5×5, dins de cossos tècnics de seleccions juniors, i es va plantejar poder jugar un campionat del món de 3×3. En aquell moment, nosaltres no sabíem exactament que era ni com anava, però a partir de llavors va anar tot rodat. Vam descobrir la disciplina i des de llavors no he parat. Va ser una cosa molt espontània. Aquell any vaig jugar-lo, però més tard ja vaig ser entrenador i supervisor d’esdeveniments, entre altres coses.

Més tard et van proposar ser seleccionador nacional. Com va ser el moment en què t’ho van oferir?

La Federació Espanyola va veure que a partir d’aquell mundial de 2012 seria una cosa anual, que cada estiu hi hauria campionats del món, campionats d’Europa i, ara mateix, Jocs Olímpics. Estava allà en aquell moment i m’ho van oferir. Vaig acceptar sense pensar-m’ho, perquè és una disciplina que m’agrada, molt diferent del 5×5. A més, poder conèixer els jugadors i fer créixer tant a ells com a la federació per competir arreu del món era una cosa molt atractiva.

Quin procés duus a terme per seleccionar els jugadors?

Està clar que no hi ha competicions 3×3 durant tot l’any, llavors intento controlar tot els que juguen a l’estiu. A l’hivern, mols juguen a 5×5 i es tracta de mirar el perfil que encaixi amb la disciplina. Jugadors que poden ser molt bons al 5×5 igual no ho poden ser tant al 3×3 i al revés. Em fixo en jugadors molt polivalents, que puguin fer diferents coses tant en atac com en defensa: has de ser capaç de defensar tant a un petit com un gran, tenir 1×1 de cara i d’esquenes, molt bona mà, ser molt bo físicament… Totes aquestes coses les vaig veient als jugadors que competeixen a 5×5.

Quins objectius et marques com a seleccionador?

En masculí sempre és intentar poder jugar el campionat d’Europa cada estiu. S’han de passar unes fases prèvies molt complicades per accedir-hi i l’objectiu és jugar-lo. Ja hem participat en més de quatre i hem d’intentar poder estar als classificatoris dels Jocs Olímpics de París 2024. Ens queden dos anys per poder classificar-nos per al preolímpic, que seria el màxim. Pel que fa a les noies, el mateix. Aquest any han guanyat el campionat del món, han quedat campiones de categoria júnior i el seu objectiu és jugar els Jocs de París.

En quin punt es troba el 3×3 a nivell estatal i català en relació al europeu?

“A Espanya i Catalunya anem una mica endarrerits respecte a Sèrbia, França, Holanda, Letònia i Rússia

Europa és el continent on s’està treballant més el 3×3, hi ha països i federacions que l’estan impulsant molt. Ens trobem que a Espanya i Catalunya anem una mica endarrerits respecte a Sèrbia, França, Holanda, Letònia i Rússia. Aquests són els països que ara mateix estan apostant molt. Coincideix que són països amb el 5×5 petit comparat amb Espanya, que encara és un país molt de 5×5 i per això està constant una mica més. A poc a poc tindrem més equips competint a World Tour i tornejos arreu del món. Això farà que ens equilibrem amb els altres països.

En una entrevista amb en Sergi Pino, ens deia que un dels principals responsables que la Federació Catalana fos de les primeres comunitats autònomes en impulsar el 3×3 era gràcies a tu. Com us sorgeix la idea de dir “potenciem això, perquè té futur”?

A la Federació sempre s’havien fet 3×3, ajudant a organitzar-los quan venia l’NBA o alguna marca comercial, però va ser quan em van trucar, fa quatre anys. Estava de seleccionador espanyol i em van dir que volien desenvolupar la disciplina molt més, i és el que s’està fent. Primer amb productes com el circuit d’estiu i ara ja amb campionats de Catalunya d’hivern.

Com ha evolucionat la disciplina a Catalunya?

“Des de la Federació Catalana estem empenyent molt fort perquè tothom pugui jugar al 3×3”

No ens hem d’enganyar que el 3×3 i el bàsquet al carrer des de fa moltíssims anys, abans de tot aquest auge, ja es jugava. Tothom al seu poble, amb el seu equip o amb els seus amics ha jugat al carrer. La Federació Internacional ha treballat per ampliar-ho, arribar a ser olímpic i ha posat unes normes. Llavors s’ha oficialitzat més i això ha donat pas que a Catalunya, des de la Federació Catalana estem empenyent molt fort perquè tothom pugui jugar al 3×3.

Ja fa uns anys que es celebra el circuit 3×3 de la FCBQ, però a partir d’aquest any s’ha creat la primera competició quinzenal. Com sorgeix aquest projecte?

“Pronostiquem que en 2 o 3 anys seran molt exitoses”

Durant els últims anys hem consolidat el circuit d’estiu. Moltes ciutats, clubs i jugadors de totes les edats volen participar-hi. Tant en masculí com en femení hem tingut totes les categories i es tractava de fer un pas més, que hi hagués 3×3 durant l’hivern. Llavors vam crear una competició de lliga, que es juga cada quinze dies. Més espaiós, però era un pas que s’havia de donar perquè la gent que gaudia molt a l’estiu, també ho volia fer a l’hivern. En masculí hem sortit amb categories mini, infantil, cadet i sènior, amb femení, de moment, només en cadet, tanmateix el pròxim mes arrancarem amb categoria sènior. Animo a tothom que es vulgui apuntar i inscriure’s en aquestes competicions, perquè el 3×3 està creixent i pronostiquem que en 2 o 3 anys seran molt exitoses.

La competició ja ha disputat les primeres jornades. Quines valoracions en fas?

El format és una mica diferent. No pots anar a una ciutat per jugar només un partit com en el 5×5, llavors se’n juguen tres. Aquesta novetat, el primer dia poder sorprèn una mica, però ja estem en velocitat de creuer. Cada quinze dies tenim una jornada on es troben els quatre equips de grup. Ara que estem en època de covid és una mica bombolla, perquè el grup juga entre ell. Fas els tres partits i la classificació va sumant. Cada cop competeixes a casa d’algú diferent i realment està anant molt bé. Estem molt contents.

L’any passat es van crear els primers equips espanyols professionals de 3×3. Què significa per al món del 3×3 l’aposta de Marc Gasol i altres clubs?

Està ajudant molt. Des d’en Marc Gasol apostant per crear una secció amb la seva posició de president d’un club, el Tarraco (a Tarragona) fer un club exclusiu de 3×3 sense que hi hagi 5×5 als centres de tecnificació i acadèmies que hi ha arreu de Catalunya que milloren els jugadors, i a sobre poden competir en els nostres esdeveniments de 3×3, que crea un moviment que ajuda a fer créixer el 3×3.

Veus molt lluny la creació d’una lliga nacional professional?

“Una lliga nacional ja tindria cabuda amb un grup de 12 equips que sortirien tranquil·lament”

Bé, professionalment la veig una mica lluny. Com més clubs apareguin i més equips vulguin jugar el 3×3 serà més fàcil que s’acceleri aquest procés. Està clar que molta gent ho vol, que una lliga nacional, ara mateix, ja tindria cabuda amb un grup de 12 equips que sortirien tranquil·lament. S’ha d’empènyer als clubs que facin el seu equip sènior a part de tenir base per començar a treballar el 3×3 des de petits.

Creus que si es fes la lliga, molts jugadors de nivell de lligues LEB, que estan molt precaritzades, que competeixen 5×5 a l’hivern i a l’estiu al 3×3, farien el pas definitiu al 3×3?

Més d’un jugador que està a una lliga intermèdia i veu que, a l’estiu ell s’ho passa bé amb el seu equip de 3×3, si hi hagués la mateixa lliga que està jugant en format 3×3, hi hauria bastants jugadors.


També podeu veure l’entrevista a YouTube:

Website | + posts

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *