Jaume Ponsarnau, en el punt de mira
El tècnic de Tàrrega afronta l’últim tram de la temporada amb la necessitat d’accedir als play-off d’Eurolliga
Jaume Ponsarnau Goenaga, natural de Tàrrega, va arribar a terres valencianes a la temporada 2016-2017 com ajudant de Pedro Martínez. En aquella mateixa temporada el conjunt valencià es va proclamar campió de la Lliga Endesa, no obstant això, la sortida de Pedro Martínez del Valencia Basket semblava que també anava a ser-ho per en Jaume, però no, el club valencià va renovar a l’entrenador català fins al juny del 2020.
A la temporada vinent, Ponsarnau va continuar com entrenador ajudant, però en aquest cas de Txus Vidorreta, amb qui ja havia coincidit a la Selecció Espanyola, ambdós com ajudants. Però la temporada 2017-2018 fou per oblidar, i Vidorreta no fou renovat a final de temporada. Va ser en aquest moment, quan el Valencia Basket va confiar en l’entrenador natural de Tàrrega, i el va designar com a primer entrenador.
El seu paper com a primer entrenador del València Basket
No era la primera aventura d’en Jaume com a primer entrenador, però sí la de major importància, i va respondre excel·lentment. A la Lliga Endesa es va classificar fins a les semifinals pel títol, on va caure derrotat davant el Reial Madrid, en canvi a l’Eurocup va arribar fins a la final, on es proclamaria campió. Amb aquestes dues actuacions, Ponsarnau es va guanyar el dret a renovar per una altra temporada amb el conjunt valencià.
Ponsarnau és un clar exemple de progressió i treball en l’ombra, i la temporada 2019-2020 anava a suposar un altre escalafó en la seva carrera com a entrenador. El triomf a l’Eurocup de l’anterior temporada, li atorgava el dret a poder dirigir l’equip en l’Eurolliga. Una Eurolliga, que no va començar de la millor manera amb un balanç de cinc derrotes i cap victòria, però en Jaume va saber reposar l’equip i estar una part de la temporada entre els 8 millors conjunts d’Europa. Respecte a la Lliga Endesa, va guiar als ‘taronjas‘ fins a les semifinals de la Fase Final de la Lliga Endesa, on va caure davant el Baskonia degut a l’errada de Jordan Loyd en el triple final que li donava la victòria al club valencià.
És per això que novament, al complir els objectius de l’equip, va renovar per una temporada més, fins al 30 de juny de 2021.
TEMPORADA AMB NOMBROSOS ALT I BAIXOS
Jaume Ponsarnau afrontava la temporada actual amb un dels millors rosters de la història del club valencià. L’arribada de Nikola Kalinic, Derrick Williams, Martin Hermannsson, Klemen Prepelic o la jove promesa nacional Jaime Pradilla, li donaven un salt de qualitat a la plantilla que semblava que anava a ser determinant per poder estar entre els 8 millors d’Europa, però fins al moment, no ho està sent així.
El començament de l’Eurolliga fou fascinant, l’equip valencià es va localitzar en la part alta de la competició europea, i semblava que no anava a tindre cap problema per classificar-se i poder estar entre els 8 millors d’Europa. Però una sèrie de derrotes encadenades, van portar a l’enfonsament de l’equip i a poc a poc va anar esborrant-se de la part alta de la classificació i situant-se a les portes d’aquest desitjat top 8. Actualment es troba a la desena posició de la classificació, amb possibilitats de poder accedir-hi, però sense dependre d’ell mateix.
Una cosa semblant és el que va ocórrer a la Lliga Endesa, on amb un començament nefast, Jaume va poder redirigir l’equip i encaminar-lo a la part alta de la classificació amb una ratxa de 12 victòries consecutives, que el fan estar en llocs pròxims als objectius del club.
CARACTERÍSTIQUES COM A ENTRENADOR
Si hem de definir a Jaume amb una característica ha de ser tranquil. No és un entrenador amb l’efusivitat de Pablo Laso o Dusko Ivanovic, sinó que és d’un perfil més paregut al de Pedro Martínez. No obstant això, sí que sol alterar-se i gesticular d’una manera més forta quan es troba en desacord amb les decisions arbitrals.
Respecte als aspectes tàctics, l’entrenador català n’és atrevit i no pas conservador. En les situacions defensives del pick and roll, aposta per la defensa de flash i recuperació, gràcies als pivots mòbils de l’equip (Tobey i Dubljevic).
Si parlem de l’atac, Jaume confia molt en les capacitats individuals dels seus jugadors, i és per això que els proporciona sistemes en els quals poden generar a partir de l’1×1 i del 2×2.
N’és un exemple clar el sistema per a Nikola Kalinic, on a partir d’un 2×2 de bloqueig directe lateral, busca la polivalència del jugador, tant per al roll com per al pop.
Un altre exemple és el bloqueig directe que efectua Derrick Williams en capçalera, seguidament rep i és un exterior qui li fa un bloqueig directe lateral i es produeix una situació d’aclarit per a Williams.
I finalment, trobem un sistema per a que tant Nikola Kalinic com Bojan Dubljevic juguen un 1×1 al pal baix. Prèviament reben un bloqueig indirecte per poder rebre.
POLÈMICA AMB WILLIAMS
El fitxatge de Derrick Williams pel València Basket va il·lusionar i molt a l’afició taronja. Era un fitxatge que marcava diferència i aportava eixe punt de qualitat i físic que li feia falta al Valencia si volia competir per estar entre els millors d’Europa. Però el jugador ha passat desapercebut, estant fins i tot, per darrere de Laberye en la rotació.
És per això que en aquestes últimes setmanes tant el director esportiu Mulero com Ponsarnau l’han assenyalat i pressionat públicament per tal que el jugador es motivés i demostrara en la pista el gran jugador que és. Hem de recordar que Williams n’és un jugador bastant inestable emocionalment.
Però el jugador no ho va interpretar d’aquesta manera, i va expressar públicament en una sèrie de tuits el seu desacord amb les paraules que va pronunciar Jaume. I va afirmar que hi anava a respondre a la pista. Una resposta que no va arribar de manera contundent, i Williams continua sense poder adaptar-se a l’equip.
