La millor Penya europea dels últims tretze anys
Després de vèncer al Nanterre francès, el Club Joventut de Badalona va aconseguir classificar-se pels quarts de final de l’Eurocup
La Penya va certificar ahir, dimarts, a l’última jornada del Top16 el pass a quarts de final de l’Eurocup, per situar-se entre els vuit millors equips de l’Eurocup. Els verds-i-negres viatjaven a França amb la missió de guanyar -o perdre per menys de sis punts de diferència- per avançar a la següent ronda. Així va ser, els catalans va vèncer 88-95 a la pista del Nanterre en una actuació coral dels verds-i-negres. Neno (14 punts), Ribas (16), Arostegui (13) i Tomic (18) van ser els líders ofensius de l’equip de Carles Duran.
Si a la temporada passada els de Badalona es van tornar a situar al mapa europeu unes temporades després, aquest any millora la seva participació i es trobarà entre els vuit millors equips de la segona millor competició continental. El rival als quarts de final de l’Eurocup no serà un altre que la temible Virtus de Bolonya, qui tothom volia evitar. El destí ha fet que aquest creuament sigui molt aviat -tothom somiava amb una final contra els italians-, però si una cosa ha demostrat la Penya a l’Eurocup és la seva capacitat per tirar endavant els partits.
TRETZE ANYS DESPRÉS, AL TOP 8 DE L’EUROCUP
Després de la dura etapa que va travessar el Joventut (salvant miraculosament la categoria la temporada 2017-18, problemes econòmics, deute amb Hisenda, concurs de creditors…), combinada amb la sequera participació a Europa, sembla que les coses van molt millor per Badalona.
Tretze anys més tard, la Penya es classifica pel Top8 de l’Eurocup, aleshores anomenada ULEB Cup. El 2008, el Joventut partia com a gran favorit gràcies al seu joc vistós i liderat per la doble R: Ricky i Rudy. A més a més, amb el mestre Aíto dirigint l’equip des de la banqueta. Curiosament, el badaloní Pau Ribas repeteix a l’equip, després del seu retorn a l’Olímpic aquest estiu.
Aleshores, l’anomenat Top8 es celebrava en una Final Eight a partit unic. L’escenari escollit va ser la ciutat italiana de Torí. A quarts de final la Penya va jugar contra el conegut Pamesa Valencia (77-67), a semifinals davant el Galatasaray turc (90-83) i a la final es veuria les cares contra un altre conegut: l’Akasvayu Girona de Marc Gasol i companyia.
Va ser un partit molt còmode per la Penya, controlant-lo des del segon quart gràcies a l’exhibició del nomenat MVP, Rudy Fernández. Els verds-i-negres vencerien per 79-54 i aconseguirien el tercer títol de la temporada, després de guanyar la Lliga Catalana i la Copa del Rei.
EL CAMÍ FINS ALS QUARTS DE FINAL
La Penya va començar la competició europea de la millor manera possible: guanyant al també històric Partizan a l’Olímpic. Com en la temporada passada, els verds-i-negres van haver de tirar d’èpica per remuntar alguns partits, en aquesta ocasió davant els serbis. A més a més, el Joventut va comptar amb l’escalf del públic, que va ser notícia arreu del país, a causa de la situació epidemiològica actual en la que vivim. 1.260 espectadors van viure en directe la primera victòria europea de la Penya. Això dels aficionats, però, va durar només un partit més: contra el Reyer Venezia (amb una assistència semblant). A partir d’aleshores, el Joventut ha hagut de disputar els partits tant d’Eurocup com d’ACB sense l’escalf de l’afició.
En aquesta primera fase regular, la Penya també es va treure l’espina que tenia clavada de la temporada passada, on no va aconseguir guanyar cap partit a domicili. Enguany, els verds-i-negres van vèncer en els tres primers partits a domicili: Bourg, Bahçesehir i UNICS. Davant els russos, va ser una victòria de més prestigi, ja que la Penya viatjava sense Tomic ni Ribas i es carregava a un dels candidats al títol.
El Joventut va començar llançat la seva aventura per l’Eurocup, sumant cinc victòries en els cinc primers partits (sent els únics invictes de la competició juntament amb la Virtus). Finalment, la Penya va quedar primera del grup A amb un balanç de 8-2, certificant el passi a la següent ronda: el Top16.
| EQUIP | VICTÒRIES | DERROTES |
| 1. Joventut de Badalona | 8 | 2 |
| 2. UNICS Kazan | 6 | 4 |
| 3. JL Bourg en Bresse | 6 | 4 |
| 4. Partizan | 6 | 4 |
| 5. Bahçesehir Istanbul | 2 | 8 |
| 6. Reyer Venezia | 2 | 8 |
L’ODISSEA DEL TOP16
Per segona temporada consecutiva, els catalans es classificaven pel Top16 de l’Eurocup. Aquest any tornava a veure’s les cares amb l’Unicaja (rival l’any passat al mateix Top16) i amb el Nanterre (rival a la primera lligueta l’any passat). El Mònaco seria la novetat pels verds-i-negres.
Igual que en la fase regular, el Joventut començava llançat acumulant un balanç de 3-0, havent guanyat al sempre complicat Martín Carpena i al físic Mònaco.
En la segona volta d’aquest Top16, però, es van començar a veure les llacunes de l’equip verd-i-negre. En la jornada 4, viatjaven fins al Principat de Mònaco per defensar l’average aconseguit a Badalona (+7) per conservar la primera posició. El Mònaco va passar per davant dels catalans i va vèncer per 15 punts de diferència, per fer-se amb la primera posició del grup -ambdós equips amb un balanç de 3-1-.
Després va venir la derrota a l’Olímpic de Badalona davant un Unicaja que no es jugava res en aquell partit. Els malaguenys, amb tres baixes importants, es van prendre la seva particular revenja per aconseguir la seva única victòria (77-90) en aquest Top16.
| EQUIP | VICTÒRIES | DERROTES |
| 1. AS Mònaco | 5 | 1 |
| 2. Joventut de Badalona | 4 | 2 |
| 3. Nanterre 92 | 2 | 4 |
| 4. Unicaja Màlaga | 1 | 5 |
Finalment, no va ser fins l’última jornada d’aquesta segona fase, que la Penya va certificar el seu passi a quarts. L’equip de Carles Duran se la jugava a Nanterre, on havia de guanyar o no perdre per més de sis punts de diferències per passar de ronda com a segon de grup. El Joventut va vèncer 88-95 i ara espera a la Virtus de Bolonya per jugar els quarts de final tretze anys després.
LA “FINAL AVANÇADA“
Segons una enquesta que es van fer a mitjans de temporada als Generals Managers dels clubs de l’Eurocup, els de Carles Durant i els italians van ser els principals protagonistes, anomenats com els equips amb l’espirant a MVP, millor entrenador, més divertits de veure i l’adversari més incòmode.
Ens espera una grandíssima aliminatoria al millor de tres partits: el primer es jugarà a Bolonya, el dimarts 23 de març; la tornada, a Badalona, el divendres 26 de març, i, si cal un tercer partit de desempat, un altre cop a Italià, el dimarts 30 de març.
