Temps de Lectura: 6 minuts

Bàsquet GironA: Les claus de l’ascens i el futur a l’acb

El club assoleix l’ascens després de començar la temporada amb dues victòries als nou primers partits



Fa uns vuit anys, Marc Gasol, aleshores jugador a l’NBA, fundava el Bàsquet Girona. El 2019, el jugador guanyava el seu primer anell de l’NBA amb els Raptors, juntament amb Kawhi Leonard, tenint un paper prou rellevant. Aquest estiu, el pivot era traspassat als Warriors, on podria haver guanyat un altre anell amb Stephen Curry i Klay Thompson. A finals de novembre de 2021, el Bàsquet Girona anunciava la incorporació del seu president a la plantilla d’un primer equip sense entrenador i lluitant per la permanència. I fa dues setmanes, els gironins festejaven a Fontajau el retorn a l’ACB després de la desaparició de l’Akasvayu el 2008.

El Bàsquet Girona campió de la Final Four d’ascens a l’ACB | Video: FEB

I és que l’entrada a escena de Marc Gasol ha sigut clarament determinant en l’èxit gironí aquesta temporada. Des de la incorporació del “presi”, 22 victòries en 28 jornades, aportant quasi 15 punts, més de 8 rebots i gairebé 3 assistències per partit, culminats en un 23,5 de valoració mitjana a la fase regular en uns 25 minuts per partit. Als play-offs, 13 punts i més de 6 rebots de mitjana, per un total de 20,4 de valoració per partit.

A la final, tot i arrossegar problemes físics, Gasol va acabar amb 11 punts, amb un 100% d’efectivitat en tirs de dos punts, 8 rebots, 4 recuperacions i 2 taps, tot englobat en un 27 de valoració. Per no parlar dels intangibles, de la continuïtat que dona al joc ofensiu del seu equip, de les facilitats que ofereix als seus companys per anotar (amb pilota i sense), de la imperant presència defensiva i del seu lideratge, entre d’altres. Tanmateix, tot i esdevenir determinant per al club que presideix, hi ha hagut altres peces i factors molt rellevants en la consecució de l’ascens gironí.


La facilitat anotadora de Fjelerupp

És un jugador que es creix en els moments més complicats, quan la pilota crema més. Això s’explica ràpidament: ha augmentat la seva capacitat anotadora a play-off, firmant 15 punts per partit. I és que l’argentí va ser determinant al partit més difícil de la temporada: 19 punts, màxim anotador del matx i el segon de la competició, per darrere de Schmidt, del Càceres.

Les millors jugades del matx contra Estudiantes de la final de la F4 | Video: Falta Técnica

Demostrant una potència física immensa en l’1×1, sigui en espais reduïts o a camp obert, l’aler és un jugador que va per lliure, però que desencalla l’equip quan no hi ha solucions o idees en atac. Tot això per no parlar d’una confiança infinita en el tir i una defensa més que destacable que el fan d’un jugador molt complet i apte per jugar a Lliga Endesa.


Experiència en la direcció de joc

Jordi Sargatal ha tingut la sort de comptar amb dos ex-ACB a la posició de base del seu equip. Un autèntic luxe per ell i per l’aficionat gironí. Cada partit a Fontajau ha sigut caviar per als més exquisits del basquetbol. Ni més ni menys que Josep Franch i Albert Sàbat s’han repartit els minuts a la posició d’1 aquesta temporada. Probablement, dues peces clau en l’èxit d’un grup de jugadors que mai s’han sentit insegurs gràcies a l’experiència i control que hi ha hagut als comandaments.

Josep Franch
Bàsquet Girona
Josep Franch assistint a Sorolla | Foto: Sergi Gironès

A banda d’una enorme capacitat de generació de joc, ja sigui especialment a través de l’1×1 o del bloc directe, capacitat anotadora si s’escau, especialment des de la llarga distància. Franch ha registrat una mitjana de 9,1 punts aquesta temporada, i Sàbat 8,8, tot i baixar el rendiment anotador al segon tram de la temporada.


La posició del “4”, ben coberta i moderna

Els seguidors de l’NBA probablement coincideixen en el fet que Girona té el seu propi Draymond Green: Karamo Jawara, quin tros de jugador. 14 de valoració mitjana als play-offs. Quasi 8 punts i gairebé 4 rebots per partit aquesta temporada. I una infinitat d’intangibles, ofensives i defensives, que aporta al seu equip.

Les millors jugades d’Èric Vila contra Leyma Coruña | Video: Falta Técnica

Ja hem pogut anar veient que una altra de les claus de l’ascens ha sigut el fons de banqueta, contrastable també amb la figura d’Èric Vila. Sortint des de la banqueta, aporta energia, intensitat i frescor al seu equip. Format a la pedrera del Barça, Vila ha registrat 8,3 punts i quasi 9 de valoració mitjana, esdevenint un sisè jugador pràcticament d’elit. 1×1 des de l’exterior, tir de 3, gran mobilitat sense pilota, bona capacitat de decisions i una maduresa impressionants per al jugador nascut l’any 1998.


La gran feina de Sorolla sota els taulells

Probablement el gran tapat. També sortint des de la banqueta, Sorolla ha realitzat un gran paper, especialment en aquesta fase final. Gairebé 6 punts en 16 minuts de mitjana aquesta temporada, per un 6 de valoració. Gran capacitat rebotejadora i bloquejadora, increïble predisposició ofensiva i defensiva i peça intimidatòria sota els taulells, juntament amb Marc i Jawara. Jugador d’equip, solidari i treballador, ha aportat minuts de qualitat des de la banqueta que han permès donar descans i dosificar a Gasol partit rere partit.

Jaume Sorolla
Bàsquet Girona
Sorolla lluitant pel rebot | Foto: FEB

franctiradors

A la figura de Fjelerupp, un autèntic “killer”, hem d’afegir la de Vecvagaars, Urtasun i Sturup al dinamitant el joc exterior de Girona. Tenir aquests jugadors al camp no només implica augmentar el percentatge d’anotació exterior, sinó que les defenses contrincants s’obrin i es generin més espais per atacar la cistella. Aquests franctiradors són un condicionant clau, més del que ens pensem. De fet, tot l’equip pràcticament és una amenaça des de l’exterior. 48 triples als play-offs. És la realitat del bàsquet modern d’avui dia, al qual com veiem Girona s’ha adaptat a la perfecció.



Les primeres peces pel Bàsquet Girona 22-23

Avui dia, hi ha cinc jugadors confirmats per la temporada vinent. Segons va avançar L’Esportiu, Marc Gasol, Maxi Fjellerup, Josep Franch, Jaume Sorolla i Èric Vila, jugadors claus en l’ascens tal com hem explicat anteriorment. De moment, no se sap el futur de Sàbat, seguirà una temporada més o posarà punt final a una trajectòria per emmarcar.

+ posts

Porto 13 anys jugant a básquet i ja fa 3 anys que sóc entrenador (tinc el nivell 1). La meva passió pel bàsquet es malaltissa i s'ha convertit en una cosa imprescindible en la meva vida. El fet de ser jugador i entrenador a la vegada em permet veure i gaudir el bàsquet des de diferents punts de vista i fa aquesta experiència més enriquidora encara. Aquesta passió es un dels principals motius pels quals em vaig llançar a estudiar periodisme, que contempla una branca esportiva a la qual m'agradaria dedicar-m'hi. Sempre que pugui, m'hi mantindre lligat a aquest esport

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *