Els Cinc Millors Bases Catalans De La Penya
Els verd-i-negres presumeixen d’haver tingut a Maneja, Buscató, Rafa Jofresa, Raül i Ricky com a directors de joc
Penya
El Joventut de Badalona és un dels històrics del bàsquet europeu, i en un club amb tanta importància i prestigi, ha gaudit de grans jugadors. Ja des del planter fins als fitxatges provinents de l’estranger, la Penya ha comptat sempre amb excel·lents jugadors.
Un dels pilars del Joventut és el planter, per on han passat des dels germans Margall fins a l’últim noi en debutar amb el primer equip: Roger Martí -precisament, fill del director esportiu de la Penya, Jordi Martí-, passant per Ricky Rubio, Villacampa o Rudy.
En quant a bases, la Penya ha comptat amb un gran nombre de jugadors amb un increïble talent. A l’Últim Quart hem seleccionat els cinc millors bases catalans que han jugat al Joventut:
MARCEL·LÍ MANEJA
El primer gran base que es recorda a la Penya és Marcel·lí Maneja, líder de l’anomenat ‘huracà verd’. Maneja va ser un dels millors bases en el seu temps, i un gran repartidor d’assistències -capaç d’assistir sense mirar als companys-; un avançat a la seva època podríem dir. Amb el jugador de l’Hospitalet, el club verd-i-negre va escriure les primeres pàgines d’història, aconseguint les Copes d’Espanya dels anys 1948 i 1953 -els dos primers títols de la història del club badaloní-. Maneja va arribar a Badalona al 1946 i s’hi va estar fins al 1953, després d’una important lesió de menisc que el va obligar a retirar-se. Maneja va guanyar-se l’estima de tots els aficionats de la Penya.
S’ha de comentar el seu peculiar ‘look’ per l’època, doncs Maneja jugava amb una cinta al cap, que anys després ho tornaríem a veure amb Tanoka Beard -que alternava amb un mocador de pirata- i Tariq Kirksay més recentment.
NINO BUSCATÓ
Buscató es considerat un dels millors jugadors de la història del Joventut en els 90 anys de vida que té el club. El de Pineda a més a més va ser un jugador molt admirat a tota Europa, i un referent de la selecció espanyola, arribant a estar present en tres Jocs Olímpics i vuit Eurobaskets, destacant la plata de Barcelona 1973, totalitzant 222 internacionalitats.
Tot i no haver sortit del planter del Joventut, Buscató és un referent del Joventut i es va guanyar l’afició de La Plana, l’antic pavelló de l’entitat verd-i-negra. Va arribar a Badalona el 1964 i s’hi va estar tota una dècada, fins a la seva retirada al 1974.
Com Maneja, Nino Buscató també va aconseguir èxits amb el Joventut, el més destacat: la primera lliga del club al 1967. I al 1969 l’equip català va conquistar la Copa, amb Buscató com a estrella.
Buscató entre les moltes coses que destacava, trobem el seu “fair play”, aquest bon comportament li va valdre per aconseguir el premi de la UNESCO al “fair play” l’any 1970.
Va tenir una petita etapa com a entrenador a la Penya (temporada 1975-76), fent tàndem amb el també històric Kucharski, però va ser molt millor com a tirador que no pas a les banquetes; ja que es van veure obligats a dimitir després de l’eliminació europea a les semifinals de la Copa Korac davant el Chinamartini Palla Torino.
RAFA JOFRESA
Jofresa és considerat un dels millors bases que han jugat mai amb la Penya, un base molt ordenat i amb una excel·lent direcció de joc. Format a les categories inferiors verd-i-negres, va debutar amb el primer equip al 1983, quan tenia només 17 anys de la mà d’Aíto. Amb el conjunt de Badalona va jugar-hi durant setze temporades; dividides en dues etapes.
A nivell de títols, Jofresa és el base català del Joventut més llorejat; doncs va guanyar dues lligues (1991 i 1992), una Korac i va estar present a Tel-Aviv quan la Penya va conquistar l’Eurolliga l’any 1994.
El de Rafa Jofresa (5) és un dels tres dorsals que el Joventut de Badalona té retirats. Fins fa poc temps, Jofresa tenia l’honor de ser el jugador que més partits va disputar a la Lliga ACB amb la xifra de 756, però al 2018 va ser superat per l’incombustible Felipe Reyes.
Un bon complement per Rafa era Tomàs, el seu germà, també base però aquest més elèctric i més ràpid per revolucionar els partits. Els germans Jofresa van deixar una empremta molt gran a Badalona.
RAÜL LÓPEZ
El mag de Vic és el primer gran talent del planter verd-i-negre del segle XXI (tot i debutar al segle XX amb el primer equip), malgrat no estar gaire anys al Joventut. Tothom guarda bons records de l’etapa de Raül López a la Penya: entrenadors, directius, companys…
El base català només va disputar dues temporades amb la Penya: la 98-99 i la 99-00 (va debutar a la 97-98 jugant un partit d’ACB). Durant aquests anys a l’Olímpic ja va deixar els suficients detalls de qualitat perquè tothom és fixés en el jove base. El Reial Madrid va picar a la porta i López va acabar marxant cap al Raimundo Saporta previ pagament de 300 milions de pessetes, convertint-se llavors en el segon traspàs més car de la història de la Lliga ACB.
A l’equip blanc només va durar dos anys, fins que li va arribar l’oportunitat de creuar l’Atlàntic per complir el seu somni de jugar a l’NBA. López es va convertir en el primer jugador del planter verd-i-negre en jugar a la prestigiosa NBA; després seguirien les seves petjades Rudy, Ricky i Eyenga.
A Utah Jazz només va estar-hi dues temporades -pels maleïts problemes amb les lesions-, l’any 2005 va tornar a l’ACB de la mà de l’Akasvayu Girona que li oferia un projecte molt motivador. Després del pas del vigatà pel Madrid -de nou- i pel Khimki rus, López va arribar al Bilbao Basket, club on es va retirar l’any 2016, amb uns grans actes a l’alçada del jugador.
A nivell de selecció, Raül López va formar part de la generació anomenada “juniors d’or”, proclamant-se campió d’Europa júnior al 1998 i el mundial júnior del 1999 derrotant als Estats Units. Va arribar a jugar 72 partits amb la selecció espanyola absoluta, on destaca la medalla de plata aconseguida als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i l’or a l’Eurobasket 2009.
Tothom es pregunta fins a on podria haver arribat Raül López si no hagués tingut les famoses lesions als genolls. Podria haver-se consagrat a l’NBA o marcar una època a un gran d’Europa.
RICKY RUBIO
Mentre a Catalunya ens trobem a la matinada, Ricky fa increïbles actuacions a l’NBA deixant-nos bocabadats l’endemà. El del Masnou ja s’ha convertit en un clàssic de la millor lliga del món, ja hi porta des del 2011; però hem de recordar els seus inicis en el món del bàsquet.
Ricky és un dels millors talents que han sortit mai del planter del Joventut de Badalona, tant es això que va debutar a l’ACB amb només 14 anys, sent el jugador més jove en disputar un partit de la lliga, després que Aíto li donés l’oportunitat. En aquells cinc minuts a Granada, Ricky ja va deixar detalls: dos punts, una assistència i dues recuperacions.
A partir d’aleshores, el del Masnou es va anar guanyant un lloc al primer equip; aquella mateixa temporada (2005-06) arribarien els primers èxits per al jove base, aconseguit la FIBA Eurocup després de vèncer al Khimki a la final. La següent temporada ja va formar part des de l’inici com a integrant del primer equip, formant amb Rudy Fernández la famosa ‘doble R’. La temporada 2006-07 seria nombrat com a jugador revelació de l’ACB i millor jugador jove d’Europa, premi que repetiria al 2008 i 2009.
Després vindria la temporada 2007-08, l’última gran campanya del Joventut de Badalona. Aquell any es van aconseguir tres títols, començant a principis de temporada amb la Lliga Catalana. Al febrer cauria la Copa del Rei -últim èxit nacional del club- amb una gran exhibició i un bon joc a Vitòria. I més endavant la Penya conquistaria la ULEB Cup -actual Eurocup- a la fase final de Torí derrotant a l’Akasvayu Girona per 54-79. Aquella temporada segueix a la retina de tots els aficionats verd-i-negres, ja que amb el joc de Rudy i Ricky es van aconseguir tres títols, sent l’última gran temporada. Rudy al acabar aquesta temporada va fer les maletes per marxar a l’NBA, Ricky encara hauria d’esperar uns anys.
EL SEU PAS A L’NBA
La 2008-09 va ser l’última temporada de Ricky a Badalona, va tenir l’oportunitat de jugar també l’Eurolliga -ja que guanyar l’ULEB tenia aquest premi-. Cap a final de temporada, el català va mostrar les seves intencions de presentar-se al draft de l’NBA. Finalment, va ser escollit a la primera ronda en el cinquè lloc pels Minnesota Timberwolves.
L’estiu de 2009 va ser molt mogut per a Ricky amb la seva intenció d’abandonar el Joventut per marxar a Minnesota, però finalment va marxar al Barça.
La sortida de Ricky de la Penya no va ser de la millor manera possible: va acabar demandant al club i marxant a l’etern rival, el FC Barcelona. Sempre es recordarà el primer partit que va jugar el català amb la samarreta del Barça a l’Olímpic. Tot i això, amb el pas dels anys aquesta ‘ferida’ es va curar i ja no se li té cap rancúnia a Badalona. Es més, a les xarxes tant la Penya com Ricky recorden aquells gloriosos anys i tothom vol que Ricky torni a l’Olímpic.
Al Barça s’hi va estar fins al 2011, temps en el que va ampliar el seu palmarès a Europa, aconseguint una Eurolliga, una Lliga ACB i dues Copes més. Finalment, el 2011 ja va marxar cap a l’NBA i des d’aleshores es troba allà, a la millor lliga del món. Aquest novembre Ricky va tornar a la franquícia amb la que va debutar a l’NBA, els Timberwolves, després d’uns dies molts moguts: va passar de Suns a Oklahoma i d’Oklahoma a Minnesota en qüestió de dos dies.
