Temps de Lectura: 6 minuts

ELS MILLORS BASES CATALANS DEL BARÇA

Pel Palau Blaugrana han passat jugadors de molta qualitat, entre els que destaquen quatre excel·lents bases
Barça

No tothom pot dir que ha jugat al FC Barcelona, doncs només tenen la possibilitat de destacar els jugadors amb més talent. I encara menys els jugadors catalans, que tenen poques opcions de jugar al Barça, a no ser que siguin autèntics cracks. Des de l’Últim Quart hem seleccionat els millors bases catalans que han jugat al Barça:


QUIM COSTA

Joaquim Costa és un dels molts jugadors que va tenir el seu debut a l’elit gràcies al geni Aíto. Costa va debutar amb l’equip badaloní del Círcol Catòlic abans de complir els 18 anys i ja va començar a destacar els caps de setmana, sent un base amb molta projecció. Es un base que va destacar pel seu joc ràpid i la seva capacitat en defensa, tant es així que va ser guardonat en dues ocasions com a millor defensor de la lliga ACB.


Quim Costa
Quim Costa | Foto: FC Barcelona

Tant li agradava a Aíto, que quan aquest va arribar al Barça (1986), va demanar al mencionat base. La trajectòria de Costa al FC Barcelona es divideix en dues etapes: una primera temporada (1982-1983) i després tornaria al 1986 fins al 1990. Amb el club del Palau Blaugrana va ser quan més èxits va aconseguir: cinc lligues, tres copes del Rei i una Copa Korac.

Casualitats de la vida, Costa es va retirar amb la samarreta del Joventut de Badalona, club amb el que sempre havia tingut una relació d’odi tot i ser badaloní. Va jugar dos partits la temporada 1996-97 amb l’equip verd-i-negre, quan els hi faltava un base després de la lesió d’Andre Turner. Així doncs, el català pot dir que es va retirar dos cops del bàsquet: al 1992 al Valvi Girona i quatre anys més tard a la Penya.


NACHO SOLOZÁBAL

Solozábal és de la mateixa generació que Quim Costa, evidentment van compartir vestuari durant molts anys al conjunt blaugrana. Es més, competien pel lloc de base al Barça. Solozábal és dels pocs jugadors que ha jugat sempre a un mateix equip; ell ho va fer durant el 1978 i el 1992. Durant molts anys va ser el segell d’aquell màgic equip dirigit pel mestre Aíto.


Solozábal en acció
Solozábal en acció | Foto: FEB

Considerat un dels millors bases d’Europa a la seva època, Solozábal es va consagrar al Palau Blaugrana, aconseguint fins a un total de 19 títols (destacant les 6 lligues i les 9 copes) i acumulant fins a 142 internacionalitats amb Espanya. Així com Costa, Solozábal també té l’espina clavada de l’Eurolliga; i ell encara més, doncs Nacho va arribar a jugar fins a tres finals però no hi va haver el factor de sort que es necessita a les grans cites.


LA COPA DE VALLADOLID

En la memòria de tots els aficionats del Barça queda el triple de Solozábal que va valdre la Copa del Rei del 1987 celebrada a Valladolid. El Reial Madrid anava de clar favorit en aquella edició del torneig del KO i anava per endavant en el marcador en els instants finals. En l’última possessió de partit (11 segons) i a falta de dos segons per acabar, Solozábal es va jugar un llançament des de la línia de tres que va acabar donant la Copa al Barça en un final a cara o creu (84-83). És un dels triples més recordats de tota la història de la Copa ACB aquest de Solozábal. Aquella mateixa temporada els culers van aconseguir la lliga ACB.

El famòs triple a Valladolid | Vídeo: ACB

La de Solozábal es una de les tretze samarretes (cinc són de la secció de bàsquet) que estan penjades al Palau Blaugrana. El català va tenir el seu merescut homenatge l’any 2006, quan la samarreta amb el dorsal 7 va ser retirada.


VÍCTOR SADA

Igual que Quim Costa, Sada també és nascut a Badalona però sense cap relació amb el mític Joventut de Badalona. Des de tota la seva vida ha estat vinculat al Barça, doncs es va formar a les categories inferiors blaugranes. La seva oportunitat per debutar va arribar el 2003 de la mà de Pesic; aquella mateixa temporada va jugar onze partits més i va aconseguir el seu primer títol: la lliga de la temporada 2003-04.

Sada en un Barça-Madird
Sada en un partit davant el Madrid | Foto: FC Barcelona

Li va costar assentar-se al primer equip després del seu debut, i va marxar dues temporades a l’Akasvayu Girona, equip amb el que conquistaria la FIBA Eurocup. L’any 2008, Sada tornaria al Palau Blaugrana per viure una època daurada juntament amb l’entrenador Xavi Pascual. Destaca l’Eurolliga de París de l’any 2010 i les quatre lligues ACB aconseguides.

Sada després de la seva època daurada al Palau Blaugrana, va fitxar pel MoraBanc Andorra. El pas per l’equip del Principat, però va ser molt fugaç, doncs només s’hi va estar dues temporades, fins que va tornar al Barça al 2016, però per jugar amb l’equip filial a la LEB Or, juntament amb Jordi Trias, que van coincidir durant molts anys al primer equip. L’any 2018 finalment va anunciar la seva intenció de retirar-se del món professional després d’una gran trajectòria.


RICKY RUBIO

Tot i el seu poc temps al Palau Blaugrana, Ricky va deixar empremta. Amb el màgic base del Masnou el Barça va coronar-se a París per aconseguir la segona Eurolliga de la història. Ricky, a més a més, va coincidir de ple amb Víctor Sada a l’equip culer.

Ricky a la Final Four de París amb el Barça
Ricky de blaugrana a la Final Four de París | Foto: FC Barcelona

Ricky va arribar al Barça procedent del Joventut l’estiu del 2009, després de fer efectiva la seva clàusula de sortida al club badaloní. Aquell pas, que va deixar ferides entre la Penya i Ricky (ara ja curades), era el pas previ a l’NBA, on ara destaca durant les matinades. Amb el Barça, Ricky va ampliar el seu palmarès a Europa afegint els títols que li faltaven: l’esmentada Eurolliga, la Lliga ACB i la SuperCopa.

L’estiu del 2011, després de dues temporades al Palau Blaugrana, Ricky Rubio va fer oficial la seva marxa a l’NBA amb els Minnesota Timberwolves, equip que tenia els drets del català.

Website | + posts

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *