Temps de Lectura: 5 minuts

“Never too high, never too low”

Ricky Rubio es va trencar el lligament creuat anterior del genoll esquerre quan estava fent una de les seves millors temporades individuals a l’NBA



Ricky Rubio estava disputant la seva onzena temporada a la competició americana. El del Masnou havia adoptat el paper de “sisè home”, darrere Garland, i estava duent a terme la tasca a la perfecció. Pel que fa a l’anotació, estava duent a terme una de les millors temporades de la seva carrera, però ell aportava molt més que això als renovats Cavaliers. Aquest any era el seu primer a Cleveland, després de ser traspassat just abans de l’últim draft. 

Aquest traspàs va demostrar, altra vegada, que Ricky Rubio és un dels jugadors més infravalorats dels últims temps a l’NBA. És un base en perill d’extinció a la competició americana. No necessita sortir als highlights ni anotar 30 punts cada nit. El seu IQ a pista és dels més elevats que es poden veure. Llegeix els partits com pocs. Fa millors als seus companys com pocs. Però sembla que els General Managers només valoren els bases de l’estil Young o Curry, tot i que d’aquest n’hi ha quatre.

Tot i aquest trade, el català es va fer fort, va adaptar-se al seu paper i ha tingut nits màgiques que recorden al Ricky de la selecció espanyola. Cal fer menció de l’exhibició que va fer al Madison Square Garden, la meca del bàsquet. Aquella nit de novembre va fer el seu màxim de carrera en anotació (37 punts) i en triples (8/9). Això acompanyat de 10 assistències i sortint des de la banqueta.

Els highlights del seu partit contra els Knicks | Font: CRAKOLI2011


LA LESIÓ i LA IMPORTÀNCIA DE LA SALUT MENTAl

El del Masnou estava revalorant-se com un dels millors suplents de la competició. Per a molta gent, era el que s’hauria d’endur el premi a millor sisè home de la temporada. Però el passat 28 de desembre tot va caure a terra. Gairebé al final d’un duel contra els Pelicans, Rubio va trencar-se el mateix genoll que l’any 2012 i va haver de dir adéu a la temporada.

Aprofitant que el jugador està fora de les pistes, va concedir una entrevista a La Vanguardia en la qual va parlar de temes com la lesió, el seu futur o el de Marc Gasol en el Girona. També es va poder veure la, ja coneguda, faceta social del base català.

Un jugador que s’acaba de lesionar de llarga durada per segona vegada a la seva carrera és més proper a tenir problemes de salut mental. En Ricky ha demostrat que, en aquest aspecte, ell no en té cap. “Never too high, never too low” és el seu lema. En aquesta entrevista esmenta que haurà d’acostumar el seu cos i ment a noves rutines, però que està entusiasmat de fer-ho. “Tornaré d’aquí a un any, però seré més fort” deia el del Masnou. 

En Ricky recolzant-se a Kevin Love i Isaac Okoro després de lesionar-se | Font: AP


Li van preguntar per un dels temes “tabú” en l’esport, la salut mental. Ell, obert com sempre a parlar sobre aquestes causes, va donar una d’aquelles respostes que els esportistes no acostumen a dir. Va esmentar que només un mateix sap quan pot continuar o ha de parar i va recomanar que quan un problema fos recurrent, demanar ajudar és bo. El base va admetre haver hagut de demanar-la i que hagués millorat la seva situació gràcies a fer-ho.


EL FUTUR DEL BASE

Una altra reflexió “marca Ricky” que ens va deixar l’entrevista és sobre la importància del present. El català va afirmar que, després de preguntar als metges sobre la durada de la lesió, va pensar que és millor no pensar en el futur perquè et roba el present. “Les coses de la vida m’han portat a aquesta conclusió” va subratllar el base, que va perdre a la seva mare per un càncer el 2016.

Però del futur, a vegades, també cal parlar-ne. Després de la gran temporada del català, hi havia rumors de possibles traspassos que el situaven fora de Cleveland. El que més sonava era un interès per part dels Pacers que no es va aturar ni amb la lesió. “No em deixaran els rumors tranquil ni lesionat o què?” bromejava el base. I així ha sigut, Rubio ha estat traspassat a l’equip d’Indiana, tot i que no se sap si el seu futur continuarà lligat amb la franquícia d’Indianapolis .

El del Masnou també va donar un gran titular sobre el seu futur. Li queden 3,4,5 anys a l’NBA. “Quan el meu fill comenci l’escola, no hi haurà NBA que valgui. Hauré de tornar”. El destí quan torni? El Barça, el Joventut o el Girona. A l’entrevista demostra la seva admiració per en Marc Gasol i el que està fent amb el tercer equip mencionat i admet que alguna vegada bromegen sobre jugar junts a Girona. 

Sigui quina sigui la decisió, tots continuarem admirant a en Ricky. No només per com és a pista, sinó per la seva labor fora d’ella. Una altra vegada: gràcies, Ricard. Tornaràs més fort.

+ posts

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *