Temps de Lectura: 6 minuts

Pedro Martínez: El guia

Tot i la desfeta a la Copa del Rei contra el Barça, el Baxi Manresa està protagonitzant una gran campanya i oferint un joc molt vistós gràcies a la direcció del tècnic català



Joventut de Badalona, Manresa, Joventut de Badalona, Salamanca, Granada, Menorca, Ourense, Tenerife, Gran Canària, Baskonia, Estudiantes, Sant Josep Girona, Betis, Gran Canària, Manresa, València, Baskonia, Gran Canària i Manresa: aquesta és la dilatada trajectòria com a entrenador professional de Pedro Martínez. Convé destacar la Copa Korac guanyada al 90 amb el Joventut, la Lliga Endesa obtinguda amb el València el 2017 o la Supercopa ACB a la 05/06 amb el Baskonia. Feta la carta de presentació –si és que en necessita-, analitzem la gran feina que està fent l’entrenador barceloní amb el conjunt bagenc i perquè té tant de valor.

Pedro Martínez, campió de la Copa Korac amb la Penya al 1990 | Font: L’Esportiu

Avui, el Baxi Manresa és el tercer classificat a la Lliga Endesa amb un balanç de catorze victòries i set derrotes i està disputant la segona fase de la Basketball Champions League en la que ha guanyat un partit i n’ha perdut un altre. Una plantilla que només mantenia 5 peces de la campanya anterior: Rafa Martínez, Dani Pérez, Dani GarcíaYankuba Sima i Guillem Jou. Els fitxatges han estat Moneke, Francisco, Bako, Valtonen, Thomasson, Berzins, Maye i Vaulet (aquest últim arriba després de la lesió de Jou).

Tot i un inici de temporada dubitatiu amb dues derrotes contundents contra Saragossa i València i amb les vuit noves peces acabant d’acoblar-se al conjunt i al sistema de joc, Martínez ha aconseguit conformar un engranatge impecable que combina peces de tota classe i que aconsegueix compenetrar-les de manera exquisida. Una idea de bàsquet senzill, amb sistemes i moviments col·lectius ofensius simples, que a la vegada aposta per l’espectacle i el joc alegre. Un atac solvent i una defensa contundent, amb peces intimidatòries i amb un entramat defensiu molt ben treballat.


Un atac basat en el joc d’espais i el bloc directe

Manresa té com a referents ofensius exteriors a grans generadors de joc, amb un gran domini de pilota i una gran lectura dels blocs directes -Thomasson, Francisco, Dani Pérez i Dani García-, i jugadors amb un físic privilegiat que treuen molts avantatges de les continuacions dels blocs que ofereixen als seus companys -Moneke, Bako, Sima-. Això fa que la defensa es concentri molt en aquesta acció a priori de dos jugadors (driblador i bloquejador), que Martínez assoleix que sigui una acció de 5 jugadors, on els tres individus que sobre el paper no participen directament en la jugada ho fan movent-se en funció del que fa el jugador de la pilota per oferir línies de passada i facilitar les penetracions a cistella.

D’aquesta manrea es castiguen les ajudes defensives que pugui plantejar el rival guanyant esquenes dels defensors (especialment amb Moneke i Vaulet) o ocupant espais buits per aconseguir tirs alliberats per a franctiradors com Maye, Valtonen, Rafa Martínez o els mateixos Thomasson i Francisco.

Showtime al Nou Congost | Font: Lliga Endesa

Això provoca que la defensa contrària estigui en constant moviment i hagi de decidir: defensar la pilota i arriscar-me a deixar algú sol, o no ajudar tant al defensor de la pilota però facilitar-li el camí a la cistella. Aquesta idea del bàsquet la podem veure impregnada en qualsevol sistema que juguin els bagencs. Situacions de Pick and roll centrals i laterals amb variants, situacions de cremallera (bloc indirecte + bloc directe) amb variants, situacions de sortida de tiradors, situacions de Flex (que aprofiten amb el tall sobretot de Vaulet) i cremallera en serveis de banda, servei de fons amb cec al gran + sortida de tirador, la variant amb stagger (dos blocs indirectes successius) i el posterior bloc directe central, el Flex que fan a la banda que també el potencien als serveis de fons, entre d’altres.

Totes aquestes situacions tàctiques sempre van acompanyades dels mateixos patrons, normes, conceptes de moviment sense pilota. Així doncs, podem veure jugadors que estan a la cantonada i que, quan hi ha una penetració, tallen per línia de fons buscant la cistella fàcil sota l’anella, talls de costat contrari, portes enrere, jugadors a 45° que ocupen cantonada durant la penetració o pivots que es mouen de costat a costat de la zona o a l’esquena del defensor per oferir l’assistència fàcil al penetrador.


Un estil de joc arriscat que al final resulta ser beneficiós

Amb un bàsquet senzill, però efectiu, el BAXI és el tercer equip amb més valoració mitjana per partit (92,71) de la competició. La prova de què la idea de bàsquet de Pedro Martínez funciona és que el seu equip és el segon amb més punts a favor, amb una mitjana de quasi 86 per partit, gairebé el mateix que el Múrcia, que és el primer en aquest àmbit.

Un dels festival anotador que ha viscut l’afició bagenca aquesta temporada | Font: Lliga Endesa

El joc alegre del qual parlàvem anteriorment és una realitat en veure que el Manresa és el segon equip que més comparteix la pilota a l’hora d’aconseguir bàsquets (segon equip que més assistències reparteix per partit, amb quasi 18). Aquest bàsquet senzill i alegre, de no renunciar mai a córrer al contraatac i oferir espectacle té un hàndicap: augmenten les probabilitats de perdre la pilota en arriscar més que un altre tipus de bàsquet més “estàtic” o “organitzat”. I així és, els de Martínez perden més de 14 pilotes per partit, el cinquè equip de l’ACB que més possessions “desaprofita”.

A canvi, però, el fet d’arriscar, de ser més verticals, de buscar accions ràpides i sorprenents… fa que Manresa generi quasi 21 faltes cada partit, convertint-se en el segon equip que més faltes rep per matx. Aquest punt de risc a l’hora d’atacar també el beneficia a l’hora de rebotejar quan tira qualsevol jugador amb samarreta vermella: el Manresa es troba actualment al lloc més alt en la parcel·la de rebots ofensius, amb més de 13 per partit, oferint segones oportunitats partit rere partit al conjunt dirigit per Pedro Martínez.


L’espectacle sembla que també entra dins l’estratègia de Martínez

Defensivament, com dèiem, també hi ha una gran preparació. Una defensa agressiva, que pretén tenir la iniciativa sobre l’atac, basada en la responsabilitat individual en l’1 contra 1 i solidària a l’hora d’oferir primeres, segones i terceres ajudes. Tot plegat ha elevat a Manresa al màxim recuperador de la competició, amb més de 9 boles recuperades per partit. La defensa està molt ben acompanyada pel factor intimidatori que comporten BakoMoneke o Sima. Una altra realitat que no pot evitar sortir reflectida a les estadístiques: els del Bages ocupen la tercera posició en el rànquing de taps per matx (3,52).

Yankuba Sima, un dels murs defensius de la lliga | Font: Lliga Endesa

I tot l’espectacle que suposa, és clar. Un espectacle que també es veu a l’altre cantó de la pista: són més de quatre les esmaixades que celebra l’afició manresana a cada partit del seu equip. El de Pedro Martínez és el segon equip més “esmaixador” de la lliga.

+ posts

Porto 13 anys jugant a básquet i ja fa 3 anys que sóc entrenador (tinc el nivell 1). La meva passió pel bàsquet es malaltissa i s'ha convertit en una cosa imprescindible en la meva vida. El fet de ser jugador i entrenador a la vegada em permet veure i gaudir el bàsquet des de diferents punts de vista i fa aquesta experiència més enriquidora encara. Aquesta passió es un dels principals motius pels quals em vaig llançar a estudiar periodisme, que contempla una branca esportiva a la qual m'agradaria dedicar-m'hi. Sempre que pugui, m'hi mantindre lligat a aquest esport

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *