Pierre Oriola: L’home Dels Intangibles
Repassem la situació del pivot de Tàrrega des que Sarunas Jasikevicius va arribar a la banqueta blaugrana
El català és un clar exemple de jugador d’equip. No es preocupa per les seves estadístiques individuals, sinó que sempre vol el millor pel grup. La seva importància en el vestuari és molt gran i, és que el capità, és un engranatge clau per al Barça.
Els números
Comencem per la part objectiva. Pierre Oriola és un jugador que destaca més pels aspectes intangibles que no pas els tangibles. No obstant, les xifres del pivot són notables. A Lliga Endesa, l’interior està promitjant 8,1 punts, 4,1 rebots i 9,1 de valoració en una mitjana de poc més de 17 minuts per partit. El seu rècord d’anotació el va fer al Palau Blaugrana, contra el San Pablo Burgos de Joan Peñarroya, on el dorsal 18 va anotar 20 punts en 25 minuts (també la seva xifra més alta quant a minutatge a Lliga Endesa aquesta temporada).
A Eurolliga, Oriola registra unes xifres bastants similars, amb 8,3 punts, 3,5 rebots i 8,4 de valoració per partit, en una mitjana de minuts també similars –quasi 19-. El seu rècord de punts el va fer contra Zalgiris Kaunas, on anotà 18 punts. En canvi, a la Copa del Rei disputada a Madrid, en Pierre va tenir una aportació més minoritària, tant en matèria de minuts (9:29 de mitja) com en punts (2,3), i una mitjana de 3 rebots.
Defensa
Sens dubte un dels aspectes forts d’Oriola és el seu desplegament defensiu. La seva envergadura permet ocupar molt d’espai, fent el camp petit per als rivals. És un mestre llegint els atacs rivals i sortint a les ajudes defensives al moment precís. És un mur a la zona barcelonista, tot i no ser un portent físic en comparació a altres pivots de Lliga Endesa i Eurolliga. De fet, és un 4 reconvertit al 5 –la temporada anterior, amb Pesic al capdavant de l’equip, Oriola era el suplent de Mirotic a la posició d’aler-pivot-, i podem afirmar que s’ha adaptat a la perfecció, sobretot en l’aspecte defensiu.
A més, en la defensa de canvis i rotacions que planteja Saras, sobretot quan els equips rivals fan ús del bloc directe, és un gran actiu en aquesta estratègia: el seu cos, la seva capacitat defensiva i intensitat permeten defensar dignament als jugadors petits, i també als grans. En ocasions, també, pren la iniciativa a l’hora de saltar al 2 contra 1 defensiu en molts llocs de la pista, un aspecte també atribuïble a Brandon Davis. És un jugador que, quan l’equip defensivament no està fi, dona un plus d’intensitat.
Rebot
Com ja hem dit, el seu fort no és la seva capacitat física en el joc interior, però l’ex del Valencia desenvolupa prou bé les seves funcions com a rebotejador. En defensa, sol tancar bastant bé als seus emparellaments, no només per agafar ell el rebot, sinó per evitar que el seu contrincant pugui atacar el rebot ofensiu i permetent també que l’agafin companys seus. En aquest sentit, executa a la perfecció el famós rol de la feina bruta.
La seva parcel·la rebotejadora també és extrapolable a l’apartat ofensiu, on Oriola té la particularitat d’atacar pràcticament tots els rebots ofensius que puguin sorgir dels llançaments dels seus companys. A més, dona la sensació de ser un jugador molt difícil de bloquejar en la lluita pel rebot, com si fos llefiscós. La seva mobilitat com a jugador interior –és un jugador molt àgil per l’alçada que té- permet interposar-se i guanyar la posició als seus emparellaments.
Adaptació tàctica
No és un jugador vistós ofensivament, dels que necessitin la bola per generar. Precisament, és un mestre de la generació de joc sense la pilota a les seves mans. Un gran espaiador del camp que està en constant moviment, col·locant blocs directes i indirectes –formin part o no d’un sistema predeterminat o de la jugada que s’indiqui per part del base-, buscant treure profit de les continuacions d’aquests blocs i que sempre busca l’espai buit sense pilota i les esquenes del defensor.
L’equip treu molt de profit dels seus bloquejos i moviments sense pilota, que mantenen en constant moviment la defensa de l’equip rival, un aspecte importantíssim ja que evita que el jugador més gran de l’altre equip –el seu emparellament- estigui ancorat a la zona. És per aquest motiu que jugadors com Higgins penetren amb més facilitat, jugadors com Kuric o Abrines poden rebre i tirar alliberats del seu defensor o jugadors com Calathes poden inflar-se a donar assistències. Com hem dit abans, és un jugador que sempre ha jugat de 4 i ara està jugant com a 5, la qual cosa afegeix encara més mèrit a la seva tasca.
Lideratge
És el capità de l’equip, i demostra ser-ho. Un jugador que no s’amaga, que quan ha de parlar, parla. Sovint podria queixar-se de falta de minuts o de protagonisme, però no ho fa. Treballa incansablement i guia a tots els seus companys per el bon camí. Celebra les cistelles des de la banqueta com el que més, siguin quines siguin les circumstàncies. Està constantment animant els seus companys i celebra les victòries com si fossin títols. Ha acollit molt bé els joves i té una relació immillorable amb els seus companys. Entén la seva funció de l’equip i la duu a terme de la millor forma possible.
Probablement sigui el lideratge una de les seves millors virtuts. Veurem, amb l’arribada de Pau Gasol, si ha d’adaptar o no el seu paper dins la pista quant a minuts, protagonisme i joc. El que és indubtable és que seguirà essent el líder i capità d’aquest Barça que va per molt bon camí.
Porto 13 anys jugant a básquet i ja fa 3 anys que sóc entrenador (tinc el nivell 1). La meva passió pel bàsquet es malaltissa i s'ha convertit en una cosa imprescindible en la meva vida. El fet de ser jugador i entrenador a la vegada em permet veure i gaudir el bàsquet des de diferents punts de vista i fa aquesta experiència més enriquidora encara. Aquesta passió es un dels principals motius pels quals em vaig llançar a estudiar periodisme, que contempla una branca esportiva a la qual m'agradaria dedicar-m'hi. Sempre que pugui, m'hi mantindre lligat a aquest esport
Pingback: Pau Gasol, una mina de recursos pel Barça - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català