La pissarra de Xavi Pascual: Segona part
Continuem amb l’anàlisi de la pissarra del tècnic català
Xavi Pascual
Seguim disseccionant els recursos de Xavi Pascual a la banqueta del Zenit. Podeu llegir la primera part aquí.
SÈRIES D’IVERSON. IVERSON CUT + SHUFFLE STS
Comencem amb les sèries d’Iverson, el clàssic moviment de 45º a 45º per part d’un dels exteriors, aprofitant els dos blocs indirectes dels dos interiors. Podem identificar múltiples continuacions posteriors a aquest moviment incial, però en destacarem 5.
La primera és Iverson Cut + Shuffle STS. És una acció bastant similar al sistema anterior. Iniciem amb Iverson. L’exterior que no realitza l’Iverson va al pal baix per després anar a fer un bloc indirecte shuffle a l’interior que està més lluny de la bola, per tallar en diagonal per rebre i finalitzar o rebre al pal baix, igual que abans. En cas de no trobar avantatge amb el tall del pivot, l’exterior que ha bloquejat rebrà un bloc indirecte de l’altre interior per sortir a rebre a triple central per tirar o jugar el bloc directe final.
La posició de triple central, inicialment ocupada pel base, ha queda buida després que aquest, un cop passa la pilota, s’ha anat a ocupar 45º del costat contrari, i que quan es jugui el bloc directe, ocuparà cantonada per castigar la defensa i facilitar més espai al jugador de la pilota. A partir d’aquí es busquen les opcions que puguin sorgir a partir del bloc directe central que hem vist a l’inici de l’article. L’exterior que primer bloqueja i després surt a rebre sol ser un tirador com Rivers, Hollins o Fridzon.
IVERSON + CROSS SCREEN
Situació molt similar on és busca el cross screen en comptes del shuffle, per buscar el factor sorpresa que tan identifica als equips de Xavi Pascual, i on s’elimina l’STS. El focus principal i pràcticament únic de l’acció és intentar forçar el canvi defensiu en el bloc directe de petit a gran sota cistella per rebre amb avantatge física i espacial i afrontar l’1×1 d’esquenes a cistella de la manera més òptima possible. Aquest sistema sol anar destinat per al 1×1 al pal baix de Thomas, un home amb molts recrusos ofensius en aquests contextos.
IVERSON + LOW POST / STAGGER
Situació inicial d’Iverson on el qui aprofita els dos blocs, en comptes d’anar a 45º, rissa per anar al pal baix, per rebre sobre el tall o per rebre en aquesta zona. Pascual ho juga molt amb Ponitka i Rivers. Mentrestant, l’exterior que no fa l’Iverson (el que talla per la zona) se’n va al pal baix de costat contrari per rebre dos blocs indirectes successius per pujar a tirar de tres a 45º o a triple central -en funció de la defensa o de la col·locació de les pantalles-.
Jugada amb doble focus on, encara que ja es trobi avantatge a la primera acció i es doni la pilota al pal baix, es produeix igualment l’stagger a l’altre cantó, oferint fins i tot al jugador de la pilota passar la bola a aquest jugador, per a tirar de 3 o fins i tot per riçar també i rebre al tall per finalitzar. A més, que es produeixin els dos blocs indirectes mentre la bola és al pal baix, facilita molt l’1×1 al jugador amb pilota, ja que la defensa ha de decidir si ajudar l’1×1 i alliberar algun jugador al costat contrari o estar completament pendent del que es pugui produir als indirectes successius i oblidar-se completament de la bola. Això, amb amenaces exteriors com Rivers, Fridzon o Hollins és una mina d’or per a Pascual.
IVERSON + STAGGER + STAGGER
S’inicia amb Iverson, on l’exterior que l’executa rissa, podent rebre sobre aquest tal i finalitzar. El jugador exterior que ha marxat tallant per la zona (el que no ha fet l’Iverson) va al costat contrari per rebre dos blocs indirectes successius per anar a triple central per tirar de 3. En cas que no pugui llençar, segueix la jugada i el jugador que ha fet l’Iverson rep dues pantalles indirectes successives per sortir a tirar a 45º. Si tampoc hi ha tir, l’acció acaba amb un bloc directe. Vital en aquest moviment el timinig de l’acció, tant en l’execució dels blocs i les sortides d’indirectes com en les diverses passades que s’han de realitzar.
SÈRIES DE FLOPPY
Comencem amb les sèries de floppy, les clàssiques sortides per a tiradors, podent escollir per quin costat sortir o quin bloc indirecte aprofitar. En aquesta primera acció executen el moviment mencionat de manera immediata. Els dos exteriors es col·loquen sota l’anella i els dos interiors un a cada cantó de la zona i en diagonal a la cistella. El més tirador dels dos exteriors surt per un dels dos costats i l’altre exterior surt per l’altre cantó. El base té les dues opcions de passada. Si no hi ha tir de 3 punts clar, opten pel joc per conceptes: pilota a l’interior és la més utilitzada, però també podem veure continuar l’acció amb un bloc directe o un flare, com veurem després.
GHOST SCREEN + FLARE + FLOPPY
Continuació del bloc fantasma que hem vist anteriorment. S’inicia el sistema amb una disposició inicial de banyes, amb un dels exteriors i un dels interiors a dalt, i els altres dos a les cantonades. L’exterior de dalt simula que fa un bloc directe al base i enllaça rebent un bloc cec flare de l’interior de dalt per rebre a 45º per tirar de tres. En cas de no rebre o no disposar d’un tir alliberat, el base segueix amb la bola i els dos exteriors es dirigeixen a sota l’anella i els dos interiors diagonalment a la cistella a fora la zona per activar el floppy. Un cop iniciat aquest últim moviment, mateixes lectures que en el sistema anterior.
DIAMOND
Situació pràcticament idèntica a Floppy. La única diferència és que l’exterior menys tirador se situarà a tir lliure en comptes de col·locar-se sota l’anella. La lectura de la situació és la mateixa. Mitjançant el canvi d’aparença, Pascual busca el mateix objectiu, per fer més difícil la tasca a la defensa.
CROSS SCREEN + LOW POST + STAGGER
Situació molt semblant algunes de les que hem vist anteriorment. El base es decanta cap a l’exterior més “baixet” o que no farà tan de mal al pal baix. Aquest exterior va al pal baix, i l’altre exterior va al pal baix que té més proper, formant així una mena de caixa. L’exterior de cantó de pilota bloqueja al de cantó dèbil, executant així el cross pick, i es busca la passada a l’exterior que rep el bloc per a que jugui l’1×1 des del pal baix.
Al mateix temps, i hi hagi o no passada al pal baix, els dos interiors realitzen dos bocs indirectes que aprofitarà l’exterior que ha fet el cross pick, sovint l’exterior més tirador. L’exterior que sol anar al pal baix és Rivers o Thomas, i el tirador sol ser Hollins, Baron o Fridzon.
FLOPPY + LOW POST + FLARE
Situació inicial de Floppy. Si no hi ha tir de 3 punts del tirador, es juga pilota a dins per una situació de pal baix, no per jugar 1×1. L’interior de costat contrari, quan ja ha rebut l’exterior, ja està pujant, perquè quan l’exterior passi a l’interior, col·locarà un flare al tirador, perquè rebi de l’altre interior i triar de tres. Aquesta és una acció que l’han fet algun cop després de temps mort o després d’haver fet altres variants de floppy. Quan la juguen amb KC Rivers com a tirador, els 3 punts són quasi assegurats.
ISO LOW POST
Situació que juguen molt amb Thomas i Rivers. És bàsicament un aclarat després que algun d’aquests dos hagin treballat al pal baix per rebre la pilota i facilitar-los l’1×1. Són jugadors amb un ampli ventall de recursos tècnics i amb una capacitat ofensiva superaltiva en aquestes posicions, i Pascual els repta a demostrar-ho amb aquests contextos d’1×1. Quan aquests jugadors fan molt mal en aquestes situacions, la defensa es tanca i castiguen les ajudes amb passades a l’exterior per llençaments de 3 punts.
SLOB RIP + HANDOFF + FLOPPY
Passem a veure algunes de les jugades de servei de banda. Aquesta comença amb un bloc cec d’interior a exterior perquè el primer obtingui avantatge per rebre i activar la jugada. El base, sacador, després de passar, va a recollir altre cop la bola i anar al centre per deixar els 45º buits per a les sortides d’exterior que hem vist en altres situacions de Floppy. Per a tiradors com Rivers o Hollins, ideal.
SLOB ZIPPER + HANDOFF+ TOP PICK
S’inicia l’acció amb el moviment de cremallera que hem vist abans, però aquest cop s’enllaça amb un mà a mà amb el jugador que saca, que altre cop ve a recollir-la, però per enllaçar l’entrega amb un bloc directe central per generar els avantatges que podem trobar a partir d’aquest 2×2. Sempre amb Pangos com a cervell de l’equip, amb la pilota a les seves mans durant el pick. Imprescindible també un bon spacing de la resta de jugadors.
SLOB CAROLINA LEAK
Acció extreta de la Universitat de Carolina del Nord (NCAA), nascuda ja fa uns anys, adaptada a un servei de banda. Un exterior tirador bloqueja a un dels interiors, on li podem penjar la pilota (per exemple, si és Poythress), i a continuació rep un indirecte de l’altre interior per rissar per rebre a 45º directament del jugador que treu de banda, per rebre i tirar. Tirador, per descomptat, KC Rivers. Val a dir que és una acció que utilitzen molt puntualment, quan necessiten punts i pretenen sorprendre. Com hem vist, la sorpresa tàctica és un dels pilars de Pascual.
ZONA 2-3
Tanquem la pissarra parlant d’un detall defensiu que hem vist en les darreres jornades a Eurolliga i que ens recorda, als culers, al tercer partit d’aquella final ACB de 2012 que el Barça va guanyar contra tot pronòstic al Reial Madrid. Amb 2-0 en contra i amb l’obligació de guanyar a domicili per mantenir vives les opcions de guanyar el títol, Xavi Pascual va plantar una zona 2-3 pràcticament els 40 minuts de partit que el Madrid no va saber trencar. Va ser l’inici d’un comeback que va acabar donant el títol als culers.
Doncs és pràcticament la mateixa zona, amb capacitat de mutar a defensa individual en qualsevol moment, prioritzant tirs exteriors, defensa molt passiva i bastant tancada, evitant penetracions (ideal contra jugadors com Mike James, del CSKA, amb qui la van fer), obrint molt els braços, ocupant molt els espais i basculant i ajudant-se entre els cinc jugadors a pista gràcies essencialment a la comunicació.
Aquí veiem com basculen els jugadors del Zenit en funció d’on està la pilota. La clau és que la pilota sempre està coberta, que el cantó dèbil tanca descaradament. Obliga el rival a fer passades de banda a banda (que no generen cap mena de perill, ja que dóna temps a la defensa a bascular i que sovint provoca pèrdues de pilota) i la constant activitat i intimidació del jugador ubicat a sota l’anella. Poythress és exquisit en aquesta última funció.
Porto 13 anys jugant a básquet i ja fa 3 anys que sóc entrenador (tinc el nivell 1). La meva passió pel bàsquet es malaltissa i s'ha convertit en una cosa imprescindible en la meva vida. El fet de ser jugador i entrenador a la vegada em permet veure i gaudir el bàsquet des de diferents punts de vista i fa aquesta experiència més enriquidora encara. Aquesta passió es un dels principals motius pels quals em vaig llançar a estudiar periodisme, que contempla una branca esportiva a la qual m'agradaria dedicar-m'hi. Sempre que pugui, m'hi mantindre lligat a aquest esport
