La pissarra de Xavi Pascual: primera part
El tècnic català ha apostat per vells recursos tàctics i n’ha afegit de nous per guiar al Zenit a la sisena posició, amb dos partits menys, a l’Eurolliga
Xavi Pascual
Donem una ullada a l’inacabable i excel·lent playbook de l’entrenador català, actualment primer tècnic del Zenit, Xavi Pascual. Els seus equips sempre disposen d’una enorme quantitat de sistemes que s’utilitzen en funció de les característiques del rival o depenent de les situacions que es puguin donar al partit. Pascual adapta les seves idees a les necessitats del jugador i de l’equip.

No obstant això, trobem detalls tàctics de la seva època al Barça o de la seva estada a Grècia amb el Panathinaikos, però és un entrenador que s’ha anat renovant i ha anat incorporant al seu bagatge noves eines i recursos diferents als seus sistemes per aportar encara més variants a totes les que ja tenia. Recollim, en dues parts, algunes de les seves joies tàctiques que ha utilitzat amb el conjunt rus.
TRANSICIÓ: BLOQUEIG DIRECTE LATERAL + INVERSIÓ I MÀ A MÀ + FLOPPY o LITHUANIA FLOPPY
Situació que juguen molt sovint quan agafen rebot defensiu (és a dir, quan no encaixen bàsquet) i no hi ha contraatac ràpid. Aprofiten que corren ordenats per carrils per arribar jugant a partir d’un bloc directe lateral, majoritàriament amb Pangos o Rivers com a directors.
Si no troben cap avantatge clar en aquest primer 2×2, inverteixen la pilota a l’altre jugador gran, juguen una porta enrere amb l’exterior següent per sorprendre i, si no hi ha avantatge, juguen mà a mà amb l’exterior de la cantonada per activar l’últim moviment del sistema, Floppy. El base i l’exterior que ha fet la porta enrere van a sota de cistella i els dos interiors un a cada costat de fora de l’ampolla, col·locats per fer dos blocs indirectes.
L’exterior que ha fet la porta enrere és qui decideix primer per on sortir (pot escollir quin dels dos blocs agafar), i l’altre exterior aprofitarà el bloc que no ha agafat el primer, de tal forma que hi ha dues sortides d’indirectes per llençar de 3, és a dir, dues opcions de passada per al jugador de la pilota.
BLOQUEIG DIRECTE CENTRAL (TOP PICK)
Situació de bloqueig directe que es juga gairebé més a prop de la línia de mig camp que de la línia de 6,75, amb el principal objectiu de generar un avantatge i disposar de molt espai per aprofitar-la. L’element clau és la capacitat tècnica i de decisions del jugador que té el control de la pilota. És per això que Pascual ho juga molt amb el seu base, Kevin Pangos, un jugador amb un físic bastant limitat però amb un cervell prodigiós. Ell és qui decideix si, passat el bloqueig, aprofita la seva velocitat per entrar a cistella, doblar la bola a l’exterior en cas que surti alguna ajuda, tornar-li el favor al bloquejador passant-li la bola a la continuació o buscar el tir de 3 punts ell mateix en cas que la defensa sigui passiva i es trobi en una bona situació de tir. Aquest tipus de situacions les juguen bastant a darreres possessions de quart o de partit amb KC Rivers.
SPAIN PICK AND ROLL (CENTRAL)
Clàssica situació en els equips de Pascual. El tècnic ja la feia servir durant la seva etapa al Barça. Ara, al conjunt rus, aprofita aquesta pantalla que involucra directament a tres persones per treure avantatge a la continuació del pivot, a la sortida de l’exterior i per castigar les ajudes defensives que puguin sortir dels defensors de les cantonades. En aquest cas, qui porta la pilota sol ser Pangos, com hem dit un jugador privilegiat quant a la lectura del joc.
Qui bloqueja al base sol ser un interior com Poythress -qui aprofita a la perfecció el bloc cec que fan al seu defensor durant la continuació, on posteriorment li pengen la pilota a dalt perquè converteixi l’alley-oop– o Gudaitis. I el bloquejador de la continuació del pivot, com després surt a fora per rebre i tirar, sol ser un escolta o aler amb un tir exterior fiable, com Hollins, Rivers o Fridzon.
A més, com són jugadors que necessiten molt poc espai i temps per carregar i tirar, ho posen molt difícil a la defensa. I finalment, l’aler-pivot i l’altre exterior solen ser jugadors com Will Thomas, Ponitka i qualsevol dels tres exteriors que hem mencionat anteriorment, jugadors amb un tir exterior generalment bo i amb la capacitat afegida de castigar també a la defensa atacant l’anella als close-outs, buscant el contra peu del defensor. I, en cas que surti una segona ajuda en aquesta penetració, amb l’avantatge numèrica ja creada, solen trobar molt bé el jugador alliberat amb una fantàstica circulació de la pilota i l’ús freqüent d’extra-pass (les passades extres, on un jugador està sol per tirar, però decideix passar-li la bola a un altre que està encara més sol i amb més espai i temps per llençar).
SPAIN PICK AND ROLL (LATERAL)
Situació adaptada del pick and roll central d’on es pot treure la mateixa avantatge que al moviment anterior i afegim la possible triangulació que es pot produir en aquesta situació de joc reduït en un quart de la pista. El bloquejador orienta la pantalla de tal forma que el portador de la bola ataqui cap al centre i l’acció posterior és la mateixa però al lateral. La triangulació es pot produir quan no hi ha penetració directa ni pilota a la continuació del bloquejador, i la pilota arriba al que fa el bloc cec, però tampoc pot tirar de primeres, així que busca la pilota interior i a partir d’aquí joc per conceptes. És en aquest moment on l’scouting és inútil perquè sempre busquen situacions diferents (un com veurem després, tall i reemplaçar, talls de costat contrari, blocs indirectes…).
BANYES LATERAL (DOBLE BLOC DIRECTE)
La clàssica situació de banyes de dos interiors a dalt col·locant blocs directes al base és reconvertida a dos blocs successius per al driblador, al lateral, i orientats al centre. Els dos exteriors restants ocupen 45º i cantonada de cantó dèbil respectivament. A partir d’aquest posicionament inicial, el driblador aprofita els dos blocs per entrar a cistella, per passar a la continuació cap a l’anella del cinc, al “pop” del 4 o castigar les ajudes que puguin venir de cantó dèbil assistint a l’exterior millor desmarcat. Aquesta situació la sol jugar amb Pangos o Rivers com a dribladors, excel·lents gestors del bloc directe amb la bola a les seves mans.
PINDOWN + BANYES LATERAL
Se simula un Pindown (bloc indirecte de sortida de baix cap a dalt) per encadenar l’acció amb un doble bloc directe lateral, com en el moviment anterior, però en aquest cas el primer jugador és un exterior, que fa un “pop”, i el segon és l’interior (sovint el 5) que fa un roll. A partir d’aquí es busca l’avantatge en la penetració, en les continuacions de 2 (cap a fora) i 5 (cap a dins) i castigant, un cop més, les ajudes de cantó dèbil.
ZIPPER
Habitual acció en el bàsquet d’avui dia. De ben segur que us sona, ja que el moviment d’inici el podem trobar pràcticament a qualsevol playbook d’un equip ACB o Eurolliga i on a partir d’aquest primer moviment podem trobar una infinita quantitat d’opcions i variants. El base es decanta cap a un dels dos costats, “empenyent” amb el bot a l’exterior del lloc a on va cap a línia de fons.
Aquest mateix exterior agafa el bloc indirecte de l’interior que hi ha al pal baix d’aquell cantó per sortir a rebre a la posició de triple central. A mesura que puja aquest exterior, puja també l’interior de l’altre costat, de tal forma que enllacin el primer bloc indirecte amb un posterior bloc directe central. Per treure avantatge en aquest sistema, és essencial un bon timing entre la segona i la tercera acció, per poder posar-li pràcticament impossible la defensa del bloc directe al defensor del jugador que rep la bola i seguidament un bloc directe.
És també molt important un alt nivell de tècnica individual i lectura del bloc directe: primer, a l’hora de girar-se i orientar-se correctament al bloc durant la recepció de la passada (perdre el mínim de temps possible, optimitzar el temps), utilitzar un bot vertical com a primera opció o més conservador en funció de la defensa, i segon llegir on està l’avantatge. És en la bona lectura de la situació de bloc directe on l’equip treu l’avantatge, amb una penetració directa a cistella, amb una passada a la continuació, castigant les ajudes o triangulant amb les cantonades i un bon spacing (ocupació dels espais).
DYNAMIC PICK AND ROLL / WEAVE + PICK AND ROLL
Aquesta situació busca principalment moure la defensa i cansar-la amb una elevada consecució de moviments en un espai de temps reduït per arribar amb cert avantatge al bloc directe final. No obstant això, tot i que el focus principal de l’acció és el bloc directe final, l’equip també busca avantatges en els diversos moviments previs a la finalització del sistema.
La jugada comença amb la clàssica formació de banyes (2 interiors a dalt i 2 exteriors ocupant les cantonades). El base passa a un dels dos interiors i talla a cistella. Sovint la defensa es relaxa en aquest primer tall i Pangos i Ponitka -sobretot aquest últim, base alt que treu profit del seu avantatge físic guanyant la posició a zones properes a la cistella- rasquen alguns punts. Mentre el base talla i ocupa cantonada contrària, l’interior que no ha rebut fa un bloc indirecte, un pindown, perquè l’exterior rebi a 45º.
En aquesta situació, si l’exterior surt amb avantatge, pot buscar el tir exterior o la penetració a cistella, o es pot buscar pilota a la continuació del bloc. Seguidament, l’exterior es dirigeix amb la pilota cap a 45º de cantó contrari per entregar-li de nou la bola al base. Abans d’arribar el de la bola a 45º, l’exterior que ocupa aquesta posició fa una porta enrere on pot rebre i finalitzar.
En cas que no, se’n va a ocupar cantonada contrària, i es juga el mà a mà per donar-li la bola al base. L’exterior que ha fet l’entrega ocupa cantonada de costat fort (buida), l’interior que havia fet la primera entrega es col·loca a 45º i l’altre interior (el que no ha rebut d’inici i el que ha fet el pindown) puja per col·locar el bloc directe final al base. En aquesta última acció, es poden produir les diverses situacions i avantatges que es pot generar a partir del bloc directe central que hem vist anteriorment.
GHOST SCREEN + SIDE PICK AND ROLL
Acció ràpida i simple per trobar avantatges gràcies al factor sorpresa i la imprevisió defensiva. Situació inicial de banyes, amb el 5 i un dels dos exteriors a dalt, i el 4 i l’altre exterior ocupant les cantonades. L’exterior de dalt puja per fer el ghost screen, (bloqueig fantasma), el “no-bloqueig. Es dirigeix al jugador amb pilota, com si anés a bloquejar, i al darrer moment fa un canvi de ritme i de direcció cap a 45º de cantó contrari.
En aquesta primera situació el base pot aprofitar l’espai buit per penetrar o, si es desajusta la defensa del no-bloquejador, passar-li per buscar el tir exterior. En cas de no trobar avantatge en aquest primer moviment sorpresa, el base es decanta a 45º i el 5 li posa el bloc directe lateral per treure els avantatges que hem vist anteriorment. El solen jugar amb Baron i Pangos, un mestre per treure avantatges amb aquest sistema.
UCLA + SHUFFLE STS
Sistema iniciat amb el clàssic tall d’UCLA. El juguen molt amb Ponitka, on al rebre el bloc cec de l’interior pot rebre pilota al tall o ocupar seguidament el pal baix per rebre i jugar 1×1 a prop de cistella, que és on realment fa mal. Si cap d’aquestes dues possibilitats es dóna, l’acció continua amb un bloqueig shuffle.
El base, després de no rebre al pal baix, va a fer un bloqueig indirecte en diagonal a l’interior que encara no ha participat, el qual ocuparà la posició que anteriorment estava ocupada pel base, per rebre al mateix tall o un cop ha guanyat la posició al pal baix. Si es força el canvi defensiu, és pràcticament obligat passar la bola a l’interior, el qual gaudirà d’avantatge físic en un espai molt proper a la cistella, un context utòpic per anotar.
En cas de no trobar avantatge, es produeix un STS (screen the screener), on el base, després de bloquejar, és bloquejat per l’altre interior per sortir a dalt a tirar de 3 o jugar bloc directe central i trobar avantatge a partir del 2c2, una bona lectura dels possibles moviments defensius per trobar l’avantatge i una bona ocupació dels espais per part de la resta de jugadors.
Porto 13 anys jugant a básquet i ja fa 3 anys que sóc entrenador (tinc el nivell 1). La meva passió pel bàsquet es malaltissa i s'ha convertit en una cosa imprescindible en la meva vida. El fet de ser jugador i entrenador a la vegada em permet veure i gaudir el bàsquet des de diferents punts de vista i fa aquesta experiència més enriquidora encara. Aquesta passió es un dels principals motius pels quals em vaig llançar a estudiar periodisme, que contempla una branca esportiva a la qual m'agradaria dedicar-m'hi. Sempre que pugui, m'hi mantindre lligat a aquest esport
Pingback: Els equips catalans dins la lluita pels títols europeus - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català
Pingback: La pissarra de Xavi Pascual : segona part - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català