Pol Figueras: “Un bon base ha de fer que els seus companys se sentin importants”
En Pol Figueras (Tarragona, 1998) es va formar a les categories inferiors del Barça, formant part de la generació junior que va guanyar l’Eurolliga 2016 i arribant a debutar amb el primer equip blaugrana. Barcelona, Ourense i Palma, amb un total de cinc temporades a la categoria de plata del bàsquet estatal, el jove jugador de La Selva del Camp està exercint de director de joc del Palmer Alma Mediterrànea Palma, situat en el grup que lluita per l’ascens a la Lliga Endesa.
Vas arribar al Palma més tard que els seus companys, com a reforç del lesionat Drammeh. Com ha sigut l’adaptació al club?
Va costar un parell de setmanes, tant a mi, com a l’equip en general. El principi va ser una mica complicat, com sempre que arribes tard. Feia un mes que havien començat la pretemporada, però l’adaptació va ser més ràpida del que em pensava. Arribes a un lloc nou i, a més, venia d’estar parat quasi tot el setembre, encara que entrenava amb el Tarragona. Vam començar la pretemporada tard i ens va costar, perquè l’equip no va poder jugar gaires amistosos pel coronavirus i el fet d’estar en una illa, que ho dificulta. Malgrat això, ara estem molt millor del que ens pensàvem que estaríem al principi.
Fa un parell d’anys, en Diego Ocampo et va definir com un jugador que té com a prioritat fer millor als seus companys. Com defineixes tu el teu joc?
“Un bon base ha de fer que els seus companys se sentin importants”
Una gran part, sí. És una de les moltes coses que ha de tenir un bon base. No tant en el fet de fer-los millor, sinó fer-los sentir importants. Si un jugador fa dues o tres jugades que no toca la pilota, intentar donar-li una. No sé si fer-los millor, però ho intento. El fet que, jugadors que han jugat amb mi estiguin en molt bon nivell, com en Sergi, l’Aleix i molts d’altres no és per mi, òbviament, però m’agrada. Per mi és molt important.
Estàs jugant la teva millor temporada anotadora amb 7,8 punts, en el percentatge des del triple, amb un 36,5% i de valoració, amb 8,3 punts. Consideres que estàs jugant el teu millor bàsquet?
De forma prolongada, sí. Estic sent bastant regular, com tot l’equip. L’últim any del Barça B, en els últims 6-7 partits de la temporada que van fer que ens salvéssim, vam estar en un molt nivell, tant jo com tot l’equip. Durant la temporada, són 34 partits i, en ser més joves fa que siguis menys regular, però penso que sí. És la temporada que he sigut més regular.
Quin és el teu objectiu més ambiciós com a professional?
Si fos com a professional, per somiar diria jugar a l’NBA o l’Eurolliga, però a mitjà termini o el que crec que puc aconseguir, és jugar a l’ACB. És el següent pas.
L’estiu en que decideixes sortir del Barça, teines cinc ofertes d’equips de LEB Or. Per què vas escollir l’Ourense?
Als jugadors sempre hi ha una pista o ciutat on has anat a jugar i t’has sentit bé. Tens bones sensacions d’aquell club i Ourense era una d’elles. A més, m’havien parlat bé del club i l’entrenador. És una ciutat on tinc amics a través de l’Alex Mazaira, que és d’Ourense i conec a la seva colla d’amics de tota la vida. No va ser un tema econòmic.
Pensava que havia tingut molt bones sensacions quan vaig jugar allà. A més, de totes les altres ofertes que em van fer, va ser l’únic equip que em va trucar l’entrenador per dir-me que volia que anés. Si veus interès i que et vol a tu, a més era una de les primeres opcions, fa que et sentis important i que acabis prenent una decisió.
Vas tindre l’opció de seguir al Barça B. En quin moment decideixes començar una nova etapa?
“Si t’has de donar una patacada, que sigui el més aviat possible”
No recordo si va haver-hi un moment exacte. L’any anterior ja ho havia pensat, però per acabar de tancar un cicle, tant jo com els companys de la meva generació, volíem seguir un any més. Després de tres anys, era el moment d’anar a buscar-me les castanyes fora. S’han de viure altres realitats, noves experiències i com abans ho facis millor.
L’any passat venia del Barça B on, per circumstàncies de lesions d’altres companys de posició, era l’únic base. A Ourense érem dos. El fet de repartir-te els minuts, no sentir-te tant responsable de l’equip i jugar en un altre rol, són coses que has de viure al més aviat possible. Si t’has de donar una patacada, que sigui com més aviat millor. No va ser per haver baixat de categoria, ja ho tenia pensat.
Et vas formar a la Masia i vas arribar a debutar amb el primer equip, un fet que molt pocs aconsegueixen. Perquè creus que arriben tan pocs jugadors de la pedrera al primer equip.
Ara s’està veient el perquè. La meva generació vam tenir molta mala sort. Vam guanyar l’Eurolliga i el campionat d’Espanya l’any 2016, que va ser l’últim any d’en Xavi Pascual. Es va prescindir d’ell perquè no es guanyaven títols. Aquell estiu es fitxa en Bartzokas. Llavors, el primer que vol el club és guanyar títols. Si ajuntes això amb la plaga brutal de lesions, que és el motiu pel qual jo vaig debutar, però tampoc hi havia més opcions, amb en Rice, Kooponen i Pau Ribas lesionats. No em vull treure mèrit, però és una realitat.
Actualment s’ha vist que si hi ha un bon nucli de jugadors i l’equip està ben dissenyat, els joves tenen cabuda a jugar partits d’ACB i Eurolliga. Òbviament, en Sergi i en Leandro són d’un nivell top, però no hi ha por en ficar-los. En Sergi va jugar 31 minuts al clàssic i van guanyar. Si li dius a segons qui, no s’ho creu. No crec que sigui culpa dels entrenadors, una part és de la directiva fer-ho una prioritat. Tota l’etapa del Barça has de preparar-te per quan arribi l’oportunitat, però també s’ha de tenir paciència. Hi havia molt poca i es necessitava guanyar títols.
Que et va faltar per tindre continuïtat en el primer equip?
“Si volen que els joves es consolidin, se’ls hi ha de donar minuts”
Ser més bo en general (bromeja). L’entrenador de qualsevol equip vol guanyar i el primer són els seus jugadors. Després està intentat que els joves progressin. Al Barça amb Heurtel, Pangos, Rice, em va faltar arribar a un nivell més alt. A en Sergi i en Leandro li han donat l’oportunitat, però és que són boníssims. S’ha d’estar consolidat, òbviament no ho estan a l’Eurolliga, però si vols que ho estiguin, els hi has de donar minuts.
El fet que molt pocs joves es consolidin al primer equip és un dels principals motius per al qual la masia no és gaire reconeguda pel bàsquet?
De les 90 places de la Masia, només unes 15 són de bàsquet
Segurament. La masia és característica pel futbol, sobretot des de l’època d’en Guardiola. És una evidència. Hi ha unes 90 places i 60 són de futbol. Ara mateix, pel bàsquet hi deu haver entre 15 i 20, llavors el target és més petit. És veritat que no es reconeix a la masia del bàsquet tant com la del futbol, però això al final és com el Barça. No se’l reconeix tant pel bàsquet com pel futbol. En aquest cas i el cas de la masia és la mateixa línia.
Hi vas arribar molt jove i des de ben aviat has estat vivint fora de casa. Creus que això t’ha ajudat a madurar com a jugador?
Sí, m’ha ajudat en tots els sentits. El fet de viure sol i estar rodejat de persones més grans, com d’entrenadors. He après moltíssim d’ells, tant de bàsquet com a saber tractar a les persones. No sóc el mateix cas que un jugador estranger que venia de fora. Tenia als meus pares a una hora de la masia i els veia cada cap de setmana, però sí que penso que t’ajuda a madurar.
Estàs jugant la teva cinquena temprada a la LEB Or, encara que només tinguis vint-i-dos anys. A l’inici de temporada parlàvem amb en Màxim Esteban, amb qui vas coincidir al Barça, sobre la precarietat de les lligues LEB. Què opines del tema?
“Les lligues LEB están maltractades”
És evident. Si marxes a segones lligues nacionals d’altres països, sobretot el nivell econòmic és més alt. Malgrat tot, segueix havent-hi un gran nivell, perquè hi ha molts jugadors estrangers que la fan servir de trampolí per si poden anar a l’ACB. La federació no posa tots els recursos que podria en les seves lligues. Hi ha un problema important en aquest sentit. El tema de les estadístiques és una passada. Aquest any tenim la sort que es poden veure tots els partits de la lliga, però es donen solucions i això demostra que hi ha moltes coses a millorar. Òbviament, els pilars de la federació són les seleccions o la Lliga Femenina, que està espectacular i que cada any puja més de nivell, però les lligues LEB, i l’EBA ja ni parlar-ne, estan un mica maltractades.
Com creus que es pot explotar més.
“És una burrada que la Lliga Femenina i la LEB Or no tinguin perfils oficials a les xarxes socials”
No sóc gestor, ni de bon tros, però els que estan a dalt, haurien de ser molts bons gestors. Tenim la figura del president, que és, a imatge d’exjugador, una llegenda del bàsquet espanyol, però ha d’estar rodejat de gent que sàpiga com fer les coses de veritat. Està molt bé tenir exjugadors i exjugadores a la directiva per moltes coses, però s’ha de comptar amb bons professionals per saber explotar les nostres lligues, tant la femenina com la masculina. Intentar promocionar-les molt més. No entenc que la Lliga Femenina no tingui compte oficial a les xarxes socials i la LEB Or, tampoc. Em sembla una burrada. Ho podria fer jo, que no sóc cap eminència de les xarxes socials (bromeja). És facilíssim i dóna una visibilitat increïble. S’ha fet un pas endavant en emetre tots els partits en directe. Les coses han d’anar per aquí.
Podeu assolir l’ascens?
Nosaltres hem guanyat a tots els equips del nostre grup. En teoria, també podem guanyar a tots els equips de l’altre grup una vega. Si hem fet això, no és una campanada. Quan nosaltres anem 1-5 en perdre a casa contra l’Almansa, després de la quarantena, que ens passen per sobre, juguem a Granada quan són líders i guanyem. En aquell moment es podria considerar una campanada, un dels pitjors balanços de la lliga guanya al líder. Més tard, guanyem a l’Alacant i al Castelló quan anaven primers. Ja no són campanades. Això ens fa que ens ho podem creure. Hem guanyat deu partits dels últims dotze i hem passat tercers de grup. Ens veiem en cor de poder fer-ho.
T’agradaria seguir al palma?
Aquí estic molt bé i molt content amb tots companys, staff i directiva, però no se sap mai el que passarà. A l’estiu canvien molt les coses. No m’importaria estar un any més a Palma, però s’haurà de veure que és el millor per mi i el club buscarà el millor per ells. Ara estic aquí i estic genial.
Gràcies i molta sort, Pol.
A vosaltres per tota la visibilitat que doneu al bàsquet català, tant a les noies com als nois. Un plaer.
