S’ACABA LA TEMPORADA PER EN RICKY I EN MARC
S’ha acabat la temporada regular de la NBA, Minnesota s’ha quedat lluny dels playoffs i Gasol està fora de la rotació dels Lakers
La temporada regular ha arribat a la seva fi. Ha estat un any estrany perquè s’ha jugat gran part de la competició sense aficionats i perquè hi ha hagut sorpreses inesperades com la classificació dels Knicks i els Hawks a playoff, el desastre dels Pelicans o que els Lakers haguessin hagut de jugar el play-in. Els angelins han acabat la temporada setens, ha estat una decepció, però segueixen sent un dels favorits per endur-se l’anell. A la postemporada, la rotació de l’equip és més curta i, si en Gasol ja gaudia de pocs minuts, dóna la sensació de que el català en tindrà menys encara.
Els Timberwolves de Rubio s’han quedat lluny dels playoff, però han acabat la temporada molt millor de com la van començar. Durant gran part de la competició eren el pitjor equip amb diferència i han acabat sent el setè pitjor. El base català s’ha hagut d’anar adaptant a les diverses situacions complicades que han viscut els Wolves entre lesions i contagis de coronavirus.
LAKERS: FAVORITS DES DEL PLAY-IN
La temporada de l’equip de Los Ángeles ha estat estranya i no reflecteix la qualitat de l’equip. Les lesions de llarga duració de Davis i LeBron han fet que l’equip caigués més abaix del que hauria. La bona notícia és que han guanyat els últims 5 partits i tenen l’oportunitat de ser el cap de sèrie més baix en guanyar l’anell. Tot i les complicacions d’aquesta temporada, l’equip ha estat la millor defensa de l’NBA a la vegada que un dels pitjors atacs (24 en Net Ràting ofensiu).
Per acabar d’entrar als playoff, els Lakers han hagut de jugar un partit contra els Warriors de Curry. La rivalitat LeBron-Curry ja és una de les històriques i aquest partit ha ajudat a fer-la crèixer. Els angelins van remuntar un partit que perdien de 13 al descans. Al final, 100-103 gràcies a un triple clutch de LeBron i la classificació com a setè pels de Los Angeles. El pivot català no va estar cap minut a pista.

LA TEMPORADA D’EN GASOL
En Marc tenia per davant una temporada en què perdia més pes del que tenia durant anys anteriors i ell n’era conscient. Però ningú s’esperava que acabés quedant fora de la rotació de Vogel. Això ha passat des del fitxatge de Drummond pels angelins i que l’entrenador ha perdut la confiança que tenia dipositada en el català. Ha jugat 52 dels 72 partits de la temporada i companys com Kuzma han fet declaracions dient que en Gasol hauria de jugar més.
El català ha acabat amb 5 punts, 4,1 rebots i 2,1 assistències per partit amb bons percentatges d’anotació. Ha estat clau en molts moments, sobretot abans del fitxatge de Drummond, i en defensa ha seguit aportant com sempre. El seu màxim d’anotació van ser 18 punts contra Boston el 15 d’abril, però el seu millor partit va ser contra els Wolves de Rubio a l’inici de temporada, amb gairebé un triple-doble.
MINNESOTA: MILLOR FUTUR QUE PRESENT
Els Timberwolves han hagut de passar per tot tipus de circumstàncies. Les seves dues estrelles han tingut lesions de llarga durada, hi ha hagut diversos casos de COVID que han afectat a la plantilla i va haver-hi un canvi d’entrenador a mitja temporada. Gairebé mai van poder jugar els cinc inicials alhora. A finals de temporada ha estat quan s’ha pogut veure i el big3 dels Wolves ha pogut funcionar i demostren que tenen un futur esperançador per davant. La gran nota positiva de la temporada ha estat Anthony Edwards. El rookie ha ensenyat el potencial que té i té molts números de guanyar el Rookie de l’any. Ha nascut una estrella.
Tot i els problemes, l’equip ha acabat amb 23 victòries i 49 derrotes (7è pitjor equip) i, com hem anat comentant durant la temporada, l’aspecte a millorar de l’equip és la seva defensa (3r pitjor equip de la lliga). En atac, una vegada hem vist al big3 junt, hem vist que en uns anys poden ser imparables. Però tot són incògnites.

LA TEMPORADA D’EN RUBIO
L’altre català de la competició començava la segona etapa amb l’equip que el va draftejar. Ha estat un jugador clau, ja que ha hagut de cobrir a Russell, que ha estat lesionat gran part de la temporada. El del Masnou ha estat titular en 51 dels 68 partits que ha disputat i, a canvi del que li ha passat a en Gasol, els seus entrenadors sí que han confiat en ell. El base ha pogut adaptar-se a totes les circumstàncies i ha aportat el que li tocava fer. Sobretot, s’ha notat la seva experiència al vestuari, on ha exercit com a mentor d’Edwards.
Ha estat la seva temporada menys anotadora des que està a l’NBA (8,6 punts per partit) i també ha estat de les que menys ha mostrat la seva faceta d’assistent (6,4 assistències per partit). També ha estat la seva pitjor temporada pel que fa als rebots (3,3 per partit). Però tot i que sembla que els números diuen el contrari, no ha estat pas una temporada dolenta pel català. Ha fet 4 partits de més de 20 punt (amb un màxim de 26) i ha repartit 10 assistències o més en 10 ocasions.