SERGI PINO: “EL PROPER PAS ÉS UNA LLIGA NACIONAL DE 3X3”
Quan en Sergi Pino (Barcelona, 1987) trepitja la pista, li ve al cap la pregunta de la discòrdia. “Però tu no t’havies retirat?”. La resposta és rotunda. No, no s’ha retirat. Encara li queden molts punts a les mans.
L’exjugador d’ACB, icona de les lligues LEB i actual aler del CB Esparreguera, ara gaudeix del bàsquet d’una manera diferent. Només necessita dos companys i mitja pista per demostrar la seva qualitat en la disciplina 3×3. Tant és així, que és el millor espanyol del rànquing FIBA. L’internacional amb la selecció espanyola i jugador del primer club professional de la història del 3×3 a Espanya, el Bàsquet Girona, ens concedeix aquesta entrevista al bressol del bàsquet urbà de la seva ciutat natal, les pistes del parc de l’Espanya Industrial, a Sants.
Flamant fitxatge del CB Esparreguera de la lliga EBA i un debut gens decebedor (22 punts, 4 rebots, 3 assistències i 14 de valoració). No has tingut problemes per adaptar-te a l’equip…
No, la veritat és que no (riu). Fa molts anys que estic al món del bàsquet i ara mateix, la meva mentalitat és jugar al màxim, però també ho faig pel tema del 3×3. Ells ho saben, vaig firmar amb aquest condicionant i m’he retirat del món professional per centrar-m’hi més exclusivament. Tanmateix, com que encara no hi ha una lliga que duri vuit mesos, he de seguir entrenant i, el millor és Esparreguera, que té un gran equip i bona gent.
Tenint ofertes d’altres categories, a banda del 3×3, ha estat determinant algun altre factor en la teva decisió?
Bàsicament per poder seguir la carrera de psicologia, treballar i per la covid, però aquest any volia marxar fora. Encara que no vull jugar mai més a una lliga professional alta, a no ser que ho necessites per “X” motius. A partir d’ara, només vull jugar a lliga EBA, però si és en un altre país, també. Anglaterra, Islàndia o Suècia m’agradaria molt. Ara bé, sempre que sigui lligues que em permetin que, en el moment que hi hagi un torneig de 3×3, pugui anar-hi i jugar.
Parlant de Suècia, fa unes setmanes, vam parlar amb en Màxim Esteban que ara està jugant a Suècia i ens deia que un dels motius pel que estava allà era la precarietat de les lligues LEB. Hi has competit 15 temporades. Com veus el tema?
“Hi ha molts sous de LEB pels quals no val la pena jugar”
Fa anys que està tocat. No ho cuiden com ho haurien de fer. Anys enrere, quan jo començava, la LEB Or era la tercera o quarta millor lliga del món. Era increïble; el que es pagava, els jugadors que hi havia… es cuidava molt més. Ho han anat deixant i hi ha molts sous de LEB pels quals no val la pena jugar. Són ridículs. La gent es pensa que el món professional de qualsevol esport és fàcil. Quan et pregunten a què et dediques i dius que ets jugador d'”X” et diuen “ah, ostres quina vida”. Si fos tan fàcil, tothom seria esportista. No està ben valorat econòmicament.
Ell comentava que tenia alguna oferta d’equips de LEB Or, però a l’hora de parlar de sou, més les despeses que tenia…
No et surt a compte. Hi parlem molt, és amic meu i, realment, el que ha fet ell és perfecte.
Tens alguna espina clavada de la teva carrera professional en el 5×5?
“No vaig tenir la sort de jugar més anys a l’ACB”
M’hauria agradat jugar més anys a l’ACB. No vaig tenir la prou sort, perquè a vegades és una qüestió de sort, pots ser molt treballador i constant, però hi ha altres factors a la vida que no depenen de tu. Com que ho vaig donar tot de mi, estic tranquil. Potser hauria canviat coses de fa anys, però no me’n penedeixo de res, el camí està fet. A l’haver arribat a l’ACB estic tranquil.
Entrant en el 3×3, avui dia, cada vegada té més reconeixement, però abans, era molt diferent. En quin moment de la teva carrera et planteges ser professional en aquesta disciplina?
La selecció em va trucar fa dos anys, però ja en feia set que estava amb en Nacho Martín, Àlex Llorca, Sergio Lafeuente fent tornejos pel món. Ho pagàvem de les nostres butxaques i anàvem. Fa deu anys que FIBA va establir que era un joc professional i llavors, nosaltres ja hi anàvem. Quan em va trucar la selecció, va ser el moment en el qual vaig pensar: “ostres, això mola molt”. El que passa és que no hi ha una lliga professional, llavors m’ho vaig haver de pensar bé, perquè en el moment de la retirada ho tingués clar.
Va ser difícil?
“El 3×3 està creixent exponencialment”
Sí, la veritat és que sí, però ja ho tenia bastant clar i va ser just quan començava a anar amb la selecció. Vaig veure que aquest món era molt interessant i que està creixent exponencialment.
Explicaves que els viatges que organitzaves amb en Nacho, ho pagàveu tot de la vostra butxaca. Vau buscar algun patrocinador?
Tampoc ens vam ficar a buscar-los. Nosaltres quan acabàvem la lliga, buscàvem tornejos, però no ho fèiem de forma professional. Ho anàvem fent, però com vam veure que anava evolucionant tant, vam pensar que era el moment de buscar alguna cosa i va aparèixer el senyor Marc Gasol.
Com d’important és una aposta així pel món del 3×3?
“Clau per seguir pujant el nivell d’Espanya en el 3×3”
Brutal, jo sempre dic brutal, m’encanta (bromeja), però és realment brutal. Una persona de la seva índole, com en Marc Gasol, campió de l’NBA, vulgui patrocinar al Girona i després hi fiqui Girona 3×3 és espectacular. Ens vam quedar sorpresos, fins i tot en Nacho que és amic seu li deia: “¿si Marc? ¿Estás seguro?” (riu). Li va agradar molt la idea i ho va veure claríssim des del minut zero. És clau per si volem seguir pujant el nivell d’Espanya en el món de 3×3.
Això genera molt per a nosaltres, perquè ja no gastarem de les nostres butxaques. Anirem de la mà d’en Marc Gasol i del Girona. Aquest any, per la covid, no vam poder, però teníem un calendari de tornejos increïble. Esperem que el pròxim estiu ho puguem fer, perquè és el que genera més puntuació per arribar a tornejos a escala mundial, europeus o olimpíades.
Ara que teniu l’equip del Bàsquet Girona 3×3, quin procediment heu de seguir per classificar-vos per als torneigs més importants?
Va per punts FIBA. És com si fos l’ATP de tenis. Jugues un torneig, com per exemple aquí Sants i, aquest torneig ha pagat a FIBA uns diners. Si guanyes vas a un que és satèl·lit, d’aquí els dos primers van al challenger i qui guanya va a un World Tour, que és el màxim. Es valora individualment i per equip i tots els punts van a parar al país. Els d’equip s’utilitzen per al rànquing mundial, europeu i d’olimpíades. En canvi, l’individual serveix per saber quin lloc tens, tu mateix, a escala mundial o en el teu país.
Veus molt lluny la creació d’una lliga professional de 3×3?
“La lliga professional de 3×3 està molt a prop”
Gens. Queda molt poc. Cada vegada apareixen més equips de 3×3 i això la gent ho veu. Hi ha moltes ganes que surti una lliga i molts jugadors que ho estan esperant. Fins i tot, hi ha jugadors de LEB que, si surt una lliga i paguen més o menys bé, se n’aniran al 3×3 i molts europeus també, segur.
Ha de ser el següent?
Sí, és la clau. Hi ha una lliga al Japó i l’altre a Mongòlia. Han fet les dues primeres lligues de país i això és interessant. Molts jugadors que acaben la competició FIBA a l’hivern, intenten anar a competicions d’aquestes. Llavors, com més lligues surtin, més jugadors europeus hi vindran. És molt important.
El 3×3 ha tingut la mateixa evolució a Espanya que a Catalunya?
No, ha tingut una major evolució a Catalunya. De la mà d’en Jaume Comes i la federació catalana, va ser de les primeres comunitats autònomes i a més, ho han treballat molt bé.
El millor jugador d’Espanya segons el rànquing de FEB i internacional Espanyol. Quins són els principals objectius amb la selecció, Tòquio?
“Les olimpíades de París poden ser la data de la meva retirada”
Sí, però he de confessar que no entrarem. És impossible, per puntuació ja estem fora. L’any passat vam estar a punt d’entrar a les preolímpiques, però no ho vam aconseguir per molt poc. El nostre objectiu real és créixer en el context europeu i mundial, estar sempre en els tops 5. Per les de París, que són les següents olimpíades, l’objectiu és entrar-hi. Podria ser el final de la meva carrera. Les de Tòquio són d’exhibició, entren 8 equips, i era quasi impossible sent nosaltres l’únic equip del rànquing espanyol. Llavors, ara que està creixent tot més i que cada vegada hi ha més equips, començarem a jugar més per Europa i portarem més punts pels jocs de França.
Allà diries adéu al 3×3?
Sí, el meu adéu del bàsquet en general. Retirar-me jugant unes olimpíades seria el millor que puc fer a la vida i, si no, sempre em quedarà haver-ho intentat. Ja tindré trenta-set anys, a les següents ja no arribo ni de broma (bromeja). Prefereixo que la gent jove ho gaudeixi i si puc, ficar-me en el món del 3×3. Alguna cosa de coordinació o entrenador.
En el cas que es creés una lliga professional de 3×3 després dels jocs de França, seguiries jugant?
Si, aquí m’has pillat (riu). Si pel que fos no arribes la lliga fins després de les olimpíades, un any o dos si m’agradaria testejar. L’Oliver en té 42 i està a l’ACB. Sempre em cuidaré, que no em lesioni mai (toca fusta), però sí que jugaria un parell d’anys. He esperat molt, un parell en jugaria segur.
