Sílvia Domínguez, el talismà de Salamanca
La catalana és clau perquè el Perfumerías Avenida segueixi invicte
500 partits. Més de 330 hores. Un total de 20.000 minuts de la seva vida jugant a les millors pistes d’Espanya amb la samarreta blanc-i-blava de Salamanca. És el talent concentrat en 1,65 metres i una cabellera negra sempre recollida. És una de les bases més observades a Europa i una incondicional de la selecció nacional. És l’estrella perfumera, és Sílvia Domínguez.
Tot comença a Montgat, al Maresme, l’últim dia de gener de 1987. Aquell dia va néixer la base catalana que faria barallar els equips professionals espanyols per tenir-la en nòmina. Després de passar per tres clubs a Badalona, Domínguez va debutar l’any 2002 a la màxima categoria espanyola amb aquell mític Universitari de Barcelona que guanyaria la lliga. Tenia quinze anys.
Es caracteritzava per una desimboltura i una naturalitat a pista admirables i potser, per això, quan tenia disset anys va encetar la feina de la seva vida, el bàsquet. L’any 2004 va firmar per l’Estudiantes de Madrid i no va ser fins al 2006 que el club de la seva vida va pagar la seva clàusula de rescissió. El Perfumerías Avenida va apostar per una jove Sílvia Domínguez a qui va donar molts minuts en partits importants i va fer créixer professionalment. El primer matx de la de Montgat a Würzburg va ser contra l’etern rival Ros Casares de València amb una SuperCopa en joc. Les de Salamanca van perdre en aquella ocasió, però Domínguez explica en una entrevista que es queda amb el partit de deu dies després contra el mateix rival però en competició de lliga. En aquest cas a la segona va la vençuda i les blanc-i-blaves van guanyar a un dels millors equips d’Europa del moment.
Poc després, però, l’any 2011, després de guanyar la seva primera EuroLliga amb l’equip de Salamanca, Sílvia Domínguez va decidir canviar-se de bàndol i apuntar-se a les files del Ros. Només li va caldre una temporada per emportar-se la copa de campiona d’Europa amb l’equip valencià, i ja en portava dues. La temporada següent, Domínguez decideix marxar del país i provar sort al continent: fitxa per l’UMMC Ekaterinburg. I no podia ser d’una altra manera, suma la seva tercera EuroLliga consecutiva amb l’equip rus. És a dir: tres anys, tres equips, tres copes d’Europa.
Tornada a casa
Després de tres temporades a Rússia, Domínguez torna allà on li van robar el cor: Salamanca la va rebre amb els braços ben oberts i aquesta vegada no la deixaria escapar. Perfumerías i Domínguez han creat una relació de creixement, de respecte mutu i amor pel bàsquet que ha durat més de 500 partits. I és que bufar les espelmes està sobrevalorat, Avenida i la seva capitana van celebrar els seus 500 amb una victòria suada a Saragossa i amb una Domínguez MVP del partit que va anotar fins a disset punts.
Als seus trenta-quatre anys, la de Montgat té sis lligues espanyoles, quatre Copes de la Reina, 4 SuperCopes i 3 Eurolligues. A més, el número 6 de la selecció juga amb l’equip nacional des dels dinou anys i ha aconseguit ser campiona d’Europa (2013) i sotscampiona del món (2014).
Potser és com el vi o potser és que les bases catalanes tenen quelcom que el temps les fa invencibles. Sigui com sigui a Salamanca hi tenen un talismà que de ben segur encara ha de donar moltes més alegries al club, a la selecció i sobretot als apassionats del bàsquet.
Pingback: Primers quarts de la Copa: L'Uni a semifinals - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català