L’SPAR GIRONA ENTRE ELS VUIT MILLORS EQUIPS D’EUROPA
Les catalanes tanquen la segona bombolla de l’EuroLeague amb els objectius complerts
A la memòria queda aquella eufòrica temporada 2015-16 on les gironines, guiades per Noemí Jordana, van aconseguir entrar a jugar pel campionat continental, tot i no poder superar la primera fase. La passada temporada, l’equip de Fontajau va fer un pas endavant i va millorar la trajectòria arribant a ser sisè de grup. Diuen que la tercera és la bona i l’Spar Girona ho confirma: enguany, les jugadores d’Alfred Julbe es classifiquen com un dels vuit millors equips d’Europa.
Les catalanes van arribar a la bombolla italiana d’Schio amb bons resultats de l’anterior fase. L’UNI va jugar el seu primer partit contra el TTT Riga, i el posat seriós de l’equip de Laia Palau no va perdonar cap pilota. A l’estrena de la segona fase d’EuroLeague Women va destacar l’alta intensitat defensiva de les gironines i en especial el paper de María Araújo, jugadora destacada del partit, tant per l’actuació ofensiva com defensiva. Les de Julbe van acabar liquidant el matx per una diferència de 30 punts enfront de les de Letònia (82-53).
Va ser al cap dos dies quan arribava un dels partits marcats en vermell per Julbe: l’Spar Girona s’enfrontava a l’UMMC Ekaterinburg, les actuals campiones d’Europa. El partit podria resumir-se en nervis, treball i orgull. L’equip català va demostrar el seu talent a l’anomenat gegant rus, posant-se per davant del marcador abans de la mitja part i retallant distàncies a les taronges en nombroses ocasions. Finalment, però, l’equip de Quigley, Stewart i Grinner, entre moltes altres estrelles, ha superat la lluita de les catalanes per un ajustat marcador de 90-83.
L’últim dia de competició l’UNI tancava la bombolla d’Schio contra les locals. Partint d’un avantatge de quatre de punts de l’anterior fase jugada a Fontajau, l’equip català es jugava el matx més important de la seva cursa pel continent. El premi estava clar: ser el primer equip català que entrava al top 8 d’Europa. I sí, van aconseguir-ho.
Les de Girona van haver de suar per competir el talent i la intensitat del tricorni italià per excel·lència format per Gruda, Sotana i Achonwa. Els nervis i alguns errors difícils de justificar sumats a l’expulsió de l’entrenador català, dificultaven aconseguir l’objectiu de passar de fase. El partit va fer-se molt llarg, però els quatre punts que les catalanes tenien a la butxaca van fer agafar oxigen a l’equip i tots els aficionats que sseguien el partit a milers de quilòmetres. Finalment, la Família d’Schio va acabar anotant un triple i tancant el marcador 77 a 74, donant així una de les vuit targetes d’or europees a l’Spar Girona.
