Tania Pérez, lluitadora nata
Les lesions cròniques obliguen a l’escorta de l’Araski a abandonar les pistes definitivament
Molts adjectius defineixen Tania Pérez: constant, entregada, competitiva, compromesa. Però sobretot, treballadora. És aquesta característica tan seva la que l’ha portada a competir al màxim nivell del bàsquet femení espanyol. Pérez, de família humil, va néixer a Santa Coloma de Gramenet, on va començar la seva relació amb el bàsquet. Relació a qui la jugadora, com anunciava fa uns dies a les xarxes socials, ha posat punt final.
Des de baix fins a dalt de tot
L’escorta catalana feia els seus primers passos com a jugadora al Draft Gramenet, on s’hi estaria fins a la temporada 2007/2008, que s’incorporava a la plantilla del Sarrià, amb qui va guanyar el Campionat de Catalunya Júnior. Aquella temporada, a més, aconseguia també la Medalla de Plata al Campionat d’Espanya Júnior.
Una vegada finalitzada la seva etapa de formació, Pérez va iniciar els anys de sènior, encara, amb el Sarrià. La temporada 2009/2010 l’equip va ascendir a Lliga Femenina 2, i ella va tenir-hi molt a veure. No és difícil pensar en un partit on Tania Pérez hagi destacat, però va haver-n’hi un de molt especial: aquella mateixa temporada, contra Conquero, Pérez va anotar 26 punts i va obtenir un 32 de valoració. Les dades i les estadístiques ja mostren com és d’essencial l’escorta, i com suma en qualsevol equip on estigui.
Dues temporades més tard, l’any 2011/2012, Pérez firmava amb el Cadí La Seu, amb qui competiria, per fi, a Lliga Femenina. No va poder debutar el primer any a causa d’una lesió, que ja començava a assetjar-la. No obstant això, Tania Pérez renovava amb el conjunt blanc-i-blau, amb qui s’hi estaria cinc temporades més; en els últims anys, lluint el paper de capitana. En aquest sentit, cal destacar que l’escorta catalana va firmar per uns mesos amb l’equip argentí Berazategui, amb qui va aconseguir la Final de la Lliga Argentina.
Després d’haver disputat molts anys en la màxima categoria espanyola, Pérez va decidir marxar i provar la lliga polonesa. Va firmar pel Sleza Wroclaw, amb qui va aconseguir la medalla de bronze a l’Eurocup. Tot i que la seva experiència a Polònia va ser molt bona en l’àmbit del bàsquet, la temporada següent va decidir tornar a casa, i va incorporar-se a les files del Mann Filter Zaragoza per la temporada 2018/2019, on va actuar com a peça clau i va contribuir al fet que l’equip arribés a disputar els play-off. En la temporada 2019/2020 fitxava per l’Araski, equip amb qui, finalment, penjaria les botes. Com confirmava l’entrenadora del conjunt basc, Madelén Urieta, “des de l’ascens de l’equip a Lliga Endesa era un dels noms que sempre estava al meu cap. La Tania transmet passió i compromís en cada acció del joc. Es buida per l’equip. És una jugadora completa que aporta en moltíssimes facetes del joc”.
Des de l’ascens de l’equip a Lliga Endesa era un dels noms que sempre estava al meu cap. La Tania transmet passió i compromís en cada acció del joc. Es buida per l’equip. És una jugadora completa que aporta en moltíssimes facetes del joc
L’entrenadora Madelén Urieta partant sobre Tania Pérez en el moment del seu fitxatge
Malgrat les dues temporades al Kutxabank, ara, i amb motiu de les lesions per les quals ha hagut de passar, Tània Pérez decideix retirar-se de les pistes.
Una trajectòria marcada per les lesions
A Tania Pérez l’han assetjat les lesions des de 2009, quan va arribar el primer trencament del lligament creat anterior al genoll esquerre. Dos anys més tard i gairebé sense haver pogut mostrar el seu meravellós joc, Pérez es patia la mateixa lesió en l’altre genoll.
Tot i les pitjors previsions, una vegada recuperada, l’escorta de Santa Coloma tornava a pista més forta que mai. No obstant això, uns anys més tard, el 2018, la jugadora es va trencar part del menisc. A més, aquell mateix any l’informaven de la seva condromalàcia: desgast del cartílag; una lesió crònica amb què havia d’aprendre a conviure.
El 2020, Tània declarava que cada vegada li costava més jugar a causa dels problemes de genoll, i que havia de lluitar dia a dia amb el dolor. Era, doncs, el començament d’un final que els amants del bon bàsquet resaven perquè no arribés mai.
Ara, un any més tard, Pérez ha fet un dels actes més valents que pot fer algú en les seves condicions i ha decidit posar fi a aquesta situació de frustració pel dolor. En un comunicat de la jugadora a Twitter, no es va oblidar de donar les gràcies als clubs que l’havien fet créixer, així com a tots els membres dels staffs amb qui ha compartit vivències, les companyes, les rivals, i tothom en general que l’ha acompanyada al llarg d’aquest camí de passió, esforç i, per sobre de tot, treball.
