TRETZE ANYS DEL TRASPÀS ENTRE ELS GERMANS GASOL
L’1 de febrer de 2008 es va complir un fet que no havia passat mai a la història de l’NBA protagonitzat pels germans Gasol; en Pau a canvi d’en Marc
La temporada 2007-2008 de l’NBA va quedar marcada pel traspàs que va portar a en Pau Gasol, el millor català de la història de l’NBA, a fer parella amb el llegendari Kobe Bryant. El trade es va dur a terme quan el gran dels Gasol feia sis temporades i mitja que estava als Estats Units i estava consolidat com un dels millors ala-pivots de la lliga. L’any anterior, els Grizzlies van acabar amb el pitjor balanç de la competició (22-60). El seu General Manager, Chris Wallace, creia que ja no podien fer més per envoltar a en Pau i va decidir que era el moment de traspassar-lo.
En aquest context, i amb en Pau com a màxim anotador de la franquícia, és quan van entrar els Lakers. L’equip de Los Angeles va caure a la primera ronda dels Playoffs del 2007. Aleshores necessitava a un jugador de nivell per fer un salt de qualitat i, aprofitant el poc que costava un jugador All-Star com en Pau, van decidir apostar per ell.
Finalment, l’1 de febrer es va fer oficial el trade. En Pau arribava a la franquícia angelina, juntament amb una segona ronda del 2010. A canvi, els Lakers enviaven Kwame Brown, Javaris Crittenton, Aaron McKie, una primera ronda del 2008 i els drets d’en Marc Gasol.
EL SIGNIFICAT DEL TRASPÀS PELS LAKERS…
Pels Lakers suposava el fitxatge d’un All-Star que tindria molta química amb en Kove Bryant, l’estrella de l’equip. S’havien emportat a un jugador que ha acabat sent considerat top-3 europeu de la història de l’NBA i a priori, semblava que havien donat poca cosa.
En Pau era la peça clau que li faltava a l’equip de Phil Jackson per completar un big3 amb Kobe Bryant i Lamar Odom i que va servir perquè els angelins tornessin al lloc on havien d’estar: lluitant per l’anell.
I PER EN PAU
Per en Pau va significar arribar a un equip amb el qual podia competir als Playoff i on va aconseguir els seus dos anells (2009-2010) en tres finals de l’NBA.
L’ala-pivot català va acabar formant part d’una dinastia amb jugadors com Kobe Bryant, Ron Artest i Andrew Bynum, entre altres. Semblaven invencibles fins que es van topar amb els Dallas de Nowitzki l’any 2011 i el trencament del tendó d’Aquiles d’en Kobe .
Va acabar estant sis temporades amb els Lakers i va tenir unes mitjanes de 17,7 punts i 9,9 rebots per partit, sent un jugador clau durant aquells anys en una de les franquícies històriques de la lliga.
EL SIGNIFICAT DEL TRADE PELS GRIZZLIES…
Els de Memphis acabaven de traspassar, segurament, al millor jugador de la seva història fins al moment. En aquell moment, en Pau era el líder en punts, rebots, taps i el tercer en assistències. També era el millor en Win Shares i en Box Plus/Minus, demostrant que s’havia guanyat el lloc en el qual es trobava.
A canvi, els Memphis semblava que no rebien bones peces per començar la reconstrucció. Dels cinc jugadors que van arribar a la franquícia de Tenessee, sumant les rondes del Draft i els drets d’altres jugadors, només un va sortir a compte per l’equip. Curiosament, aquest era un jove que estava jugant a l’Akasvayu Girona, i era el germà d’en Pau, en Marc.
I PER EN MARC
En Marc va aconseguir la seva primera oportunitat en un equip que no semblava tenir un pla de reconstrucció clar, però va acabar sent el contrari. Els de Memphis van acabar creant una de les cultures més estimades i respectades de l’NBA. L’anomenada Grit & Grind, liderada pel propi Marc i jugadors com Mike Conley, Tony Allen i Zach Randolph.
Amb la franquícia de Tennessee va jugar deu temporades i va arribar als Playoffs en sis ocasions, una d’elles fins a finals de conferència. En aquest període, va ser All-Star en tres ocasions. D’aquesta manera, l’equip va acabar sent un fix en els Playoffs i els millors anys de la franquícia.
Abans d’acabar la seva etapa a Memphis i marxar direcció Toronto, en Marc va superar al seu germà en totes les estadístiques esmentades i es va convertir en el millor jugador de la història dels Grizzlies, juntament amb Mike Conley.
Pingback: El salt inicial més conegut de la història de l'NBA - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català