Txell Alarcón, en constant evolució
Txell Alarcón és una de les noves peces del C.D. Promete d’aquesta temporada. Amb un bagatge d’altíssim nivell, l’escorta catalana de només 17 anys ja competeix a la categoria més alta del bàsquet femení espanyol.
La jugadora del 2003 va començar a jugar a bàsquet amb 8 anys a l’equip barceloní Safa Claror. Dos anys més tard formava part d’un dels equips femenins més importants en categories de formació: l’Snatt’s Femení Sant Adrià. Allà s’hi passaria sis anys, fins a la temporada passada, en què jugava al primer equip del club a la categoria de Lliga Femenina 2. Entretant, la barcelonina era una peça clau també a les seleccions catalana i espanyola.
Aquesta temporada, la júnior de segon any forma part de la plantilla del primer equip del club riojà C.D. Promete, amb unes estadístiques mitjanes de 4,5 punts, 100% en tirs lliures, 45% en tirs de 2 i 55,6% en tirs de tres. En aquest sentit, amb tan sols 17 anys i competint per primera vegada a la Lliga Femenina Endesa, la catalana en lidera el rànquing de percentatge en triples.
Un palmarès d’escàndol
Al llarg de la seva trajectòria, Alarcón ha aconseguit un nombre envejable de títols, que van des de tornejos i Campionats tant de Catalunya com d’Espanya a l’ascens del Sant Adrià a Lliga Femenina la temporada passada. Sense oblidar, a més, l’europeu amb la Selecció Espanyola U16 el 2019, en què van aconseguir el bronze.
Malgrat les infinites victòries de Txell Alarcón, l’escorta catalana confirma que una de les experiències que més m’ha marcat ha estat la derrota a la final del Campionat d’Espanya infantil a Pontevedra, el 2017. Tot i que el conjunt lila superava el Femení Maresme per 18 punts, el partit va ajustar-se i van haver de recórrer a dues prorrogues. Després d’un final d’escàndol, les catalanes van perdre només per un punt i es van haver de conformar amb la segona posició. No obstant això, Alarcón assegura que, tot i que l’experiència va ser molt dura, també va ser molt enriquidora. Segons l’escorta, “ja ho diuen, que s’aprèn més de les derrotes que dels triomfs”.
Qui trepitja fort deixa petjada
És normal que, després de tants anys, tants equips, tants campionats, tornejos, experiències, hi hagi persones que marquen en especial. Això li ha passat precisament a Txell Alarcón. La jove confirma que ha tingut molta sort de tenir als millors entrenadors, del primer a l’últim. A més, Alarcón fa especial referència a César Aneas, qui l’entrena actualment al C.D. Promete, i a tots i cadascun dels professionals que l’han entrenat tant a la selecció catalana com a l’espanyola. L’escorta considera que ha estat una afortunada de poder aprendre de tots ells, a qui qualifica de bons professionals i millors persones. Assegura que de tots s’emporta alguna cosa.
“He tingut sort de tenir els millors entrenadors. He estat afortunada de poder aprendre d’ells, bons professionals i millors persones. De cadascú m’emporto alguna cosa”, Txell Alarcón
Tanmateix, aquesta simpatia és recíproca, i Alarcón s’ha fet molt especial també per alguns dels seus entrenadors, com és el cas de César Aneas. L’exentrenador del Sant Adrià i actual entrenador del C.D. Promete va voler comptar amb la júnior catalana per formar la plantilla del primer equip riojà. De fet, Alarcón va ser la primera peça confirmada de l’equip de Logronyo. Aneas ho explicava d’aquesta manera: “una jugadora amb un talent increïble i una mentalitat extraordinària, fet que la fa estar en constant evolució en el seu joc. Molt content de seguir treballant amb una de les millors jugadores joves que he pogut entrenar”.
“Una jugadora amb un talent increïble i una mentalitat extraordinària, fet que la fa estar en constant evolució en el seu joc. Molt content de seguir treballant amb una de les millors jugadores joves que he pogut entrenar”, César Aneas sobre Txell Alarcón en un comunicat de la FEB
En constant creixement
Després de jugar la temporada passada al primer equip de l’Snatts Sant Adrià, en què el conjunt lila va aconseguir l’ascens a Lliga Femenina Endesa, l’escorta decideix anar una mica més enllà i fitxa pel C.D. Promete, de Logronyo. Amb 6,8 punts, 3,6 rebots i 24 minuts de joc a Lliga Femenina, la catalana demostra que, tot i tenir edat encara de júnior, està més que capacitada per competir a la màxima competició del bàsquet espanyol.
“César Aneas va ser qui primer em va oferir fitxar pel C.D. Promete, i jo vaig acceptar perquè sempre he confiat cegament en ell. Personalment penso que és el millor entrenador amb qui puc fer el pas cap a Lliga Femenina”, Txell Alarcón
Alarcón explica que si va decidir marxar a l’equip de Logronyo va ser, especialment, per César Aneas. El tècnic, que ja l’havia entrenat la temporada passada al Sant Adrià, la va oferir fitxar pel C.D. Promete i ella, segons afirma, “sempre hi ha confiat cegament”. A Logronyo es retrobaria també amb Víctor Ciavattini, preparador físic de l’equip i amb qui Alarcón ha coincidit al Sant Adrià i a la Selecció espanyola. Segons l’escorta, Ciavattini és una persona molt important. Posteriorment, a més, també la va seduir el projecte del club i la resta de jugadores d’equip; dues d’elles excompanyes: Bojana Kovacevic i Maimouna Diarra. La catalana assegura que se sent afortunada de tenir un equip -jugadores i staff- com el del C.D. Promete, que l’ajuda constantment i amb qui se sent molt còmoda.
Una decisió encertada
El fet de deixar la ciutat, la família, l’institut i els amics de sempre ha estat un canvi molt important a la vida de la Txell. La barcelonina explica que està sent dur compaginar segon de batxillerat amb el bàsquet professional, ja que a més de ser el curs més complicat, ha hagut de canviar de centre, d’idioma i d’amistats. A més, assegura, té molt poques hores lliures i ha hagut de fer un gran esforç per canviar la metodologia d’estudi i arribar a rendir tant acadèmicament com esportivament. No obstant això, Alarcón afirma que la decisió de marxar la va prendre essent-ne completament conscient, i no va dubtar en cap moment. Ara, després de la primera volta a Lliga Femenina, les sensacions de l’escorta son molt positives, i assegura que, tot i ser molt jove, la resta de l’equip la fa sentir “una més”.
Parlant dels anys vinents, Alarcón confessa que no sap què farà. En un futur li agradaria provar l’experiència de jugar a l’estranger, però assegura que ara mateix és feliç jugant a Lliga Femenina amb el C.D. Promete, que gaudeix molt del moment que està vivint i que prefereix anar dia a dia, pas a pas.
Està clar que la il·lusió, la passió, la humilitat i les ganes d’Alarcón la permetran arribar on vulgui.
Pingback: Laia Lamana, tot de cara per tocar el cel - L'Últim Quart | L’espai del bàsquet català Laia