Un subcampionat europeu que va més enllà
El Baxi Manresa perd la final de la Basketball Champions League contra el Tenerife, però ensenya a Europa quina és la dimensió del club
Tristesa, decepció, ràbia o impotència. Aquests eren alguns dels sentiments que es veien al rostre dels jugadors del Baxi Manresa en perdre la final de la Basketball Champions League contra el Tenerife (87-98). Una derrota que, amb el pas del temps, es recordarà com una victòria, perquè el que hem viscut aquest cap de setmana ha estat un fet històric.
El conjunt de Pedro Martínez, amb el pressupost més baix de tota la competició, ha estat capaç de convertir-se en un equip amb el qual ningú es volia creuar per Europa. Dotze homes perfectament cohesionats dins i fora la pista, deixant-se la pell sobre la pista, sobreposant-se l’equip a les individualitats. I és que quan això s’aconsegueix, els resultats venen sols.
Després d’un inici a la Champions on els dels Bages es van quedar a les portes del TOP 16, aquesta temporada, sense mirar més enllà que el següent partit, van finalitzar la fase de grups en primera posició, tan sols cedint en un partit dels sis que van jugar. Superada la fase on van quedar eliminats en la seva estrena a la competició, el Manresa va quedar encreuat amb el Tofas Bursa, Darüssafaka i el Treviso. Un grup complicat que, tot i els problemes de lesions van aconseguir finalitzar en la primera posició amb un triple empat, fet que evitava la repesca i complicar-se la seva trajectòria fins als play-offs, on esperaria l’Unicaja. Un rival complicat al millor de tres partits, però que els de Pedro Martínez van sentenciar per la via ràpida, amb una autèntica repassada en el primer partit al Nou Congost amb un primer quart estratosfèric (29-4) catapultat pel factor congost. Una renta que conservarien fins al final del partit (86-63) i sabent patir a Màlaga (89-91). El Manresa feia història i es classificava per la seva primera fase final europea.
El desenllaç de la competició es duria a terme a Bilbao, en una Final Four on el primer rival seria el Riesen. Un escenari, a priori, a camp neutral, però que l’afició manresana va fer del Bilbao Arena un Nou Congost. Un ambient increïble, que posava la pell de gallina i on els aficionats que es van desplaçar fins al país basc exposaven la il·lusió que crea aquest equip. Més de dues mil cinc-centes persones van empènyer al Manresa per superar al conjunt alemany i disputar la primera final europea de la seva història. Un fet que, molt pocs, s’ho haguessin imaginat a l’inici de temporada. A la final esperaria el Lenovo Tenerife, un equip que els triplicava en pressupost, però això no va fer enrere a mil cinc-centes persones que van fer un viatge d’anada de cinc hores en cotxe per encoratjar als seus. Bilbao era vermell i blanc i només se sentia parlar català.
La final es va jugar en una atmosfera increïble, on unes cinc mil persones no va defallir ni veient al seu equip amb un desavantatge de dinou punts. Al final, el Manresa no va aconseguir el títol, però la comunitat que congrega aquest equip va situar-se en un esglaó on poques aficions europees hi són. El Tenerife va estar encertat al tercer quart i va assolir un avantatge que va ser determinant, no obstant això, si el bàsquet es diferencia del futbol per alguna cosa, és per la toxicitat. En acabar el partit, cinc mil veus amb samarretes vermelles i blanques van cantar “Tenerife, Tenerife“, mostrant respecte al rival i felicitant-los per la victòria. On has vist això anteriorment? Perquè el Manresa és més que catorze jugadors i un staff tècnic. Totes les persones que han estat a Bilbao aquest cap de setmana ho han vist amb els seus propis ulls.
A l’equip no se li pot retreure res. Jugadors que arribaven tocats com Dani Pérez o Sylvain Francisco van donar tot el que els hi quedava sobre la pista, igual que els seus companys. Un equip que Pedro Martínez ha dotat amb un gen competitiu admirable i que tantes sorpreses ha donat aquesta temporada. Classificats per la Copa del Rei, finalista de la Basketball Champions League, classificats pels play-offs de la millor lliga nacional europea i això encara no s’ha acabat… no descarteu alguna nova alegria per l’afició del Bages.
